Llingües xapóniques

De Wikipedia
Llingües xapóniques
Distribución xeográfica Este d'Asia
Países  Xapón
Falantes 130.000.000
Filiación xenética Altaica (?) /
Áustrica (?)
Subdivisiones Xaponés
Ryukyuensellingües ryukyuenses, xaponés, Dialecto de Hachijō (es) Traducir y Peninsular Japonic (en) Traducir
Códigu Glottolog japo1237


Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües xapóniques son una familia de llingües supuestamente descendiente d'una llingua común llamada protojapónico.

Llingües de la familia[editar | editar la fonte]

Les llingües xapóniques son:

  • Xaponés (日本語)
    • Xaponés oriental (anguaño representáu parcialmente pol fala de Aogashima (Tokiu), Hachijojima (Tokiu), Minamidaito (Okinawa), Kitadaito (Okinawa) y unes poques islles pequeñes más).
    • Xaponés occidental (representáu por tolos dialeutos xaponeses de les islles principales).
      • Xaponés occidental del este, inclúi a la mayoría de los dialeutos al este de la rexón de Kansai.
      • Xaponés occidental del oeste, inclúi a la mayoría de los dialeutos al oeste de la rexón de Kanto.
  • Llingües ryukyuenses (琉球語)
    • Amami-Okinawanese
      • Amami (奄美語)
        • Oshima septentrional
        • Oshima meridional
        • Toku-Non-Shima
        • Kikai
      • Kunigami (国頭語)
        • Yoron
        • Oki-Non-Erabu 
        • Kunigami (tamién llamáu okinawense septentrional)
          • Ie
          • Dialeutos del sur (tamién okinawense central o okinawense estándar)
          • Principal
          • Shimajiri (l'afiliación d'estos dialeutos nun ye segura, pero se incuye equí porque la rexón Shimajiri considérase parte de la rexón correspondiente)
      • Okinawense (沖縄語)
    • Sakishima
      • Miyako (宮古語)
        • Miyako
        • Irabu
      • Yaeyama (八重山語)
        • Ishigaki
        • Iriomote
        • Taketomi
      • Yonaguni (与那国語)

Rellaciones con otres families[editar | editar la fonte]

Nun esiste una prueba concreta universalmente aceptada de la rellación ente les llingües xapóniques y otres llingües, pero esisten una serie d'hipótesis sofitaes por diversu evidencies:

  • La hipótesis más estendida rellaciona les llingües xapóniques cola antigua y sumida llingua de Goguryeo. Otros van más allá incluyendo'l japónico y el goguryeo dientro d'una hipotética y mayor familia de llingües llamada fuyu qu'incluyiría les llingües escastaes acomuñaes colos antiguos Fuyu y Baekje.
  • Otra hipótesis rellaciona'l japónico col coreanu, basándose nuna gramática práuticamente idéntica, a pesar de semeyances léxiques escases. La mayoría de los siguidores de la teoría "fuyu" nun inclúin el coreanu como parte de la familia.
  • Tamién ta la revesosa hipótesis altaica qu'afirma que les llingües xapóniques, les llingües fuyu, goguryeo y el coreanu o cualquier combinación d'elles formen parte de la familia de llingües altaica. Estudios lexicoestadísticos amosaron que la llingua viva moderna que tienen el léxicu más próximu a cualesquier llingua japónica ye'l güigur, una llingua túrquica, perteneciente como'l restu d'esa familia a la macrofamilia altaica.
  • Finalmente tán les hipótesis que proponen venceyos coles llingües austronésicas ya inclusive los que consideren que'l japónico ye una caña de la macrofamilia áustrica,[1][2] pero la evidencia en favor d'estos tipos de propuestes ye igualmente débil.

En vista de la falta de pruebes contundentes, dalgunos ven nestes semeyances un simple sprachbund y que les paecencies son a cencielles resultáu de la vecindá de los pueblos n'Asia Central a lo llargo de milenios.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües xapóniques son:[3]

GLOSA Numberales siníticos Numberales japónicos
Sinón-
xaponés
Chinu
clásicu
Xaponés
antiguu
Xaponés
modernu
Kunigami Yaeyama PROTO-
JAPÓNICO
'1' itɕi
ichi
*i̯it pijto çitoʦɯ
hitotsu
tʼiːtʃʼi pituʦy *piːto-la to
'2' ɲi
nin
*ńii̯ puta ɸɯtɑtsɯ
futatsu
tʼaːtʃʼi huta:ʦy *putaː-la to
'3' saɴ
san
*sam uru-fu mitːsɯ
mittsu
el mioːtʃʼi my:ʦy *el mioː-el to
'4' ɕi
shi
*sî jo < *do jotːsɯ
yottsu
ju:tʃʼi ju:ʦy *ju-el to
'5' ɡo
go
*ŋwo itu itsɯtsɯ
isutsu
ʔitʃʼtʃʼi issy *itu-el to
'6' ɾokɯ
roku
*li̯uk mu- mɯtːsɯ
muttsu
mu:tʃʼi ny:tsy / mu:ʦy *mu-el to
'7' ɕitɕi
shichi
*tsʰit añada nɑnɑtsɯ
nanatsu
nanatʃʼi añadaʦy *añada-la to
'8' hɑtɕi
hachi
*pat ja < *da jɑtːsɯ
yattsu
ja:tʃʼi ja:ʦy *ja:-el to
'9' kʲɯː
kyuu
*ki̯o kokono- kokonotsɯ
kokonotsu
kukunutʃʼi hakonaʦy *kokono-el to
'10' dʑɯː
juu
*ʂip towo toː
too
el to: el to: *towo

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. http://www.nostratic.ru/books/(284)solnit-austrotai.pdf The Austru-Tai-Japonese Hypothesis.
  2. L.A. Reid (1999): http://www.nostratic.ru/books/(283)Reid.pdf "New Linguistic Evidence for the Austric Hypothesis", en Selected Papers from the Eighth International Conference on Austronesian Languages.
  3. Japonic Numerals (Eugene Chan)

Bibliografía[editar | editar la fonte]