Lions Gate Entertainment

De Wikipedia
Lions Gate Entertainment
empresa de capital abiertu, negociu y empresa
Llocalización
Sede Santa Monica
Direición Estaos Xuníos
Forma xurídica sociedá por acciones
Historia
Fundación28 abril 1997
Fundador Frank Giustra
Organigrama
Dueñu Mark Rachesky
Discovery Communications
Liberty Global (es) Traducir
Direutor executivu Jon Feltheimer (febreru 2012)
Sector
Industria farándula (es) Traducir
Productos destacaos película
Imaxe real
música
programa de televisión
Participación empresarial
Filiales
Propietariu de
Datos económicos
Parte de Bolsa de Nueva York LGF
Activos totales 8 991 200 000 $ (2022)
Ingresos totales 3 604 300 000 $ (2022)
Beneficiu netu 346 800 000 $ (2022)
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Lions Gate Entertainment Corporation (o Lionsgate)[1] ye una compañía d'Estaos Xuníos fundada en Vancouver, Columbia Británica, Canadá. Dende l'añu 2007 tien la so sede en Santa Monica, Los Angeles, y ye posiblemente la compañía independiente de distribución de cine y televisión con más ésitu n'América del Norte.

Historia[editar | editar la fonte]

Frank Giustra, un inversionista de banca de Vancouver, creó la compañía en 1995 esperando capitalizar los sos intereses na industria del cine, cada vez mayor, na so ciudá natal. La compañía empezó mercando un bon númberu de pequeñes empreses de producción y distribución, incluyendo Trimark Pictures- matriz de Cinepix Film Productions, Montreal y, especialmente, Artisan Entertainment.

Giustra púnxo-y a la empresa'l nome de la ponte más carauterística de la ciudá de Vancouver, Lions Gate Bridge. El términu "Lionsgate" reflexa'l Lleones, un par de picos de monte al norte de Vancouver.

La empresa nun tien nenguna rellación col yá desapaecíu estudiu Lions Gate con sede en Los Angeles - la empresa de producción que controlaba'l cineasta Robert Altman nos años 70, y que tamién fuera llamada Lions Gate n'honor del mesma ponte en Vancouver, onde Altman rodó en 1969 "That Cold Day in the Park".

En 2005, Lions Gate Entertainment anunció que vendieren los sos derechos de distribución canadienses a la compañía Maple Pictures, fundada y en co-propiedá de dos anteriores executivos de Lionsgate, Brad Pelman y Laurie May.[2]

El so primer ésitu de taquilla importante foi American Psycho nel añu 2000, qu'empezó un enclín a siguir nes siguientes películes que producíen y de distribuyíen, caracterizaes por ser demasiáu polémiques pa los estudios americanos principales y el postreru gran ésitu teníu en taquilla foi The Hunger Games, película basada nel llibru d'esti nome de la escritora Suzanne Collins, recaldando en total 690 millones de dólares (la mayor cantidá ganada hasta agora por una película d'esta empresa), dando entamu a la saga de cuatro partes que tamién van tar basaes na triloxía de llibros escritu por Suzanne: The Hunger Games, Catching Fire y el desenllaz d'estos dos, Mockingjay. Catching Fire foi estrenada en payares del 2013 y Mockingjay foi foi estremada en dos partes estrenaes nos años 2014 y 2015. Otres películes destacaes son Affliction, Dioses y bisarmes, Dogma, Saw y el documental Fahrenheit 9/11 de Michael Moore.

Lionsgate (agora denominar comercialmente como una sola pallabra , anque'l nome oficial de la compañía sigue siendo dos pallabres, Lions Gate), xunto con MGM y Paramount Pictures/Viacom, ye copropietaria d'Epix, una nueva canal de televisión de películes de pagu qu'empezó a emitir el 30 d'ochobre de 2009 al traviés de Verizon FiOS polos sistemes d'IPTV, andando a la tema coles canales de TV HBO y Showtime.

Lionsgate creó una nueva compañía de películes familiares, "Lions Gate family Entertainment". La primer película realizada so esta nueva etiqueta foi Alpha and Omega. Lions Gate Family tamién realiza películes de los xéneros aición y animación.

En 2009, Lionsgate xunto con Sony Pictures Entertainment, Warner Bros., Paramount Pictures, y Metro-Goldwyn-Mayer, roblaron un alcuerdu con Hulu (propiedá de News Corporation, NBC Universal / General Electric y Walt Disney Company) sobre les sos películes y programes de televisión. Lionsgate tamién anunció qu'empezaríen la producción d'álbumes de música, a partir del añu 2011.[3]

Películes más taquilleres[editar | editar la fonte]

Les películes de Lionsgate que más dineru recaldaron nel mundu son:[4]

Posición Títulu Recaldación
(US$)
Añu
1 The Twilight Saga: Breaking Dawn - Part 2 829 746 820 2012
2 The Hunger Games: Catching Fire 865 668 047 2013
3 The Hunger Games: Mockingjay – Part 1 755 010 692 2014
4 The Hunger Games 691 247 768 2012
5 The Hunger Games: Mockingjay – Part 2 652 913 304 2015
6 La La Land 446 092 357 2016
7 Now You See Me 351 723 989 2013
8 Now You See Me 2 334 901 337 2016
9 The Expendables 2 311 345 234 2012
10 Wonder 302 990 302 2017
12 The Divergent Series: Insurgent 295 179 072 2015
11 Divergent 288 885 818 2014

Filmografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Lionsgate Entertainment Corp. Company Profile – Yahoo! Finance» (inglés). yahoo.com. Consultáu'l 8 d'ochobre de 2010.
  2. «Playback :: Lions Gate plants Maple in Canada».
  3. http://www.hulu.com/network/lionsgate Official Hulu Profile
  4. «Lionsgate - All time» (inglés). Box Office Mojo. Consultáu'l 8 d'abril de 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]