Clupeidae

De Wikipedia
Clupeidae
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Actinopterygii
Subclas: Neopterygii
Infraclas: Teleostei
Superorde: Clupeomorpha
Orde: Clupeiformes
Suborde: Clupeoidei
Familia: Clupeidae
Subfamilies
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Sardina común europea (Sardina pilchardus) nun mercáu de Cerdeña.
Alosa (Alosa fallax).
Sardina (Clupea harengus).
Sprattus sprattus.
Sépalo (Brevoortia tyrannus).

Les sardines, sardines y alosas formen la familia Clupeidae de peces marinos incluyida nel orde Clupeiformes, distribuyíos por tolos mares del mundu, con delles de les más importantes especies pescaes p'alimentación.[1] El so nome científicu ta formáu pol llatín clupea, que significa sardina (pallabra que de la mesma deriva de clupeus que significa escudu n'alusión a les sos escames) y el sufixu -eidae, deriváu del sustantivu griegu εἷδος (eidos) "forma".[1]

Apaecen per primer vegada nel rexistru fósil nel Eocenu inferior, mientres el Terciariu inferior.[2]

Morfoloxía[editar | editar la fonte]

Tienen el cuerpu de normal fusiforme, arrondáu o fuertemente estruyíu, con tamañu d'adultos que varien ente 2 cm en delles especies y 75 cm n'otres; la cabeza nun tien escames; los dientes de la quexal, cuando tien, son pequeños o diminutos; la llinia llateral toma unes pocos escames detrás de la cabeza en delles especies, ente que n'otres nun tienen; les escames son cicloideas (nidies cuando se toquen), xeneralmente formando escudos abdominales (d'ende'l nome de la familia).[1]

Presenten una única aleta dorsal, pequeña y asitiada cerca de la parte central del cuerpu, con aletes coxales más o menos per debaxo de la base de l'aleta dorsal, anque en delles especies tán ausentes tantu les coxales como la dorsal; toes elles tienen radios blandos ensin escayos.[1]

Hábitat y manera de vida[editar | editar la fonte]

Pueden encontarse en tou los los mares, pero principalmente tropicales, ente los 70º de llatitú N y los 60º de llatitú S; delles especies son d'agua duce y anádromas.[1]

Cuasi siempres s'atopen cerca de la mariña en grandes bancos; la mayoría de les especies alimentar de pequeños animales planctónicos.[1]

Importancia comercial[editar | editar la fonte]

Tol grupu representa una de les más importantes families de pexes comercializaos, con delles especies concretes de gran importancia pesquera como son:

Usar p'alimentación humano fundamentalmente, anque tamién son prindaos pa llograr aceites de pexe o farines de pexe con usos industriales.[1]

Sistemática[editar | editar la fonte]

Amás de les mentaes, la familia Cupleidae entiende más de 200 especies, arrexuntaes en 22 xéneros:[3]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Whitehead, P.J.P. (1985). «FAO species catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae.». FAO Fish. Synop. 125 (7/1):  páxs. 1-303. 
  2. Gaudant, J. (1991). «Paleontology and history of clupeoid fishes», H. Hoestlandt (ed.): The freshwater fishes of Europe. Aula Verlag, Wiesbaden, Germany, páx. 32-44.
  3. Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Clupeidae (TSN 161700)» (inglés).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]