Llingües arauanes

De Wikipedia
Llingües arauanes
Distribución xeográfica Etdos. Amazones, Acre y dept. de Loreto
Países Bandera de Brasil Brasil
 Perú
Falantes ~4.220 (2004)
~4.300 (2009)[1]
Filiación xenética Macro-arawak (Arawakano) (?)
Subdivisiones Paumarí (c. 200)
Madi-Dení-Kulina (c. 4000)
Arawá (†)
Códigu Glottolog araw1282
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües arauanes o arawás son una familia de llingües indíxenes de la selva amazónica del occidente de Brasil y una parte estremera del departamentu de Ucayali, en de Perú (selva amazónica suroccidental). La familia toma'l so nome d'una llingua anguaño estinguida de la familia, l'arawá.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Clasificación interna[editar | editar la fonte]

Les llingües y dialeutos conocíos de la familia arawá pueden arrexuntase en 6 idiomes estremaos (les cifres ente paréntesis son el númberu de falantes):[2]

A. Paumarí c. 870 falantes (1984).[3]
B. Madi, c. 480 (2005),[4] del que se conocen tres dialeutos estrechamente emparentaos:
1. Jarawára (c. 180) (tamién conocíu como Jaruára, Yarawara)
2. Jamamadí (c. 190) (tamién conocíu como Yamamadi)
3. Banawá (c. 100)
C. Sorowahá c. 130 (1995).[5] (tamién conocíu como Suruahá o Zuruahá)
D. Dení-Kulina
1. Dení c. 750 (2002).[6]
2. Kulina c. 780-1.265 (1997);[7] 2.940 (2002).[8] (tamién conocíu como Culina-Madijá, Culina)
Y. Arauá (tamién conocíu como Arawá, Arua) (†, escastáu en 1877, pola mor del sarampión)[9]

Amás d'estos grupos Kaufman (1994) añade'l Kanamanti como un subrupo de madi, anque nin Dixon (1999) nin Gordon (2005) listan felicidá variante, yá que consideren que se trata d'un nome alternativu del Jamamadi. Los Zuruahá o Sorowahá, fueron contactaos per primer vegada en 1980, por Dan Everett, a una escursión de 3 díes a partir del territoriu de los Dení. Los primeros datos de la llingua fueron recoyíos en 1994.

Rellación con otres llingües[editar | editar la fonte]

Dixon que realizó trabayu de campu sobre estes llingües y otros munchos llingüistes considerar como familia independiente, non emparentada con otres families vecines. Per otra parte, frecuentemente se engloba a les llingües arauanes dientro d'una hipotética familia macro-arawakana y dalgunos como parte d'una macrofamilia coles llingües tukano. Sicasí, la evidencia en favor d'estos dos últimes hipótesis ye débil.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Léxicu comparáu[editar | editar la fonte]

Dixon (1999) apurre la siguiente tabla de pronomes personales:

Dení Kulina Madí Yaruara Sorowahá PROTO-
ARAUANO
'yo' owa owa owa owa llabro *o-wa
'tu' tia tiwa tiwa tiwa taa *ti-wa
'él' poni poni hini hine ini *po-nin
'ella' poa powa __ hiwa __ *po-wa

Los numberales en distintes llingües arauanes son:[10]

Dení Kulina Yamamadí Yaruára Banawá Sorowahá Paumarí PROTO-
ARAUANO
'1' uhari-aru ohari- ohari (m)/
ohare (f)
ohari owaria wan-zɨ hoara-na (m) /
hoara-nin (f)
*ohari-
'2' pama-ru pama- fame (m)/
fama (f)
ɸama fama uhwama-zɨ ɓami-ki *pama-
'3' 2-S1 + 1-S2 2 one 1-S1 2 one 1 2-S1 + 1-S2 a-hoara-bakosiki *2+1
'4' 2-S3 + 2-S3 2 one 2-S2 2-S1 2-S1 2 'pares' aako-ɓama-hakhamaki *2+2

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]