Fonoloxía del guaraní

De Wikipedia

Preséntase una síntesis de la fonoloxía del guarani paraguayu.

Vocales[editar | editar la fonte]

El guaraní tien un sistema de dolce vocales, /a, e, i, o, u, ɨ/ y les sos correspondientes formes nasales. La vocal /a pronúnciase central abierta. Les vocales medies /y/ y /o se pronuncien entemedies. Fonotácticamente, les vocales /y, i/ funcionen como vocales anteriores,/a,ɨ/ como centrales y /o, o/ como vocales posteriores. La duración de les vocales nun ta controlada, pero comúnmente les vocales de les sílabes tóniques pronúnciense más llargues que les de les sílabes átones.

Anteriores Centrales Posteriores
Zarraes i-ĩ (i-ĩ) ɨ-ɨ̃ (y-ỹ) o-ũ (o-ũ)
Medies y-ẽ (y-ẽ) o-õ (o-õ)
Abiertes a-ã (a-ã)

En guarani ye importante estremar les vocales orales y nasales poque si son confundíos unos con otros el significáu puede alteriase rotundamente.Ej: pyta (talón), pytã (colloráu). y (agua), ỹ (ausencia)

El guaraní tien vocales llargues y curties

Cuando'l diptongu ta a la fin de la pallabra ruémpese y conviértese n'hiatu.

El guaraní tien los diptongos:

AFI
decrecientes
/ei/
/ai/
/oi/
/ui/
/eu/
/au/
/ou/
/oɨ
/aɨ
/yɨ/
crecientes
[je]
[ja]
[jo]
[ju]
[wi]
[we]
[wa]
[wo]

Consonantes[editar | editar la fonte]

Llabiales Dentales Alveolares Post-

alveolares

Palatales Velares Glotales
Nasales m (m) n (n) ɲ (ñ)
Oclusives sordes p (p) t (t) k (k) ʔ (')
sonores mb (nd) nd (nd) ŋɡ (ng)
Fricatives sordes s (s) ʃ (ch) h (h)
sonores
Aproximantes ʋ (v) j (j) ɰ-ɰ̃ (g-g̃)
Vibrantes simples ɾ (r)
Llaterales

Los soníos marcaos en paréntesis son dellos alófonos

En guaraní les oclusives sonores siempres van xunto cola nasal correspondiente.

Los soníos /l/, /nt/ y /ɹ/ solo tán presentes nos préstamos léxicos del español

En guarani ye importante tamién pronunciar la oclusiva glotal porque'l significáu puede alteriase. Ej: ka'i (monu), kái (fueu)

El guaraní a diferencia del aimara nun tien consonantes enfátiques.

Na escritura del guaraní "achegety" toles lletres tienen un solu soníu (ye fonéticu) Exepto "ch", pero cunta como una sola lletra.

Realización fonética[editar | editar la fonte]

Les oclusives sordes /p/, /t/, y /k/ nun s'aspiren.

La realización fonética de /b, d, ɡ/ Pronúnciense tanto como secuencia de nasal más oclusiva [mb, nd, ŋɡ], o como oclusiva con una nidia pre-nasalización [mb, nd, ŋɡ].

La /rr/ puede ser pronunciada, bien como vibrante múltiple [ɹ], o bien como, en posición intervocálica, vibrante múltiple [r]

Acentu[editar | editar la fonte]

En guaraní polo xeneral la sílaba tónica ye la postrera y son rares les llanes y les esdrúxules.

Lleven acentu ortográficu les llanes y esdrúxules pero non les agudes

Na pallabra mbeju /mbe.'ju/ (mbeju, comida tradicional) l'acentu cai na última sílaba

Los diptongos volver n'hiatos cuando tán a la fin de la pallabra. Ej: Paraguay (asunción) /pa.ɾa.ɰʷa.'ɨ/

La pallabra paraguái /pa.ɾa.'ɰʷai/ lleva acentu ortográficu porque de nun llevalo sería /pa.ɾa.ɰʷa.'i/


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]