Krabi krabong

De Wikipedia
Krabi krabong
Enfoque Manexu d'armes
País d'orixe Tailandia
Deporte olímpicu Non
Cambiar los datos en Wikidata

El Krabi krabong ye un arte marcial tailandés basáu nel manexu d'armes. Ta mui rellacionáu con otros estilos de llucha del sureste d'Asia, como’l silat (Filipines, Indonesia, Malasia), el banshay (Myanmar) y el bokator (Camboya). Los miembros del cuerpu de guardies reales del actual rei Bhumibol Adulyadej (Rama IX) tienen fama de ser grandes espertos en krabi krabong.

El nome del sistema refierse a les sos armes principales, sobre too la espada curva (krabi) y el palu (krabong). Davezu remánense dos espaes al empar. El krabi krabong ensin armes emplega pataes, golpes a puntos de presión, llaves a les articulaciones, agarres y valtos.

Trabayu col daab song mue

Ente les armes del krabi krabong tán les siguientes:

  • Krabi: sable/espada d'un solu filu
  • Krabong: palu
  • Daab Song Mue: espada doble, una en cada mano
  • Lo: escudu
  • Phlong: porra
  • Ngao: alabarda
  • Mai sok san: un par de porres que se lleven nos antebrazos, como los tonfa

Orixe[editar | editar la fonte]

El Krabi krabong desendolcáronlu los antiguos guerreros siameses pa la llucha nel campu batalla. Pue que lu usaren xuntamente col muay boran, pero nun ta claro si dambes artes se desendolcaren xuntes o independientemente. Los afayos arqueolóxicos y les dances tradicionales dan testimoniu de les milenta armes qu'alcuando s’usaren en Tailandia. Dalgunes yá nun s’atopen nes artes marciales llariegues actuales, por casu’l kris (daga), hawk (llanza), trisun (traenta), daab (espada reuta) y vajra (blagu ritual de puñu). Estes armes, el so diseñu y la danza de preludiu a la guerra nel krabi krabong amuesen resclavos de nicios indios combinaos con carauterístiques chines. Los sabios del sur de la India, los santones, los colonos y los mercadeles influyeron especialmente na evolución de la cultura Thai y les artes marciales. L’estilu tamil silambam de llucha con palos tuvo gran importancia na historia de los munchos sistemes de llucha del sureste d'Asia. Nel periodu colonial, el silambam llegó a ser más común nel sureste d'Asia que na India, onde lu torgaron los gobernantes británicos.[1]

Los elefantes yeren una parte central de los exércitos de Siam. Davezu montábenlos guerreros d'altu rangu como xenerales o miembros de la familia real. El krabi krabong avezaben prauticalu los “mahout” o entrenadores d'elefantes de palaciu. A llombos d'un elefante, los arqueros podíen llanzar fleches contra los enemigos que quedaben per debaxo o, si’l guerreru remanaba una piértiga, engarrase en combate con otru guerreru montáu. De magar s’introduxo la pólvora nel sieglu XVI, los elefantes sirvíen de tanques con cañones montaos enriba’l llombu. Les pates yeren el puntu feble de los elefantes de guerra, asina que teníen qu'escoltalos hasta cuatro soldaos a pie.

Anguaño organícense recreaciones d'aquelles batalles por executantes que suelen pertenecer a families qu'entrenen elefantes dende tiempos del reinu Ayutthaya. En Tailandia los mahouts son davezu descendientes de khmeres y entá pronuncien les órdenes a los elefantes nel antiguu dialeutu khmer de Kalae. Poro, ye probable qu'esi entrenamientu d'elefantes fora importáu a Tailandia dende Camboya, y que’l krabi krabong tenga dalguna influyencia camboyana, escurque de la dómina de la invasión d'Angkor pol reinu Ayutthaya. Anque los mahouts modernos nun prautiquen artes marciales, el so heriedu pue vese tovía na vistimienta de los prauticantes de krabi krabong.

Cuando’l comerciu indochinu llegó a Xapón, pequeñes comunidaes de xaponeses asitiáronse y entamaron a mercadexar pela rexón. Dempués de la Batalla de Sekigahara nel 1600, munchos de los perdedores colaron pa Siam. Otros fixéronse pirates o mercadeles autorizaos que llegaben nos barcos del Sellu Bermeyu. Los xaponeses fuxeron del reinu Ayutthaya dempués de que los birmanos lu invadieron nel 1767, pero dexaron la so influyencia nes artes de llucha llocales. Munches de les téuniques, postures, armes y valtos del krabi krabong son asemeyaos a los que s’atopen nel jujutsu y en delles artes xaponeses d'armes.

En Tailandia, como n’otros países del sur y sureste d'Asia, los monxos facíen de maestros pa la so comunidá llocal. Los rapacinos yeren unviaos a los templos onde, al tiempu qu'estudiaben Budismu, deprendíen materies que diben de les llingües a l'astroloxía. Ún d'esos establecimientos yera’l Templu Buddhaisawan n’Ayutthaya, onde los monxos deprendíen l'arte de la espada a los sos estudiantes. L’orixe d'estos monxos ye desconocíu, pero créyese que vinieren del reinu de Lanna nel norte de Tailandia. El modernu Institutu Buddhai Swan del Arte de la Espada foi dirixíu por Sumai Mesamana hasta la so muerte en 1998. El so fíu Pramote Mesamana principió a entrenar en krabi krabong a los 6 años. Acordies con esti últimu, l'arte tresmitióse na so familia de padres a fíos yá dende’l periodu Ayutthaya. Güei lleva l'Asociación Buddhai Swan Krabi Krabong en Lad Prao.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Crego, Robert (2003). Sports and Games of the 18th and 19th Centuries pg 32. Greenwood Press

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]