Copa América 1983

De Wikipedia
Copa América 1983
Xeneral
Deporte fútbol
Sede Quitu
Estáu Brasil
Data de principiu 10 d'agostu de 1983
Data de fin 4 de payares de 1983
Edición 32
Organizador Confederación Suramericana de Fútbol
Ganador seleición masculina de fútbol d'Uruguái
Estadístiques
Participantes 10
Partíos disputaos 24
Asistencia total 1 127 000
Cronoloxía
Copa América 1979 XXXII Copa América
Copa América 1983
Copa América 1987
Cambiar los datos en Wikidata
Ciudaes onde se xugaron tolos partíos de la Copa América 1983.

La Copa América 1983 foi la XXXII edición de la Copa América. Esta versión del tornéu nun tuvo sede fixa. Apostar ente'l 10 d'agostu y el 4 de payares de 1983.

Al nun haber sede fixa, tolos partíos fueron d'ida y vuelta. Participaron los 10 miembros de la Confederación Suramericana de Fútbol, col formatu, tres grupos de tres equipos, el primeru de cada grupu clasifica a semifinales, xunto col postrer campeón.

El campeón de dichu certame, sería Uruguái que se consagraría campeón en tierres brasilanes, y gracies al títulu llográu xugaría la Copa Artemio Franchi 1985 onde s'enfrentaría a Francia, campeón de la Eurocopa 1984.

Árbitros[editar | editar la fonte]

  • Bandera de Brasil Arnaldo César Coelho.
  • Bandera de Paraguái Gabriel González.
  • Bandera del Perú Enrique Labó.
  • Bandera d'Arxentina Teodoro Nitti.
  • Bandera del Perú Carlos Montalván.
  • Bandera d'Ecuador Elías Jácom.
  • Bandera de Colombia Gilberto Aristizábal.
  • Bandera del Perú Alfonso Postigo.
  • Bandera de Uruguái Juan Daniel Cardelino.
  • Bandera de Uruguái Luis Gregorio Da Rosa.
  • Bandera de Chile Mario Llira.
  • Bandera de Uruguái José Luis Martínez Bazán.
  • Bandera d'Arxentina Jorge Eduardo Romero.
  • Bandera de Venezuela José Vergara.
  • Bandera de Chile Guillermo Budge.
  • Bandera de Chile Sergio Vásquez.
  • Bandera d'Arxentina Arturo Ithurralde.
  • Bandera de Chile Gastón Capo.
  • Bandera d'Arxentina Juan Carlos Loustau.
  • Bandera de Paraguái Héctor Ortiz.
  • Bandera del Perú Edison Pérez.

Equipos participantes[editar | editar la fonte]

Equipos participantes
Bandera d'Arxentina Arxentina Bandera de Bolivia Bolivia Bandera de Brasil Brasil Bandera de Chile Chile Bandera de Colombia Colombia
Bandera d'Ecuador Ecuador Bandera de Paraguái Paraguái Bandera del Perú Perú Bandera de Uruguái Uruguái Bandera de Venezuela Venezuela

Sedes[editar | editar la fonte]

Arxentina[editar | editar la fonte]

Buenos Aires
Estadiu Antonio Vespucio Liberti
Capacidá: 74 624

Bolivia[editar | editar la fonte]

La Paz
Estadiu Hernando Siles
Capacidá: 51 000

Brasil[editar | editar la fonte]

Goiânia Rio de Janeiro Uberlândia Salvador de Bahia
Estadiu Serra Dourada Maracaná Parque do Sábia Sable Fonte Nova
Capacidá: 54 048 Capacidá: 73 958 Capacidá: 50 000 Capacidá: 30 000

Chile[editar | editar la fonte]

Santiago
Estadiu Nacional
Capacidá: 48 000

Colombia[editar | editar la fonte]

Bogotá
El Campín
Capacidá: 45 500

Ecuador[editar | editar la fonte]

Quitu
Estadiu Atahualpa
Capacidá: 45 500

Paraguái[editar | editar la fonte]

Asunción
Defensores del Chaco
Capacidá: 50 000

Perú[editar | editar la fonte]

Lima
Estadiu Nacional
Capacidá: 45 000

Uruguái[editar | editar la fonte]

Montevidéu
Estadiu Centenariu
Capacidá: 75 000

Venezuela[editar | editar la fonte]

Caraques
Estadiu Brígido Iriarte
Capacidá: 8000

Sistema de competición[editar | editar la fonte]

El tornéu xugar en partíos d'ida y vuelta en tolos países afiliaos a la CONMEBOL. Y otorgaríense 2 puntos por partíos xugaos, 1 puntu por partíos empataos, y 0 puntos por partíos perdíos.

Los equipos fueron estremaos en tres grupos de tres equipos c/o. Los partíos de la fase de grupos van xugar en partíos d'ida y vuelta, y el primeru de cada grupu clasificaba automáticamente a la semifinal xunto col campeón vixente que yera Paraguái.

Les semifinales xugar en partíos d'ida y vuelta, y definióse por puntos. L'equipu que llograra más puntos, pasaba direutu a la final. Si en casu ambos equipos terminaben igualaos cola mesma cantidá de puntos, recurrir a utilizar la diferencia de gol y quien tuviera meyor diferencia de gol, clasificaba a la final. Y si en casu dambes seleiciones terminaben igualaes cola mesma cantidá de puntos y cola mesma estrema de gol, realizaríase un sortéu pa determinar al finalista.

La final tamién se xugó en partíos d'ida y vuelta, y tamién se definió por puntos. L'equipu que llograra más puntos sería'l campeón. Si en casu ambos equipos terminaben igualaos en puntos, xugaríase un tercer partíu en cancha neutral pa definir al ganador, y el ganador sería'l campeón. Si en casu'l tercer partíu terminaba igualáu nos 90 min. de xuegu reglamentariu, xugaríense dos tiempos suplementarios de 15 min. c/o pa determinar al ganador el cual sería'l campeón. Si al rematar los 120 min. de xuegu, el partíu siguiera empatáu, utilizaríase la diferencia de gol, y l'equipu que tuviera una meyor diferencia de gol, sería'l campeón. Y de siguir igualaos tamién en diferencia de goles, el campeón saldría depués d'una definición por penaltis.

Desarrollu[editar | editar la fonte]

Los equipos fueron estremaos en 3 grupos de 3 equipos c/o, que enfrentaríense en partíos d'ida y vuelta.

El Grupu A tuvo conformáu por Chile, Uruguái y Venezuela. Nel primer partíu, Uruguái ganaríalu a Chile por 2 a 1 en Montevidéu. Nel segundu partíu, Uruguái ganaríalu a Venezuela por 3 a 0 en Montevidéu. Nel tercer partíu, Chile ganaríalu a Venezuela por 5 a 0 en Santiago. Nel cuartu partíu, Chile ganaríalu a Uruguái por 2 a 0 en Santiago. Nel quintu partíu, Venezuela perdería con Uruguái por 2 a 1 en Caraques. Y en el sestu y postreru partíu Venezuela y Chile empataríen 0 a 0 en Caraques. A la fin, Uruguái clasificaba a la semifinal por rematar primero nel so grupu.

El Grupu B tuvo formáu por Arxentina, Brasil y Ecuador. Nel primer partíu, Ecuador Arxentina empataríen 2 a 2 en Quitu. Nel segundu partíu, Ecuador perdería con Brasil por 1 a 0 en Quitu. Nel tercer partíu, Arxentina ganaríalu por 1 a 0 a Brasil en Buenos Aires. Nel cuartu partíu, Brasil ganaríalu a Ecuador por 5 a 0 en Goiânia. Nel quintu partíu, Arxentina y Ecuador empataríen 2 a 2. Y en el sestu y postreru partíu, Brasil y Arxentina empataríen 0 a 0 en Rio de Janeiro. A la fin, Brasil calsificaba a la semifinal por rematar primero nel so grupu y por tener meyor diferencia de gol.

El Grupu C tuvo conformáu por Bolivia, Colombia y Perú. Nel primer partíu, Bolivia perdería con Colombia por 1 a 0 en La Paz. Nel segunfdo partíu, Perú ganaríalu a Colombia por 1 a 0 en Lima. Nel tercer partíu, Bolivia y Perú empataríen 1 a 1 en La Paz. Nel cuartu partíu, Colombia y Perú empataríen 2 a 2 en Bogotá. Nel quintu partíu, Colombia y Bolivia empataríen 2 a 2 en Bogotá. Y en el sestu y postreru partíu, Perú ganaríalu a Bolivia por 2 a 1 en Lima. A la fin Perú clasificaba a la final por rematar primero nel so grupu.

Les semifinales xugar en partíos d'ida y vuelta. Nes semifinales enfrentáronse'l primeru del Grupu A (Uruguái) contra'l primeru del Grupu C (Perú) y el primeru del Grupu B (Brasil) contra'l campeón vixente (Paraguái).

Na primer semifinal enfrentáronse Uruguái y Perú. Nel primer partíu, Perú perdería con Uruguái por 2 a 1 en Lima. Nel segundu partíu, Uruguái y Perú empataríen 1 a 1 en Montevidéu. Asina Uruguái clasificaba a la final yá que tenía más puntos que Perú.

Na segunda semifinal enfrentáronse Brasil y Paraguái. Nel primer partíu, Paraguái y Brasil empataríen 1 a 1 en Asunción. Nel segundu, partíu Brasil y Paraguái empataríen 0 a 0 en Uberlândia. Por cuenta de que dambes seleiciones taben igualaes en puntos y en diferencia de goles, decidió realizase un sortéu pa ver quien clasificaba a la final; y depués del sortéu, foi Brasil quien clasificaba a la final.

La final xugar en partíos d'ida y vuelta, y definióse por puntos.

Nel primer partíu, Uruguái ganaríalu a Brasil por 2 a 0 en Montevidéu. Nel segundu partíu, Brasil y Uruguái empataríen 1 a 1 en Salvador de Bahia. Por cuenta de que Uruguái tenía más puntos que {{sel|Brasil consagróse campeón en Brasil y daba la so segunda vuelta olímpica nesi país (dempués del Maracanazo). Asina Uruguái ganaba la so decimosegunda Copa América.

Primer fase[editar | editar la fonte]

Grupu A[editar | editar la fonte]

Equipu width=5% Pts PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif
Bandera de Uruguái Uruguái 6 4 3 0 1 7 4 +3
Bandera de Chile Chile 5 4 2 1 1 8 2 +6
Bandera de Venezuela Venezuela 1 4 0 1 3 1 10 –9


1 de setiembre de 1983 Llocal

2:1 (1:0)

Bandera de Chile Chile Estadiu Centenariu, Montevidéu
Gol marcáu nel minutu 76' 76' Orellana Asistencia: 30 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Brasil Arnaldo César Coelho (Brasil)
4 de setiembre de 1983 Llocal

3:0 (1:0)

Bandera de Venezuela Venezuela Estadiu Centenariu, Montevidéu
Asistencia: 60 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Paraguái Gabriel González (Paraguái)
8 de setiembre de 1983 Llocal

5:0 (3:0)

Bandera de Venezuela Venezuela Estadiu Nacional, Santiago
Asistencia: 20 000 espectadores
Árbitru: Bandera del Perú Enrique Labó (Perú)


11 de setiembre de 1983 Llocal

2:0

Bandera de Uruguái Uruguái Estadiu Nacional, Santiago
Asistencia: 55 000 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Teodoro Nitti (Arxentina)
18 de setiembre de 1983 Llocal

vs.

Bandera de Uruguái Uruguái Estadiu Brígido Iriarte, Caraques
Gol marcáu nel minutu 74' 74' Santelli
Gol marcáu nel minutu 87' 87' Aguilera
Asistencia: 3000 espectadores
Árbitru: Bandera del Perú Carlos Montalván (Perú)
21 de setiembre de 1983 Llocal

vs.

Bandera de Chile Chile Estadiu Brígido Iriarte, Caraques
Asistencia: 3000 espectadores
Árbitru: Bandera d'Ecuador Elías Jácom (Ecuador)

Grupu B[editar | editar la fonte]

Equipu width=5% Pts PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif
Bandera de Brasil Brasil 5 4 2 1 1 6 1 +5
Bandera d'Arxentina Arxentina 5 4 1 3 0 5 4 +1
Bandera d'Ecuador Ecuador 2 4 0 2 2 4 10 –6


10 d'agostu de 1983 Llocal

vs.

Bandera d'Arxentina Arxentina Estadiu Olímpicu Atahualpa, Quitu
Gol marcáu nel minutu 40' 40' Gol marcáu nel minutu 51' 51' Burruchaga Asistencia: 50 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Colombia Gilberto Aristizábal (Colombia)
17 d'agostu de 1983 Llocal

vs.

Bandera de Brasil Brasil Estadiu Olímpicu Atahualpa, Quitu
Gol marcáu nel minutu 14' 14' Roberto Dinamite Asistencia: 50 000 espectadores
Árbitru: Bandera del Perú Alfonso Postigo (Perú)
24 d'agostu de 1983 Llocal

vs.

Bandera de Brasil Brasil Estadiu Monumental, Buenos Aires
Asistencia: 70 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Uruguái Juan Daniel Cardelino (Uruguái)


1 de setiembre de 1983 Llocal

vs.

Bandera d'Ecuador Ecuador Estadiu Serra Dourada, Goiânia
Asistencia: 35 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Uruguái Luis Gregorio da Rosa (Uruguái)
7 de setiembre de 1983 Llocal

vs.

Bandera d'Ecuador Ecuador Estadiu Monumental, Buenos Aires
Gol marcáu nel minutu 44' 44' Quiñónez
Gol marcáu nel minutu 90' 90' Maldonado
Asistencia: 40 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Bolivia Óscar Ortubé (Bolivia)
14 de setiembre de 1983 Llocal

vs.

Bandera d'Arxentina Arxentina Estadiu Maracaná, Rio de Janeiro
Asistencia: 75 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Mario Llira (Chile)

Grupu C[editar | editar la fonte]

Equipu width=5% Pts PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif
Bandera del Perú Perú 6 4 2 2 0 6 4 +2
Bandera de Colombia Colombia 4 4 1 2 1 5 5 0
Bandera de Bolivia Bolivia 2 4 0 2 2 4 6 –2


14 d'agostu de 1983 Llocal

0:1 (0:0)

Bandera de Colombia Colombia Estadiu Hernando Siles, La Paz
Gol marcáu nel minutu 73' 73' Valderrama Asistencia: 40 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Paraguái Gabriel González (Paraguái)
17 d'agostu de 1983 Llocal

1:0 (0:0)

Bandera de Colombia Colombia Estadiu Nacional, Lima
Asistencia: 30 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Uruguái José Luis Martínez Bazán (Uruguái)
21 d'agostu de 1983 Llocal

1:1 (0:0)

Bandera del Perú Perú Estadiu Hernando Siles, La Paz
Gol marcáu nel minutu 89' 89' Navarro Asistencia: 45 000 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Jorge Eduardo Romero (Arxentina)


28 d'agostu de 1983 Llocal

2:2 (0:1)

Bandera del Perú Perú Estadiu El Campín, Bogotá
Gol marcáu nel minutu 25' 25' (pen) Malásquez
Gol marcáu nel minutu 85' 85' Caballero
Asistencia: 50 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Brasil Arnaldo César Coelho (Brasil)
31 d'agostu de 1983 Llocal

2:2 (1:0)

Bandera de Bolivia Bolivia Estadiu El Campín, Bogotá
Gol marcáu nel minutu 78' 78' Melgar
Gol marcáu nel minutu 80' 80' Rojas
Asistencia: 45 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Venezuela José Vergara (Venezuela)
4 de setiembre de 1983 Llocal

2:1 (2:0)

Bandera de Bolivia Bolivia Estadiu Nacional, Lima
Gol marcáu nel minutu 46' 46' Paniagua Asistencia: 50 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Guillermo Budge (Chile)

Segunda fase[editar | editar la fonte]

Semifinales Final
13 y 20 d'ochobre 27 d'ochobre y 4 de payares
        
 Bandera de Uruguái Uruguái  1 1
 Bandera del Perú Perú  0 1
 Bandera de Brasil Brasil  0 1
 Bandera de Uruguái Uruguái  2 1
 Bandera de Brasil Brasil  1 0
 Bandera de Paraguái Paraguái  1 0

Semifinales[editar | editar la fonte]

13 d'ochobre de 1983 Llocal

0:1 (0:0)

Bandera de Uruguái Uruguái Estadiu Nacional, Lima
Gol marcáu nel minutu 65' 65' Aguilera Asistencia: 28 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Sergio Vásquez (Chile)
20 d'ochobre de 1983 Llocal

1:1 (0:1)

Bandera del Perú Perú Estadiu Centenariu, Montevidéu
Gol marcáu nel minutu 24' 24' Malásquez Asistencia: 58 000 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Arturo Ithurralde (Arxentina)


13 d'ochobre de 1983 Llocal

vs.

Bandera de Brasil Brasil Estadiu Defensores del Chaco, Asunción
Gol marcáu nel minutu 88' 88' Éder Asistencia: 55 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Gastón Capo (Chile)
20 d'ochobre de 1983 Llocal

vs.

Bandera de Paraguái Paraguái Parque do Sábia, Uberlândia
Asistencia: 75 000 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Juan Carlos Loustau (Arxentina)

Final[editar | editar la fonte]

27 d'ochobre de 1983 Llocal

2:0 (1:0)

Bandera de Brasil Brasil Estadiu Centenariu, Montevidéu
Asistencia: 65 000 espectadores
Árbitru: Bandera de Paraguái Héctor Ortiz (Paraguái)
4 de payares de 1983 Llocal

vs.

Bandera de Uruguái Uruguái Estadiu Fonte Nova, Salvador de Bahia
Gol marcáu nel minutu 77' 77' Aguilera Asistencia: 95 000 espectadores
Árbitru: Bandera del Perú Edison Pérez (Perú)
Bandera de Uruguái
Campeón
Uruguái
12ᵘ títulu (8vo troféu)

Goliadores[editar | editar la fonte]

Los máximos goliadores del campeonatu llograron 3 tantos y fueron l'uruguayu Carlos Aguilera, l'arxentín Jorge Burruchaga, el brasilanu Roberto Dinamite y el peruanu Eduardo Malásquez,[1][2][3][4][5] magar, hai fontes qu'atribúin a esti postreru namái 2 goles.[6][7]

Xugador Selección Goles
Jorge Burruchaga Bandera d'Arxentina Arxentina 3
Roberto Dinamite Bandera de Brasil Brasil 3
Carlos Alberto Aguilera Bandera de Uruguái Uruguái 3
Juan Caballero Bandera del Perú Perú 2
Eduardo Malásquez Bandera del Perú Perú 2
Franco Navarro Bandera del Perú Perú 2
Éder Bandera de Brasil Brasil 2
Jorge Aravena Bandera de Chile Chile 2
Alex Valderrama Bandera de Colombia Colombia 2
Wilmar Cabrera Bandera de Uruguái Uruguái 2
Fernando Morena Bandera de Uruguái Uruguái 2

Meyor xugador del tornéu[editar | editar la fonte]

Clasificáu a la Copa Artemio Franchi 1985[editar | editar la fonte]

Campeón
Bandera de Uruguái

Notes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesora:
1979
Copa América
1983
Socesora:
Bandera d'Arxentina Arxentina 1987