Idioma urarina

De Wikipedia
Urarina, Shimacu, Itucale
'kachá[1]
Faláu en  Perú
Rexón Provincia de Loreto
Falantes 2.000-3.500 (1997)[2]
3.000 (2002)[3]
564-3.000 (2004)[4]
170-3.500 (2007)[5]
Familia llingua aisllada
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 -
ISO 639-2
ISO 639-3
.
Estensión del urarina, shimacu, itucale

El urarina o urariña (tamién shimaku, itukali o arucuaya) ye una llingua aisllada de l'Amazonia peruana falada por menos de 3.000 persones del pueblu urarina, de la Provincia de Loreto.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

L'inventariu de vocales del urarina vien dau por:[6]

Anteriores Centrales Posteriores
Zarrada i /i/ ʉ /ʉ/ o /o/
Media y /y/
Abierta a /a/

Ente que l'inventariu consonánticu vien dau por:.[7]

    Billabiales Dentales Retrofl. Palatales Velares Glotales
Oclusives Sordes t /t/ k /k/
Sonores b /b/ d /d/
Labializada kw //
Fricatives Sordes s /s/ sh /ʃ/ h /h/
Labializada fw //
Palatalizada hj //
Africaes ts /t͡ɕ/
Nasales m /m/ n /n/ ng /ɲ/
Líquides l /l/ r /ɽ/

Gramática[editar | editar la fonte]

El urarina presenta un orde de constituyentes OSV que tipológicamente ye pocu frecuente, siendo la única llingua del Norte de Perú que paez exhibir dichu orde.

Dientro de los sintagmes nominales los axetivos, que son verbos estativos ello ye que siguen al nome que fai de nucleu sintácticu:

(1a) akai helaherĩ 'agua frío'
(1b) akai aharotĩ 'agua caliente

Sicasí, los pronomes posesivos y los demostrativos precieden al nome como los siguientes exemplos:

(2a) ī kirā 'el to nome'
(2b) ī lureri 'la to casa'


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. W. Adelaar, 2004, p. 457.
  2. Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, páxs. 340. ISBN 0-19-508116-1.
  3. Ethnologue report for language code: Urarina
  4. Willem F. H. Adelaar & Pieter Muysken (2004). The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, páxs. 622. ISBN 978-0-511-21050-1.
  5. Matthias Brenzinger (2007). Language Diversity Endangered. Berlín: Walter de Gruyter, páxs. 47. ISBN 978-3-11-017049-8.
  6. Olawsky, 2006, p. 51.
  7. Olawsky, 2006, p. 30.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]