Jorge Burruchaga

De Wikipedia
Jorge Burruchaga
Vida
Nacimientu Gualeguay9 d'ochobre de 1962[1] (61 años)
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu
Oficiu futbolistaentrenador de fútbol
Trayeutoria
  Equipu
1994–1998 Club Atlético Independiente 89(19)
1992–1993 Valenciennes Football Club (es) Traducir 32(10)
1985–1992 Football Club de Nantes 140(27)
1982–1985 Club Atlético Independiente 146(53)
1979–1981 Arsenal Fútbol Club (es) Traducir 49(7)
  Seleición nacional
1983–1990   seleición masculina de fútbol d'Arxentina 57(13)
1981–1981   seleición masculina de fútbol sub-20 d'Arxentina 2(0)
  Entrenador
Arsenal Fútbol Club (es) Traducir
Posición o especialidá centrocampista
delanteru
Pesu 70 kg
Altor 176 cm
IMDb nm1451874
Cambiar los datos en Wikidata

Jorge Luis Burruchaga (9 d'ochobre de 1962Gualeguay) ye un ex-futbolista y entrenador téunicu arxentín. Xugaba como volante o delanteru.[2] Cola Seleición Arxentina ganó'l Campeonatu Mundial de Futbol de 1986 y foi sub-campeón del Campeonatu Mundial de Futbol de 1990. Con Independiente ganó la Copa Libertadores de 1984, la Copa Intercontinental de 1984, la Supercopa Suramericana de 1995 y la Recopa Suramericana de 1995. En Mayu de 2017 convertir en mánager de la Seleición Arxentina de Fútbol.[3]

Como xugador[editar | editar la fonte]

De mozu un amigu íntimu llevar a Arsenal de Sarandí, onde debutó en 1979; xugó ellí hasta 1981.

En 1982 pasu a Independiente de Avellaneda, onde completó 234 partíos y fixo 72 goles. N'Independiente integró un equipu orquestado por Ricardo Bochini, que marcó dómina nel fútbol arxentino pola brillantez del so xuegu y foi campeón del Metropolitanu 1983, de la Copa Libertadores 1984 (onde Burruchaga consiguió tamién el gol del títulu contra'l Gremiu de Porto Alegre),[4] y de la Copa Intercontinental 1984.

Esto valió-y ser tresferíu al Nantes, en Francia, onde ye recordáu hasta güei como unu de los sos más talentosos xugadores, anque por cuenta de graves mancadures de rodía nun pudo trescender entá más. Na so primer campaña nel fútbol francés llogró'l Troféu al Meyor Xugador Estranxeru de la Lliga 1985-1986.

Nel fútbol francés, xugando pal Nantes totalizó 140 partíos con 27 goles, y depués nel Valenciennes 32 más, con 10 goles. Nesti últimu club tuvo venceyáu nun casu de sobornu, lo que-y valió un añu y mediu de suspensión. Tornó a l'Arxentina, xugando para Independiente, en 1995 y completó la so carrera hasta 1998. En 1995 consiguió la Supercopa y la Recopa con Independiente.

Como entrenador[editar | editar la fonte]

Dende'l so retiru del fútbol profesional en 1998, desempeñóse como entrenador. Como DT empecipiar en Defensa y Justicia, un club de la Segunda División, y depués pasó a Los Andes, hasta recalar en 2001 n'Arsenal de Sarandí, al cual llevó a la Primer División en 2002.

Depués, en 2005 dirixe a Estudiantes de La Plata, equipu col cual apostó la prestixosa Copa Libertadores.

En 2006 pasó a dirixir a Independiente, onde apostó'l Tornéu Apertura y remató na 4º allugamientu. Depués nel Tornéu Clausura tuvo hasta la 10ª fecha onde llogró 8 puntos de 30 posibles, con dos victories y dos empates. Arrenunció depués de perder frente a Godoy Cruz de Mendoza por 0-2. Na Apertura 2008 asumió en Banfield y na Clausura 2009 n'Arsenal.

En 2011 dirixó Godoy Cruz Antonio Tomba pero al poco tiempu arrenunció y al cabu de cinco meses foi'l téunicu arxentín Jorge Burruchaga asumió'l mandu del primer plantel de Club Libertad (Paraguái). Ellí llogró clasificar al equipu a la Copa Santander Libertadores 2012 onde venció en repescar a El Nacional d'Ecuador y entró a la fase de grupos con Alianza Lima de Perú, Nacional d'Uruguái y el Vasco da Gama de Brasil. Burruchaga consiguió'l primer puestu del grupu percima del Vasco da Gama brazilero y apostó los octavos de final frente al Cruz Azul de Méxicu al que terminó venciendo 2-0 n'Asunción dempués de llevase un pervalible empate (1-1) del estadiu Azul de Méxicu. Nos cuartos de final, Libertad foi ganáu por Universidá de Chile nos tiros dende'l puntu de penalti dempués de que dambos equipos empataren la serie 2-2, terminando asina una bien digna actuación en dichu tornéu internacional, ensin cuntar que nel Tornéu Apertura 2012, Burruchaga consiguió que Libertad tuviera ente los meyores trés clubes del país. Dempués d'esto, decide colase del equipu saliendo pela puerta grande depués d'un sobresaliente campaña.

N'avientu de 2012 foi contratáu como entrenador d'Atlético Rafaela, rival direutu d'Independiente na llucha pola categoría, traicionando asina al club de los sos amores. Al rematar el campeonatu "final" 2013/14 depués d'evitar el descensu en partíu desempate arrenunció a la direición téunica siendo reemplazáu por Roberto Sensini.

Seleición nacional[editar | editar la fonte]

Jorge Burruchaga ye famosu por convertir el tercer y últimu gol en la final del Mundial de Méxicu 1986, frente a Alemaña Federal, que-y daría la victoria y la segunda copa del mundu a l'Arxentina. Foi internacional cola Seleición de fútbol d'Arxentina ente los años 1983 y 1990, apostó 59 partíos y marcó 13 goles. En 1983 debutó como xugador de la seleición nacional arxentina; con ella conquistó la Copa Mundial de Fútbol de 1986 en Méxicu anotando 2 goles nel tornéu'l primeru frente a Bulgaria pa la victoria de 2-0 en fase de grupos, y foi l'autor del tercer tantu que valió'l trunfu por 3 a 2 sobre Alemaña na final.

L'alcuentru final arrincó bien favorable pa los suramericanos, colos tantos de José Luis Brown y Jorge Valdano, quien a los cinco del segundu tiempu dába-y el 2 a 0 y poner a un pasu del títulu. Sicasí, los alemanes Rumenigge y Voller en menos de diez minutos nivelaron l'alcuentru a falta de pocu pal zarru. Tou emponer escontra l'allargue, hasta que Diego Maradona habilitó de manera estupenda a Jorge Burruchaga, quien tres una llarga y memorable corrida definió a una banda del porteru Harald Schumacher anotando'l 3 a 2 nel minutu 84, que-y dio la segunda Copa Del Mundu a Arxentina y la so inscripción na gloria deportiva como xugador. N'Italia 1990 foi fundamental pal subcampeonatu d'Arxentina, siendo pieza clave na victoria sobre Xunión Soviética 2-0 anotando'l primer gol y cuando tuvo que definir por penaltis frente a Yugoslavia en cuartos y ante Italia en semifinales non fallu.

Foi unu de los máximos referentes na era de Bilardo cuando esti foi l'entrenador del escoyíu arxentín. Inclusive casi foi llamáu a la albiceleste por Alfio Basile pa la Copa Mundial de Fútbol de 1994 n'Estaos Xuníos, pero a la fin de cuentes quedó fora de contemplación.

Participaciones en Copes del Mundu[editar | editar la fonte]

Mundial Sede Resultáu Partíos Goles
Copa Mundial de Fútbol de 1986 Bandera de Méxicu Méxicu Campeón 7 2
Copa Mundial de Fútbol de 1990 Bandera d'Italia Italia Subcampeón 7 1

Participaciones en Copa América[editar | editar la fonte]

Copa Sede Resultáu Partíos Goles Permediu
Copa América 1983 Ensin sede fixa Primer ronda 4 3 0,75
Copa América 1989 Bandera de Brasil Brasil 3ᵉʳ llugar 6 0 0,00
Total 10 3 0,30

Clubes[editar | editar la fonte]

Como xugador[editar | editar la fonte]

Club País Añu Partíos Goles
Arsenal Bandera d'Arxentina Arxentina 1979-1982 49 7
Independiente Bandera d'Arxentina Arxentina 1982-1985 146 53
Nantes  Francia 1985-1992 139 27
Valenciennes  Francia 1992-1993 32 10
Independiente Bandera d'Arxentina Arxentina 1995-1998 89 19

Como entrenador[editar | editar la fonte]

Club País Añu
Defensa y Justicia Bandera d'Arxentina Arxentina 1999-2000
Los Andes Bandera d'Arxentina Arxentina 2001
Arsenal Bandera d'Arxentina Arxentina 2001-2005
Estudiantes de La Plata Bandera d'Arxentina Arxentina 2005-2006
Independiente Bandera d'Arxentina Arxentina 2006-2007
Banfield Bandera d'Arxentina Arxentina 2008-2009
Arsenal Bandera d'Arxentina Arxentina 2009-2010
Libertad Bandera de Paraguái Paraguái 2011-2012
Atlético de Rafaela Bandera d'Arxentina Arxentina 2012-2014
Atlético de Rafaela Bandera d'Arxentina Arxentina 2016
Sarmiento de Junín Bandera d'Arxentina Arxentina 2016

Como mánager[editar | editar la fonte]

Club País Añu
Seleición Arxentina Bandera d'Arxentina Arxentina 2017 - Actualidá

Palmarés[editar | editar la fonte]

Campeonatos nacionales[editar | editar la fonte]

Títulu Club Sede Añu
Campeonatu de primer División Bandera d'Arxentina Independiente Bandera d'Arxentina Ablanéu 1983

Campeonatos internacionales[editar | editar la fonte]

Títulu Club Sede Añu
Copa Libertadores d'América Bandera d'Arxentina Independiente Bandera d'Arxentina Ablanéu 1984
Campeón invictu Copa Intercontinental Bandera d'Arxentina Independiente Bandera de Xapón Tokiu 1984
Campeón invictu Recopa Suramericana Bandera d'Arxentina Independiente Bandera de Xapón Tokiu 1995
Supercopa Suramericana Bandera d'Arxentina Independiente Bandera de Brasil Rio de Janeiro 1995


Títulu Seleición Sede Añu
Campeón invictu Copa Mundial Bandera d'Arxentina Arxentina Bandera de Méxicu Méxicu DF 1986

Distinciones individuales[editar | editar la fonte]

Distinción Añu
Máximu goliador de la Copa América (3 goles) 1983

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: transfermarkt.com. Identificador Transfermarkt d'un futbolista: 106972. Apaez como: Jorge Burruchaga. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: distintes llingües.
  2. «Jorge Burruchaga».
  3. Jorge Burruchaga va ser el Mánager de la Seleición. Ámbitu Financieru. 22 de mayu de 2017. http://www.ambito.com/883776-jorge-burruchaga-sera-el-manager-de-la-seleccion. Consultáu'l 22 de mayu de 2017. 
  4. https://www.youtube.com/watch?v=9cKSLibNSX8

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]