Diferencies ente revisiones de «Sergio Marqués»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 12: Llinia 12:
| partíu=[[PP]]/[[URAS]]
| partíu=[[PP]]/[[URAS]]
}}
}}
'''Sergio Marqués Fernández''' ([[Xixón]], [[4 d'agostu]] de [[1946]] - [[8 de mayu]] de [[2012]]) Ex-presidente del [[Principáu d'Asturies]].
'''Sergio Marqués Fernández''' ([[Xixón]], [[4 d'agostu]] de [[1946]] - [[8 de mayu]] de [[2012]]) ex-presidente del [[Principáu d'Asturies]].


Llicenciáu en Derechu pola [[Universidá d'Uviéu]]. Miembru d'[[Partido Popular|Alianza Popular]] dende la so fundación en [[1977]]. Foi diputáu de la [[Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies|Xunta Xeneral]] dende [[1987]].
Llicenciáu en Derechu pola [[Universidá d'Uviéu]]. Miembru d'[[Alianza Popular]] dende la so fundación en [[1977]]. Foi diputáu de la [[Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies|Xunta Xeneral]] dende [[1987]].


En setiembre de [[1993]] elixéronlu vicepresidente del [[Partido Popular|PP]] asturianu. En [[1995]] tres la renuncia d'[[Isidro Fernández Rozada]] a ser candidatu a la presidencia del Gobiernu asturianu, ganó nes eleiciones con mayoría simple. Sicasí, les diferencies de criteriu de [[Sergio Marqués]] que caltuvo con dellos dirixentes del so partíu como [[Isidro Fernández Rozada]] o [[Francisco Álvarez Cascos]] propició que dexara la disciplina del PP con otros compañeros del partíu en 1998 fundando la [[Unión Renovadora Asturiana]] ([[Unión Renovadora Asturiana|URAS]]) el 2 d'avientu d'esi mesmu añu. Gobernó en minoría fasta la fin de la llexislatura en [[1999]].
En setiembre de [[1993]] elixéronlu vicepresidente del [[Partíu Popular d'Asturies]]. En [[1995]] tres la renuncia d'[[Isidro Fernández Rozada]] a ser candidatu a la presidencia del Gobiernu asturianu, ganó nes eleiciones con mayoría simple. Sicasí, les diferencies de criteriu de [[Sergio Marqués]] que caltuvo con dellos dirixentes del so partíu como [[Isidro Fernández Rozada]] o [[Francisco Álvarez Cascos]] propició que dexara la disciplina del PP con otros compañeros del partíu en [[1998]] fundando la [[Unión Renovadora Asturiana]] ([[Unión Renovadora Asturiana|URAS]]) el [[2 d'avientu]] d'esi mesmu añu. Gobernó en minoría fasta la fin de la llexislatura en [[1999]].

Esi añu, presentóse otra vuelta a les eleiciones autonómiques embaxo les sigles d'[[Unión Renovadora Asturiana|URAS]]. La so candidatura algamó tres diputaos, colo que se convertía nel cuartu grupu parllamentariu tres del [[FSA-PSOE]], [[PP]] y [[Izquierda Xunida d'Asturies|IX]]. Nos comicios de [[2003]] concurrió otra vegada, pero ensin algamar el 3% de votos mínimu necesariu p'acceder a la [[Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies]]. La so formación política sofrió entós un procesu de tresformación que la llevó a axuntase al [[Partíu Asturianista]] na coalición [[Unión Asturianista]], cola qu'optó otra vuelta a les eleiciones de [[2007]]. La xuntanza de dambos partíos tres de la perda de la so representación nel parllamentu autonómicu, nun sirvió pa qu'algamaren el sofitu suficiente pa tornar a la Xunta.

Tres de les [[Eleiciones a la Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies de 2007]], Marqués anunció la so marcha de la política activa.

El [[8 de mayu]] de [[2012]], el ex-presidente del [[Principáu d'Asturies]] morría por mor d'un ataque al corazón.


Esi año, presentóse otra vuelta a les eleiciones autonómiques embaxo les sigles d'[[Unión Renovadora Asturiana|URAS]]. La so candidatura algamó tres diputaos, colo que se convertía nel cuartu grupu parllamentariu tres de [[PSOE]], [[PP]] y [[IU]]. Nos comicios de [[2003]] concurrió otra vegada, pero sin algamar el 3% de votos mínimu necesariu p'acceder a la [[Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies]]. La so formación política sofrió entós un procesu de tresformación que la llevó a axuntase al [[Partíu Asturianista]] na coalición [[Unión Asturianista]], cola qu'optó otra vuelta a les eleiciones de [[2007]]. La xuntanza de dambos partíos tres de la perda de la so representación nel parlamentu autonómico, nun sirvió pa qu'algamaran el sofitu suficiente pa tornar a la Xunta.


Tres de les [[Eleiciones autonómiques d'Asturies 2007|eleiciones de 2007]], Marqués anunció la so marcha de la política activa.


{{socesión
{{socesión

Revisión a fecha de 13:19 8 may 2012

Plantía:Info presidentes Sergio Marqués Fernández (Xixón, 4 d'agostu de 1946 - 8 de mayu de 2012) ex-presidente del Principáu d'Asturies.

Llicenciáu en Derechu pola Universidá d'Uviéu. Miembru d'Alianza Popular dende la so fundación en 1977. Foi diputáu de la Xunta Xeneral dende 1987.

En setiembre de 1993 elixéronlu vicepresidente del Partíu Popular d'Asturies. En 1995 tres la renuncia d'Isidro Fernández Rozada a ser candidatu a la presidencia del Gobiernu asturianu, ganó nes eleiciones con mayoría simple. Sicasí, les diferencies de criteriu de Sergio Marqués que caltuvo con dellos dirixentes del so partíu como Isidro Fernández Rozada o Francisco Álvarez Cascos propició que dexara la disciplina del PP con otros compañeros del partíu en 1998 fundando la Unión Renovadora Asturiana (URAS) el 2 d'avientu d'esi mesmu añu. Gobernó en minoría fasta la fin de la llexislatura en 1999.

Esi añu, presentóse otra vuelta a les eleiciones autonómiques embaxo les sigles d'URAS. La so candidatura algamó tres diputaos, colo que se convertía nel cuartu grupu parllamentariu tres del FSA-PSOE, PP y IX. Nos comicios de 2003 concurrió otra vegada, pero ensin algamar el 3% de votos mínimu necesariu p'acceder a la Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies. La so formación política sofrió entós un procesu de tresformación que la llevó a axuntase al Partíu Asturianista na coalición Unión Asturianista, cola qu'optó otra vuelta a les eleiciones de 2007. La xuntanza de dambos partíos tres de la perda de la so representación nel parllamentu autonómicu, nun sirvió pa qu'algamaren el sofitu suficiente pa tornar a la Xunta.

Tres de les Eleiciones a la Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies de 2007, Marqués anunció la so marcha de la política activa.

El 8 de mayu de 2012, el ex-presidente del Principáu d'Asturies morría por mor d'un ataque al corazón.



Predecesor:
Antonio Trevín

Presidente d'Asturies


1995 - 1999
Socesor:
Vicente Álvarez Areces