Diferencies ente revisiones de «Topoloxía»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m n'esta --> nesta
Sin resumen de edición
Llinia 1: Llinia 1:
[[Image:Möbius strip.jpg|right|thumb|Una ''cinta de [[Möbius]]'', un oxetu con namás una superficie y un borde. Este tipu d'estructures ye oxetu del estudiu de la topoloxía.]]
[[Ficheru:Möbius strip.jpg|right|thumb|Una ''cinta de [[Möbius]]'', un oxetu con namás una superficie y un borde. Este tipu d'estructures ye oxetu del estudiu de la topoloxía.]]


La '''topoloxía''' (del [[griegu]] ''topos'' - "llugar" y ''logos'' - "ciencia") ye una rama de les [[matemátiques]] qu'estudia les propiedaes espaciales y les deformaciones bicontínues (dos dimensiones) del [[espaciu]].
La '''topoloxía''' (del [[Idioma griegu|griegu]] ''topos'' - "llugar" y ''logos'' - "ciencia") ye una rama de les [[matemátiques]] qu'estudia les propiedaes espaciales y les deformaciones bicontinues (dos dimensiones) del [[espaciu]].


Topoloxía tamién refiérese a un oxetu matemáticu nesta área. N'este sentíu, una topoloxía ye una familia de conxuntos abiertos que contienen desde'l conxuntu vacíu hasta l'espaciu llenu. Un espaciu equipáu cola topoloxía ye un espaciu topolóxicu.
Topoloxía tamién refiérese a un oxetu matemáticu nesta área. N'este sentíu, una topoloxía ye una familia de conxuntos abiertos que contienen desde'l conxuntu vacíu hasta l'espaciu llenu. Un espaciu equipáu cola topoloxía ye un espaciu topolóxicu.
Llinia 7: Llinia 7:
[[Leibniz]] foi el primero d'usar el términu ''analysus situs'', usáu depués por referirse al qu'ahora denomamos topoloxía. [[Leonhard Euler]], en [[1736]], ye consideráu el primero al conseguir resultaos de naturaleza topolóxica. L'alemán [[Felix Hausdorff]] ye a menudu citáu como'l padre de la topoloxía moderna.
[[Leibniz]] foi el primero d'usar el términu ''analysus situs'', usáu depués por referirse al qu'ahora denomamos topoloxía. [[Leonhard Euler]], en [[1736]], ye consideráu el primero al conseguir resultaos de naturaleza topolóxica. L'alemán [[Felix Hausdorff]] ye a menudu citáu como'l padre de la topoloxía moderna.


== Referencies ==
[[Categoría:Topoloxía]]
{{llistaref}}

== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}

{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Topoloxía|*]]

Revisión a fecha de 08:18 18 abr 2020

Una cinta de Möbius, un oxetu con namás una superficie y un borde. Este tipu d'estructures ye oxetu del estudiu de la topoloxía.

La topoloxía (del griegu topos - "llugar" y logos - "ciencia") ye una rama de les matemátiques qu'estudia les propiedaes espaciales y les deformaciones bicontinues (dos dimensiones) del espaciu.

Topoloxía tamién refiérese a un oxetu matemáticu nesta área. N'este sentíu, una topoloxía ye una familia de conxuntos abiertos que contienen desde'l conxuntu vacíu hasta l'espaciu llenu. Un espaciu equipáu cola topoloxía ye un espaciu topolóxicu.

Leibniz foi el primero d'usar el términu analysus situs, usáu depués por referirse al qu'ahora denomamos topoloxía. Leonhard Euler, en 1736, ye consideráu el primero al conseguir resultaos de naturaleza topolóxica. L'alemán Felix Hausdorff ye a menudu citáu como'l padre de la topoloxía moderna.

Referencies

Enllaces esternos