Fonoloxía del turcu

De Wikipedia

Soníos[editar | editar la fonte]

Una traza carauterística del turcu ye la harmonía vocálica, esto ye, qu'una pallabra va contener vocales anteriores (y, i, ö, ü) o vocales posteriores (a, ı, o, o) pero non ambes. Por casu, en vişne (guinda aceda) /i/ ye anterior cerrada non arrondada y /y/ ye anterior abierta non arrondada. Esta regla denominar harmonía palatal».

Amás, les vocales non arrondaes (a, y, ı, i) tienen que ser siguíes por vocales non arrondaes; pero les vocales arrondaes (o, o, ö, ü) pueden ser siguíes por vocales abiertes y non arrondaes (a/y) o por zarraes y arrondaes (o/ü). Esta regla llámase la «harmonía llabial», por casu: oduncu (lleñador), kömürcü (carboneru), köylülerle (colos llabradores).

Según estes regles, cada vocal puede ser siguida namái por dos vocales, que son:

Vocal precedente Vocal siguiente
y y, i
i y, i
ö y, ü
ü y, ü
a a, ı
ı a, ı
o a, o
o a, o

Tolos sufixos tamién reparen les mesmes regles.

Hai esceiciones a l'harmonía de les vocales:

  • Les pallabres d'orixe estranxeru (la mayoría son d'orixe árabe y persa, pero tamién les hai d'orixe européu). Sicasí, los sufixos amestaos a tales pallabres tamién concuerden cola vocal de la última sílaba:

Exemplos: memur (funcionariu), memuru,

domates (tomate),

hakim (xuez),

otobüs (autobús).

  • Un pequeñu númberu de pallabres turques nun concordar cola regla; tratar de pallabres que camudaron col tiempu:

anne (madre), kardeş; (hermanu), elma (mazana), haydi (anda), hadi (anda), hangi (cuál), dahi (tamién), hani (ónde), şişman (gordu), inanmak (creer).

  • Delles pallabres compuestes nun cumplen l'harmonía de les vocales (p. ex.: bilgisayar, formáu por bilgi (información) y sayar (calculador);

ilkbahar (primavera), formada por ilk (primero) y bahar (primavera).

  • Amás, los siguientes sufixos nun camuden; polo tanto nun concordar cola harmonía vocálica»:

-ken (sufixu temporal)

-ki (sufixu relativu)

-yor (sufixu de los tiempos verbales progresivos)

-mtrak (sufixu axetival)

-leyin (sufixu temporal)

L'acentu tónicu recái de normal na postrera sílaba, salvu en delles combinaciones con sufixos y pallabres como masa /'masa/ (mesa). Tamién nos nomes propios l'acentu ye tresferíu a la penúltima sílaba, como en İstánbul, anque hai esceiciones a esta regla como Ánkara.

Consonantes[editar | editar la fonte]

Fonemes consonantes del turcu estándar
Llabial Labiodental Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Glotal
Oclusives p b c ɟ k ɡ
Nasales m n
Fricatives f v s z ʃ ʒ ɣ h
Africaes ʧ ʤ
Vibrantes simples ɾ
Aproximantes j
Aproximantes
llaterales
ɫ l

El fonema /ɣ/, representáu por "ğ" «g nidiu» (yumuşak g), ye en realidá un soníu bastante más débil y articúlase velar anterior o aproximante palatal (ente vocales anteriores). Nunca va al empiezu de la pallabra y siempres sigue a vocal. Cuando ta a la fin de la pallabra o va siguíu d'otra consonante, allarga la vocal precedente.

Vocales[editar | editar la fonte]

Tabla AFI de vocales del turcu

Les vocales del turcu son n'orde alfabéticu a, y, ı, i, o, ö, o, ü. Nun hai diptongos y nes contaes ocasiones en que dos vocales queden xuntes, siempres forma hiatu.

Vocales turques con exemplos
Soníu Vocal Exemplu
AFI Descripción AFI Ortografía Traducción
i Vocal zarrada anterior non arrondada d̪il dil llingua, idioma
y Vocal zarrada anterior arrondada ɟy'neʃ güneş sol
ɯ Vocal zarrada posterior non arrondada ɯˈɫɯk ılık templáu, nidiu
y Vocal media anterior non arrondada je̞l yyl vientu
œ Vocal media anterior arrondada ɟœz göz güeyu
a Vocal abierta central non arrondada d̪a el dal caña
o Vocal media posterior arrondada jol yol vía
o Vocal zarrada posterior arrondada o'tʃak oçak avión

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Plantía:Fonoloxíes d'idiomes