Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 1992-93

De Wikipedia
Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 1992-93
Lliga de Campeones de la UEFA 1992-93
Xeneral
Deporte fútbol
Sede Estadio Olímpico de Múnich (es) Traducir[1]
Estáu Alemaña
Ganador Olympique de Marseille[1]
Estadístiques
Participantes A.C. Milan (0)
Olympique de Marseille (1)
Asistencia total 64 400
Árbitru Kurt Röthlisberger
Cronoloxía
Final de la Copa de Campeones d'Europa 1991-92 Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 1992-93 Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 1993-94
Cambiar los datos en Wikidata

La final de la Lliga de Campeones de la UEFA 1992-93 foi'l partíu qu'enfrentaba al A.C. Milan italianu y el Olympique de Marseille francés, xugáu'l 26 de mayu de 1993 nel Estadiu Olímpicu de Múnich.

La final, que siguió a la fase de grupos de la competición, vio cómo'l defensor francés d'orixe marfileño Basile Boli anotó l'únicu gol del xuegu nel minutu 43 del primer tiempu con una cabezada pa da-y al Olympique el so primer títulu de la Copa d'Europa. Ye la primer vegada qu'un club francés ganara la copa europea, y l'únicu club del so país hasta'l momentu en ganala.

El trunfu viose avafáu pol escándalu d'arreglu de partíos fechu pol presidente del club marsellés Bernard Tapie. Esti fechu condució al descensu a la segunda división, amás de nun poder defender el so títulu de campeón européu la temporada siguiente.

En 2006 l'ex-xugador del Olympique Jean-Jacques Eydelie publica la so autobiografía, onde revela que'l Olympique de Marseille dopaba a los sos xugadores: “ Antes de la final de 1993 contra'l AC Milan, pincháronnos a toos, sacante a Rudi Voller que se negó”.

El camín a la final[editar | editar la fonte]

Olympique de Marseille[editar | editar la fonte]

El Olympique allegó a la cita europea como campeón de Francia per cuarta ocasión consecutiva -y col aval de ser finalista en 1991-, y les dos primeres fases pudo superar ensin dificultad ante'l Glentoran norirlandés y el Dinamo Bucuresti rumanu, respeutivamente.

De la mesma, foi encuadráu nel grupu A, compartiendo'l bloque col Rangers F.C. escocés, el Club Brujo belga y el CSKA Moscú rusu (el CSKA representó a Rusia tres la cayida de la Xunión Soviética). El grupu pasar como líder invictu, con nueve puntos productu de tres trunfos y trés empates.

A.C. Milan[editar | editar la fonte]

Per parte del Milan, les dos primeres rondes superar ensin munchos problemes. Na primera esanició al Olimpija Ljubljana d'Eslovenia, ente que na siguiente dio cuenta del Slovan Bratislava checoslovacu.

El trunfu dexó-y dir al grupu B, ganando tolos sos partíos frente a clubes como'l IFK Göteborg suecu, el Porto portugués y el PSV Eindhoven holandés. Acabaría con doce puntos nel so haber.

El partíu[editar | editar la fonte]

Los dos finalistes axuntáronse dempués de dos años. De magar, el Marsella fixera grandes cambeos na reestructuración del personal ente que'l Milan yera comandado nel banquín por Fabio Capello.

El Milan tuvo les meyores chances nel primer tiempu d'abrir el marcador. Fabien Barthez tenía la responsabilidá de curiase de Marco van Basten, y Daniele Massaro tuvo otros dos oportunidaes. Pero'l minutu 43 marcaría la hestoria del alcuentru. Un tiru d'esquina sirvíu por Abedi Pelé dexó que Basile Boli cabeciara ensin oposición al arcu defendíu por Sebastiano Rossi. Yera l'únicu gol del alcuentru.

Tres el descansu, Roberto Donadoni foi sustituyíu pol ex-xugador del Olympique, Jean-Pierre Papin. Tuvo un par d'ocasiones que nun pudieron concretase, y a cuatro minutos del final, Van Basten ye reemplazáu. Esto marcó'l final del alcuentru pal Milan, y tres el pitazo final, el Marsella consagrar por vegada primer como campeón d'Europa.

Detalles[editar | editar la fonte]



Olympique de Marseille
1

Milan
0
26 de mayu de 1993
Estadiu Olímpicu, Múnich — 64.400 espectadores
  1 POR Bandera de Francia Fabien Barthez
  2 DEF Bandera de Francia Jocelyn Angloma Salió nel minutu 61' 61'
  3 DEF Bandera de Francia Éric Di Meco
  6 DEF Bandera de Francia Basile Boli
  5 DEF Bandera de Francia Franck Sauzée
  4 MED Bandera de Francia Marcel Desailly
  8 MED Bandera de Francia Jean-Jacques Eydelie
10 MED Bandera de Ghana Abedi Pelé
11 MED Bandera de Francia Didier Deschamps
  9 Alemaña}} Rudi Völler Salió nel minutu 78' 78'
  7 Croacia}} Alen Bokšić
Entrenador Bandera de Bélxica Raymond Goethals
  1 POR Bandera d'Italia Sebastiano Rossi
  2 DEF Bandera d'Italia Mauro Tassotti
  5 DEF Bandera d'Italia Alessandro Costacurta
  6 DEF Bandera d'Italia Franco Baresi
  3 DEF Bandera d'Italia Paolo Maldini
  4 MED Bandera d'Italia Demetrio Albertini
  7 MED Bandera d'Italia Gianluigi Lentini
  8 MED Bandera de Países Baxos Frank Rijkaard
10 MED Bandera d'Italia Roberto Donadoni Salió nel minutu 55' 55'
  9 Países Baxos}} Marco van Basten Salió nel minutu 86' 86'
11 Italia}} Daniele Massaro
Entrenador Bandera d'Italia Fabio Capello
Sustituciones
12 MED Bandera de Francia Jean-Philippe Durand Entró nel minutu 61' 61'
13 MED Bandera de Francia Jean-Christophe Thomas Entró nel minutu 78' 78'
12 MED Bandera de Francia Jean-Pierre Papin Entró nel minutu 55' 55'
13 MED Bandera d'Italia Stefano Eranio Entró nel minutu 86' 86'
Goles
Gol 44' Basile Boli 1-0
Amonestaciones
align=left|

Kurt Röthlisberger


Francia
Campeón
Olympique de Marseille

1ᵉʳ títulu

Reacciones[editar | editar la fonte]

A pesar del so trunfu, tamién hubo problemes pal Marsella. El club foi castigáu por un escándalu de sobornos y corrupción exercíu pol so presidente d'aquel entós, Bernard Tapie. Esto significaba que'l club seria castigáu col descensu de categoría, la perda del títulu de lliga y la prohibición de xugar en competencies europees per un añu, razón pola cual nun pudo defender el so títulu de campeón européu.

El Milan vio qu'ésti yera'l final pa esi esitosu plantel qu'a fines de los años 80 ganó'l máximu troféu de clubes y dos copes intercontinentales. Estrelles como Ruud Gullit, Frank Rijkaard y el mesmu Van Basten dexaron el club. Asina, el Milan precisó d'una renovación pa volver a los ésitos d'antaño, volviendo ganar la copa al añu siguiente, y cayendo de nuevu nuna nueva definición, esto nel añu 1995.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
1991/92
Final de la Lliga de Campeones de la UEFA
1992/93
Socesor:
1993/94