Higuera de Llerena
|
| |||
|
| |||
| Alministración | |||
| País | |||
| Autonomía | |||
| Provincia | |||
| Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
| Mayor of Higuera de Llerena (en) | Bibiano Serrano Calurano | ||
| Nome oficial | Higuera de Llerena (es)[1] | ||
| Códigu postal |
06445 | ||
| Xeografía | |||
| Coordenaes | 38°22′38″N 5°59′58″W / 38.377222222222°N 5.9994444444444°O | ||
| Superficie | 113.4 km² | ||
| Altitú | 552 m | ||
| Llenda con | Casas de Reina, Llerena, Villagarcía de la Torre, Valencia de las Torres, Maguilla y Berlanga | ||
| Demografía | |||
| Población |
343 hab. (2025) - 178 homes (2019) - 169 muyeres (2019) | ||
| Porcentaxe | 0.05% de provincia de Badayoz | ||
| Densidá | 3,02 hab/km² | ||
| higueradellerena.es | |||
Higuera de Llerena ye un conceyu español, perteneciente a la provincia de Badayoz (comunidá autónoma d'Estremadura).
Situación
[editar | editar la fonte]Atópase en plenu centru de la contorna de Campiña Sur y pertenez al Partíu xudicial de Llerena. Nel so términu municipal atópase la pedanía de Rubiales.
Historia
[editar | editar la fonte]En 1594[2] formaba parte de la provincia Lleón de la Orde de Santiago como aldega de Llerena, xunto con Maguilla y Cantalgayo.
Afitamientu como conceyu.
[editar | editar la fonte]Hasta 1786 perteneció al conceyu de Llerena.
A la cayida del Antiguu Réxime la llocalidá, entós conocida como Figal, constituyir en conceyu constitucional na rexón d'Estremadura. Dende 1834 quedó integráu nel Partíu xudicial de Llerena.[3] Nel censu de 1842 cuntaba con 66 llares y 275 vecinos.[4]
En 1929, mientres el periodu conocíu como Directoriu Civil (1925-1930) de la Dictadura de Primo de Rivera, la llocalidá solicitó camudar el so nome pol de "María Cristina" , n'honor de la que fuera rexente María Cristina d'Habsburgu-Lorena, finada nesi añu.
Turismu
[editar | editar la fonte]Monumentos y llugares d'interés
[editar | editar la fonte]- Ilesia de Nuesa Señora del Valle.[5] (Sieglu XVI)
- Ermita del Cristu del Humilladero.
- Ermita de San Isidro. Na pedanía de los Rubiales. Apocayá restaurada pol Ministeriu de Fomentu.
- Xacimientu arqueolóxicu de la Mesilla (prerromanu), entá por escavar.
Fiestes llocales
[editar | editar la fonte]- Fiesta de San Isidro Llabrador (15 de mayu). Na pedanía de Los Rubiales
- Fiesta del Emigrante (N'agostu)
- Virxe La nuesa señora del Valle (8 de setiembre, fiesta mayor)
Mapes
[editar | editar la fonte]ibercultura (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ Llibru de los Millones: Censu de población de les provincies y partíos de la Corona de Castiella nel sieglu XVI
- ↑ Cervantes Virtual
- ↑ Conceyu Códigu INE -06-065
- ↑ Archidiócesis de Mérida-Badayoz - Llistáu de Parroquies «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 11 d'abril de 2008. Consultáu'l 22 d'agostu de 2009.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]