Grand Central Terminal

Coordenaes: 40°45′10″N 73°58′38″W / 40.7528°N 73.9772°O / 40.7528; -73.9772
De Wikipedia
Grand Central Terminal
 Llugar Históricu de los EE.XX.
edificio de la estación (es) Traducir, estación en fondo de saco (es) Traducir, Estación soterraña, atraición turística y union station (en) Traducir
Llocalización
PaísBandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
EstaosBandera de Nueva York (estáu) Nueva York
Ciudá Nueva York
Borough Manhattan
Coordenaes 40°45′10″N 73°58′38″W / 40.7528°N 73.9772°O / 40.7528; -73.9772
Grand Central Terminal alcuéntrase en los EE.XX.
Grand Central Terminal
Grand Central Terminal
Grand Central Terminal (los EE.XX.)
Historia y usu
Apertura1913
Dueñu Autoridad Metropolitana del Transporte de Nueva York (es) Traducir
Xestión Autoridad Metropolitana del Transporte de Nueva York (es) Traducir
Arquiteutura
Arquiteutu/a Reed and Stem (en) Traducir
Warren and Wetmore
Estilu Beaux Arts (es) Traducir
Estación
Conexones Park Avenue main line (en) Traducir
Próximes estaciones
Tipos de tren Harlem Line
línea Hudson
New Haven Line
Empire Service
Adirondack
enllaz= Maple Leaf
Niagara Rainbow
Lake Shore Limited
Andenes 67
Patrimoniu
NRHP 75001206
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La Terminal Grand Central (GCT, de cutiu llamada como Grand Central Station o a cencielles como la Grand Central) ye una estación terminal na Cai 42 y l'Avenida Park en Midtown Manhattan na Ciudá de Nueva York. Construyida y nomada pol Ferrocarril Central de Nueva York nel apoxéu de los trenes de llarga distancia d'Estaos Xuníos, y ye la estación de trenes más grande nel mundu en númberu d'andenes:[1] 44, con 67 víes a lo llargo de la estación. Hai dos niveles, dambos soterraños, con 41 víes nel nivel cimeru y 26 nel nivel inferior. Cuando la nueva estación del Ferrocarril de Long Island seya abierta so los niveles esistentes (vease East Side Access), la estación Grand Central va disponer d'un total 75 víes y 48 andenes. Son carauterístiques les sos bóvedes de lladriyu patentaes por Rafael Guastavino, denomináu «L'arquiteutu de Nueva York».

Sirve a los pasaxeros viaxando nel Ferrocarril Metro-North escontra los condaos de Westchester, Putnam y Dutchess nel estáu de Nueva York, y de los condaos de Fairfield y New Haven en Connecticut.

Anque dende 1913 foi llamada como la «Grand Central Terminal», munches persones siguen llamándola como la «Grand Central Station». Téunicamente, esi ye'l nome de la oficina postal que s'atopa cerca, al igual que l'antigua estación que taba nel sitiu.

Galería[editar | editar la fonte]

Estadístiques[editar | editar la fonte]

Tamañu
l'área total del terrén de la terminal Grand Central ye de 48 acres, ó 2 090 880 pies cuadraos (194 249,11 m²), 33 milles (53 km) de víes, 44 andenes.
Trenes
660 trenes del ferrocarril Metro-North.
Visitantes
más de 500.000 al día ; Costu de les renovaciones 1996—98: 250 millones de dólares norteamericanos.
Comerciu
103
Espaciu comercial
130 524 pies cuadraos (12 126,08 m²) más 14 000 pies cuadraos (1300,64 m²) pa eventos especiales.
Negociu más antiguu
Restorán «Oyster Bar», apertura en 1913.
Comíes diaries sirvíes
10.000
Porcentaxe de trenes puntuales
98%
Artículos perdíos y atopaos
19.000
Artículu perdíu con mayor frecuencia
Abrigos (más de 2.000 al añu).
Permediu d'artículos devueltos
Más del 60%, cerca de 98% pa ordenadores y iPods.

Intereses[editar | editar la fonte]

  • En delles películes sale esta emblemática estación de Nueva York.
  • Nel cantar Telephone de la neoyorquina Lady GaGa méntase la estación cuando diz «Sometimes I feel like I live in Grand Central Station.»

Anexos[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Local News in Brief, The New York Times 29 de setiembre de 1871 páxina 8.
  • The Grand Central Railroad Depot, Harlem Railroad, The New York Times 1 d'ochobre de 1871, páxina 6.
  • Local News in Brief, The New York Times 1 de payares de 1871 páxina 8.
  • Federal Writer's Project, New York City Guide, Random House Publishers, Nueva York, 1939.
  • Fried, Frederick & Edmund V. Gillon, Jr., New York Civic Sculpture. Dover Publications, Nueva York, 1973.
  • Reed, Henry Hope, Edmund V. Gillon, JR., Beaux-Arts Architecture in New York: A Photographic Guide, Dover Publications, Nueva York, 1988.
  • Stern, Gilmartin & Massengale, Nueva York 1900, Rizzoli International Publications, Nueva York, 1983.
  • O'Hara, Frank, «Grand Central», The Collected Poems of Frank O'Hara University of California Press, Los Angeles and Berkeley, 1971.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]