Saltar al conteníu

Juan Hispalense

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Juan Hispalense
Vida
Nacimientu Sevilla, circa 1100 (greg.)[1]
Nacionalidá Reinu de Castiella
España [1]
Llingua materna castellán medieval
Muerte Toledo, 1180 (79/80 años)
Estudios
Llingües falaes llatín medieval
castellán medieval
Oficiu
Oficiu traductor
Trabayos destacaos De differentia spiritus et anima (en) Traducir
Epistola Aristotilis ad Alexandrum de dieta servanda (en) Traducir
Creencies
Relixón catolicismu
Cambiar los datos en Wikidata

Iohannes Avendehut Hispanus, tamién llamáu Iohannes Hyspalensis, Johannes Hispanicus, Johannes Toletanus, Avendeuth, Juan Hispanu, Juan Hispalense, Juan el Sevillanu y Juan el Toledanu (circa 1100 (greg.), Sevilla  circa 1180, Toledo), foi un filósofu, compilador y traductor español.

Foi, xunto a Domingo Gundisalvo, el principal traductor del árabe al castellán na primer dómina de la Escuela de Traductores de Toledo. Sábese que yera judeoconverso, pero nun ta totalmente segura la identificación ente Juan Hispanu (Ibn Dawud) y Juan Hispalense, quien munchos autores consideren una persona distinta. Collaboró con Gundisalvo ente 1130 y 1150, y siguió les sos traducciones hasta 1180, añu de la so muerte. Nel procesu de traducción, Juan treslladaba del árabe al romance castellanu, y Gundisalvo, del castellán al llatín.

La so obra traductora ye bien amplia, ya inclúi obres de diverses matetias: Astronomía/Astroloxía –tradució a Masallah, al-Farghani, al-Haiyal, Albumasar,[2] al-Kindi, Omar ibn al-Farruhan, Ahmad ibn Yusuf, al-Battani, Thabit ibn Qurrá, Alcabitius, etc. –, Filosofía –tradució Pseudoaristóteles, Avicena, Qusta ibn Luqa, al-Farabi, Ibn Gabirol, al-Ghazali, etc.–, Álxebra y Medicina -l'importante Llibru del sanamientu d'Avicena-.

Amás foi autor de delles compilaciones, con síntesis sacaes de les obres que traducía y estudiaba, xunto a les sos propies observaciones ya interpretaciones, especialmente en Astroloxía.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 Afirmao en: LIBRIS. Libris-URI: 97mpr7mt187mcmt. Data d'espublización: 16 ochobre 2012. Data de consulta: 24 agostu 2018. Editorial: National Library of Sweden.
  2. «Flores de Abu Ma'shar» (1488). Consultáu'l 15 de xunetu de 2013.