Fonoloxía del turcu
Soníos
[editar | editar la fonte]Una traza carauterística del turcu ye la harmonía vocálica, esto ye, qu'una pallabra va contener vocales anteriores (y, i, ö, ü) o vocales posteriores (a, ı, o, o) pero non ambes. Por casu, en vişne (guinda aceda) /i/ ye anterior cerrada non arrondada y /y/ ye anterior abierta non arrondada. Esta regla denominar harmonía palatal».
Amás, les vocales non arrondaes (a, y, ı, i) tienen que ser siguíes por vocales non arrondaes; pero les vocales arrondaes (o, o, ö, ü) pueden ser siguíes por vocales abiertes y non arrondaes (a/y) o por zarraes y arrondaes (o/ü). Esta regla llámase la «harmonía llabial», por casu: oduncu (lleñador), kömürcü (carboneru), köylülerle (colos llabradores).
Según estes regles, cada vocal puede ser siguida namái por dos vocales, que son:
| Vocal precedente | Vocal siguiente |
| e | e, i |
| i | e, i |
| ö | e, ü |
| ü | e, ü |
| a | a, ı |
| ı | a, ı |
| o | a, u |
| u | a, u |
Tolos sufixos tamién reparen les mesmes regles.
Hai esceiciones a l'harmonía de les vocales:
- Les pallabres d'orixe estranxeru (la mayoría son d'orixe árabe y persa, pero tamién les hai d'orixe européu). Sicasí, los sufixos amestaos a tales pallabres tamién concuerden cola vocal de la última sílaba:
Exemplos: memur (funcionariu), memuru,
domates (tomate),
hakim (xuez),
otobüs (autobús).
- Un pequeñu númberu de pallabres turques nun concordar cola regla; tratar de pallabres que camudaron col tiempu:
anne (madre), kardeş; (hermanu), elma (mazana), haydi (anda), hadi (anda), hangi (cuál), dahi (tamién), hani (ónde), şişman (gordu), inanmak (creer).
- Delles pallabres compuestes nun cumplen l'harmonía de les vocales (p. ex.: bilgisayar, formáu por bilgi (información) y sayar (calculador);
ilkbahar (primavera), formada por ilk (primero) y bahar (primavera).
- Amás, los siguientes sufixos nun camuden; polo tanto nun concordar cola harmonía vocálica»:
-ken (sufixu temporal)
-ki (sufixu relativu)
-yor (sufixu de los tiempos verbales progresivos)
-mtrak (sufixu axetival)
-leyin (sufixu temporal)
L'acentu tónicu recái de normal na postrera sílaba, salvu en delles combinaciones con sufixos y pallabres como masa /'masa/ (mesa). Tamién nos nomes propios l'acentu ye tresferíu a la penúltima sílaba, como en İstánbul, anque hai esceiciones a esta regla como Ánkara.
Consonantes
[editar | editar la fonte]| Llabial | Labiodental | Dental | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | Glotal | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusives | p | b | t̪ | d̪ | c | ɟ | k | ɡ | ||||||||
| Nasales | m | n | ||||||||||||||
| Fricatives | f | v | s | z | ʃ | ʒ | ɣ | h | ||||||||
| Africaes | ʧ | ʤ | ||||||||||||||
| Vibrantes simples | ɾ | |||||||||||||||
| Aproximantes | j | |||||||||||||||
| Aproximantes llaterales |
ɫ | l | ||||||||||||||
El fonema /ɣ/, representáu por "ğ" «g nidiu» (yumuşak g), ye en realidá un soníu bastante más débil y articúlase velar anterior o aproximante palatal (ente vocales anteriores). Nunca va al empiezu de la pallabra y siempres sigue a vocal. Cuando ta a la fin de la pallabra o va siguíu d'otra consonante, allarga la vocal precedente.
Vocales
[editar | editar la fonte]| Tabla AFI de vocales del turcu |
|---|
![]() |
Les vocales del turcu son n'orde alfabéticu a, y, ı, i, o, ö, o, ü. Nun hai diptongos y nes contaes ocasiones en que dos vocales queden xuntes, siempres forma hiatu.
| Soníu Vocal | Exemplu | |||
| AFI | Descripción | AFI | Ortografía | Traducción |
|---|---|---|---|---|
| i | Vocal zarrada anterior non arrondada | d̪il | dil | llingua, idioma |
| y | Vocal zarrada anterior arrondada | ɟy'neʃ | güneş | sol |
| ɯ | Vocal zarrada posterior non arrondada | ɯˈɫɯk | ılık | templáu, nidiu |
| y | Vocal media anterior non arrondada | je̞l | yyl | vientu |
| œ | Vocal media anterior arrondada | ɟœz | göz | güeyu |
| a | Vocal abierta central non arrondada | d̪a el | dal | caña |
| o | Vocal media posterior arrondada | jol | yol | vía |
| o | Vocal zarrada posterior arrondada | o'tʃak | oçak | avión |
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]¡
