Fonoloxía del francés

De Wikipedia

Inventariu fonéticu del francés[editar | editar la fonte]

El francés estándar tien 20 a 21 consonantes y 11 a 16 vocales.

Consonantes[editar | editar la fonte]

L'inventariu d'alófonos consonánticos vien dau por:

  billabial llabiu-dental llabiu-palatal llabiu-velar alveolar postalveolar palatal velar uvular
oclusiva p  b       t  d     k  g
nasal m       n   ɲ¹ ŋ²
fricativa   f  v     s  z ʃ  ʒ     ʁ ³
aproximante     ɥ w l   j  

¹ Na pronunciación actual, el fonema [ɲ] estrémase cada vez menos de [nj].
² El fonema [ŋ] apaeció relativamente apocayá, arriendes de los préstamos de pallabres d'orixe inglés. Dacuando pronúnciase [ɲ].
³ En dellos dialeutos, la /ʁ/ puede ser reemplazada por /ʀ/ o /r/. Esti fenómenu denominar alofonía.

Vocales[editar | editar la fonte]

  anterior central posterior
zarrada i    y   o
semicerrada y    ø   o
media   ə ¹  
semiabierta ɛ  ɛ̃    œ  œ̃ ¹   ɔ  ɔ̃
abierta a   ɑ²  ɑ̃

¹ Na pronunciación actual, [ə] tiende a averase a [ø], y œ̃ tiende a averase a ɛ̃.
² La distinción ente a [a] y â [ɑ] sumió na fala avezada en Francia, anque se caltienen en Bélxica o Québec.

Pronunciación de los grafemes Consonantes =[editar | editar la fonte]

b c ç ch d f g gn gu h j k l m
b k, s s ʃ, k d f g, ʒ ɲ g ¹ ʒ k l m
n ng p ph q qu r, rh s ss t, th v w x z
n ŋ p f k k, /k/ ʁ s, z s t v w, v /ks/, /gz/ z

¹ La h nun se pronuncia en francés estándar, salvu nes interxeiciones como hai!, y delles vegaes ataya la liaison (dizse "de haute" y non "d'haute" (de lo alto))

Vocales[editar | editar la fonte]

a â æ ai ain an au
a, ɑ ɑ y ɛ, y ɛ̃ ɑ̃ o
y ê, è é eau ei ein en eu
ə, y, ɛ ɛ y o ɛ ɛ̃ ɑ̃, ɛ̃ œ, ø
i in
i, j ɛ̃
o ô œ œo oi oin on ou
ɔ, o o y œ, ø /wa/ /wɛ̃/ ɔ̃ o, w
o un
y, ɥ œ̃
y
j, i

Comentarios adicionales[editar | editar la fonte]

  • ai =/aj/ en mayonnaise /majɔ'nɛ:z/, himalayen /imala'jɛ̃/ y fayot /fa'jo/; /ɛi/ en pays /pɛ'i/, paysage /pɛ i'zaʒ/, paysan /pɛ i'zɑ̃/, dépayser /depɛ i'ze/ y abbaye /abɛ 'i/; /ɛj/ nos demás casos;
  • ai, tradicionalmente /y/ a la fin de la pallabra como en «quai, j’ai, je donnai, je parlerai, etcétera», pronunciáu /ɛ/ en ciertos dialeutos, especialmente nel sur del país;
  • c = /s/ ante y, i, y; /k/ nos demás casos;
  • g = /ʒ/ ante y, i, y; /g/ nos demás casos;
  • i = /j/ ante vocal, /i/ nos demás casos;
  • il = /j/ tres vocal, /il/ nos demás casos;
  • ill = /ij/ cuando va siguida de y y a la fin, /j/ tres vocal. Esceiciones: ville, mille y tranquille que se pronuncien /llaín/, /mil/ y /tʀɑ̃kil/, respeutivamente;
  • k y w namái apaecen en pallabres estranxeres;
  • s = /z/ ente vocales y /s/ nos demás casos o cuando ta doblada;
  • ti, siguida d'otra vocal y non al empiezu de la pallabra, pronúnciase /sj/ ;
  • ou = /w/ ante vocal, /o/ nos demás casos;
  • o = /ɥ/ ante vocal, /y/ nos demás casos;
  • y = /j/ ante vocal, /i/ nos demás casos;
  • les d, s, t y x finales polo xeneral nun se pronuncien, salvu en casu de sinalefa (en tal casu d y t pronúnciense /t/ y s y x pronúnciense /z/).

Variantes xeográfiques y diacróniques[editar | editar la fonte]

En Quebec[editar | editar la fonte]

  • la t y la d articúlense africaes cuando son siguíes por i, y, y, y les vocales encúrtiense, por casu Poutine pronunciárase /pʊtˢɪn/ en llugar de /putin/. '

En Francia[editar | editar la fonte]

  • según los dialeutos, ciertos pares de vocales nun s'estremen o son intercambiables :
    • ɛ̃ y œ̃ (brin/brun). Na rexón de Nantes, pero non el sur de Toulouse, onde se caltién la diferencia.
    • a y ɑ (patte/pâte)
    • y y ɛ (thé/taie)
    • o y ɔ (côte/cotte)
    • ø y œ (jeûne/jeune)
    • ø y ə (deux/de)

Evolución fonética[editar | editar la fonte]

El grupu galorromance ye una de les cañes más diveregentes dientro del grupu romance occidental, tantu nel nivel léxicu como nel nivel fonéticu. Namái les llingües romances orientales presenten un grau de diverxencia similar respectu al permediu de les llingües romances. La mayoría d'estos cambeos paecen remontase al periodu entendíu ente los sieglos VII a XII cuando'l sistema fonolóxicu sufrió importantes cambeos que alejaraon a estes llingües del restu de llingües romances occidentales.

De siguío preséntense delles evoluciones fonétiques por sieglos que dan una idea del ritmu de los principales cambeos fonéticos:[1]

Llatín Proto-
romance
francés antiguu francés
mediu
francés modernu
sieglu IX sieglu XII sieglu XV sieglu XVIII sieglu XXI
PĔDE-
'pie'
*'pɛde /pieð/ /pieθ/
pied
/pie/ /pie/ /pie/
pied
MATŪRU-
'maduru'
*ma'turo /ma'ðyr/ /mə'yr/
meür
/myr/ /myʀ/ /myʀ/
mûr
SCŪEL TO-
'escudu'
*(i)s'kuto /ye'kyð(o)/ /ye'ky/
escu
/y'ky/ /y'ky/ /y'ky/
écu
SÆTA-
'flecha'
*'sɛta /seiðə/ /seiə/
seie
/soiə/ /swɛə/ /swa/
soie
FŒMINA-
'muyer'
*'femina /femnə/ /femmə/
femme
/fãmə/ /fam(ə)/ /fam/
femme
HŎMINE-
'home'
*'omine /omnə/ /ommə/
homme
/õmə/ /ɔm(ə)/ /ɔm/
homme
BĔLLUS
'bonitu'
*'bɛllos /bɛłs/ /bɛaus/
beaus
/be'au/ /bio/ /bo/
beau
HABĒRE
'haber, tener'
*a'bere /a'veire/ /a'voir/
avoir
/a'vwɛr/ /a'vwɛʀ/ /a'vwaʀ/
avoir
IŪDICĀEL TO-
'xulgáu'
*ʤudi'kato /ʤy'ʤieð(o)/ /ʒy'ʒie/
jugié
/ʒy'ʒy/ /ʒy'ʒy/ /ʒy'ʒy/
jugé
CŎLLŌCĀRE
'poner, tender'
*kollo'kare /koł'ʧier(y)/ /ku'ʧier/
couchier
/ku'ʃie(r)/ /ku'ʃy/ /ku'ʃy/
coucher

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Th. Revol, 2005, p. 75-84

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Plantía:Fonoloxíes d'idiomes


Exemplos de fonética:

OU : tout , jour vous . AU: chaud. aussi, autress. AI/AI: mai, serait, semaine. OI: revoir, histoire, oille. EU: leur, peu ,honneur.