La Guingueta d'Àneu

Coordenaes: 42°35′42″N 1°07′53″E / 42.595065°N 1.1312769°E / 42.595065; 1.1312769
De Wikipedia
(Redirixío dende La Guingueta)
La Guingueta d'Àneu
Q11920392 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Lleida
Contorna Pallars Sobirà
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de La Guingueta (es) Traducir Josep Antoni Cervós Costansa
Nome oficial Guingueta d'Àneu, La (ca)[1]
Códigu postal 25597
Xeografía
Coordenaes 42°35′42″N 1°07′53″E / 42.595065°N 1.1312769°E / 42.595065; 1.1312769
La Guingueta d'Àneu alcuéntrase n'España
La Guingueta d'Àneu
La Guingueta d'Àneu
La Guingueta d'Àneu (España)
Superficie 108.4 km²
Altitú 919 m[2]
Llenda con Alt Àneu, Lladorre, Vall de Cardós, Llavorsí, Rialp, Espot y Esterri d'Àneu
Demografía
Población 285 hab. (2023)
- 159 homes (2019)

- 138 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Pallars Sobirà
0.06% de provincia de Lleida
0% de Cataluña
0% de España
Densidá 2,63 hab/km²
Viviendes 101 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
guingueta.ddl.net
Cambiar los datos en Wikidata

La Guingueta d'Àneu ye un conceyu de la comarca del Pallars Sobirà na provincia de Lleida.

Situación de La Guingueta na contorna del Pallars Sobirà

Atopar nel valle de Aneo al este de la Noguera Pallaresa. Entiende una área bastante estensa dende'l centru de la contorna hasta l'estremu norte. Ye una zona montascosa, con camperes pal ganáu bovín y ovín, pola qu'escurre'l ríu Unarre y los sos afluentes. Ta enclaváu nel so términu'l banzáu de la Torrasa.

Evolución demográfica
1900 1930 1950 1970 1981 1986
1.126 1.021 868 404 264 261

Llocalidaes[editar | editar la fonte]

  • La Guingueta. Capital del conceyu de los catorce pueblos de que se componen en total. Asitiáu a la fin del banzáu de la Torrasa. El so nome quier dicir pequeñu hostal. Ye'l centru de servicios con una bona infraestructura hotelera.
  • Aurós. Dispón de dos capilla: san Pedro d'Arós, románica y sant Joan d'Aurós.
  • Berrós Jussá. La so ilesia parroquial de san Jaime tien un altar góticu.
  • Burgu. Restos de la torre de Burgu. Ilesia de san Juan.
  • Cerbi. Ilesia parroquial de san Saturnino con retablu barrocu.
  • Dorve. Ilesia parroquial de san Bartolomé, románica d'una nave con ábside con arcaes lombardes. Foi restaurada y modificada nel sieglu XVIII.
  • Escalarre. Ilesia parroquial de san Martín con altar mayor góticu. Santuariu de Santa María d'Àneu, románicu foi un antiguu monesteriu benedictín.
  • Esguiló. Castillo con portal que da accesu al pueblu y torre de vigía del sieglu XI. Monesteriu de San Pedro de Burgal. Románicu.
  • Escart. Santuariu de la Virxe de la Roca, escaváu nuna peña. Ruines del Castiellu de Escart del sieglu XI. Ilesia de san Martín d'estilu barrocu.
  • Estarón. Ilesia de san Sebastián, que les sos pintures romániques atopar nel Muséu Nacional d'Arte de Cataluña, en Barcelona.
  • Gavás. Ilesia parroquial de san Esteban, sieglu XVIII.
  • Jou. Ilesia de san Pedro con retablu barrocu y capiya de santa Catalina con retablu del sieglu XVIII.
  • Llavorre. Ilesia de san Miguel del sieglu XVIII.
  • Unarre. Conxuntu monumental de san Julián de Unarre.

Historia[editar | editar la fonte]

El conceyu formar a principios de la década de 1970 pola fusión de los d'Esguiló, Jou y Unarre. Hasta 1989 llamóse Guingueta i Jou.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Volume 2 (2005). El Meu País, tots els pobles, llainos i ciutats de Catalunya. Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5569-1 (en catalán).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]