Ana Sofia Reboleira

De Wikipedia
Ana Sofia Reboleira
Vida
Nacimientu Caldas da Rainha1980 (43/44 años)
Nacionalidá Bandera de Portugal Portugal
Llingua materna portugués
Estudios
Estudios Universidá d'Aveiro
Llingües falaes portugués
Oficiu bióloga, zoóloga, coleopterista, miriapodóloga, entomólogabotánica
Emplegadores Universidá d'Aveiro  (1r setiembre 2016 –  30 xunu 2017)
Universidá de Copenḥague  (1r xunetu 2017 –
Universidá de Lisboa  (1r setiembre 2020 –
Abreviatura en botánica Reboleira (IPNI)
snm.ku.dk… y sofiareboleira.weebly.com
Cambiar los datos en Wikidata

Ana Sofia P.S. Reboleira, (1980Caldas da Rainha) ye una bióloga, entomóloga, y espeleóloga portuguesa doctorada en bioloxía, M.Sc. en Xestión d'ecosistemes, ecoloxía, y biodiversidá, y llicenciada en bioloxía pola Universidá de Aveiro.[1] Especializada en Bioloxía soterraña, habiendo descripto nueves especies pa la ciencia.[2][3][4][5]

Anguaño ye presidenta del Nucleu d'Espeleoloxía de la Universidá de Aveiro, y miembru de la Xunta directiva de la Sociedá Internacional de Bioloxía Soterraña, y de la Comisión Europea de Proteición de Cuévanos de la Federación Europea d'Espeleoloxía.[4]

Participó regularmente n'espediciones espeleolóxiques en distintes partes del mundu,[6] incluyendo'l covarón más fondu del mundu - Krubera-Voronia - asitiada n'El Cáucasu occidental, onde afayó y describió una comunidá d'invertebraos soterraños más fondos del planeta[7][8] Principalmente, les sos publicaciones topar nel campu de la bioloxía soterraña y entomoloxía, y alta atención a la diversidá y ecoloxía en cueves cárstiques y otros hábitats soterraños.[9][10][11]

Foi editora convidada, de la Seición de Sociedá y Ciencia, na edición conmemorativa de los 148 años del Diário de Notícias, una edición especial cola direición de Gonçalo M. Tavares.[12]

Obra[editar | editar la fonte]

Nueves especies[editar | editar la fonte]

Ana Sofia Reboleira afayó y describió diecisiete nuevos taxones pa la ciencia, toos ellos cola particularidá d'esponer troglobiomorfismos, y adautaciones morfolóxiques y fisiolóxiques a la vida soterraña.[13]

  • Trechus gamae Reboleira & Serrano, 2009, especie d'escarabayu carabídeo de covarones del planalto de Santo António del Macizu Caliar Estremeño
  • Trechus lunai Reboleira & Serrano, 2009, especie d'escarabayu carabídeo de covarones de Serrar d'Aire *Titanobochica

Zaragoza & Reboleira, 2010, xéneru de pseudoescorpión

Fora de Portugal, Sofia Reboleira participó en delles espediciones. El biólogu entamó los trabayos bioespeleológicos na cueva más fonda del mundu, onde participó nel equipu de la espedición íberu-rusa Cavex na covarón Krubera-Voronia, n'Abkhasia, afayando cinco especies d'animales afechos a la vida en covarones, siendo los animales soterraños más fondos del planeta:[14]

kruberaensis]] - colémbolo cavernícola *[[Schaefferia profundisima]] - colémbolo cavernícola *[[Plutomurus ortobalaganensis]] - animal terrestre más fondu, afayáu a 1980 m de fondura *[[Catops

cavicis]] - l'escarabayu más fondu del planeta

Honores[editar | editar la fonte]

Membresías[15][editar | editar la fonte]

  • International Society for Subterranean Biology (SIBIOS-ISSB) – del Conceyu (2012-presente); miembru (2008-presente)
  • Commission on Ecosystem Management (IUCN) (2008-presente)
  • Sociedá Portuguesa d'Entomoloxía (SPEN) (2012-presente)
  • Nucleu d'Espeleoloxía de la Universidá de Aveiro (NEUA) – presidenta (2009-presente); miembru (1998-presente)
  • CAVEX - International Cave Exploration Team (2011-presente)
  • European Speleological Federation (FSE) – miembru de Comisión (2007-presente)
  • European Cave Protection Commission (ECPC/FSE) – secretaria (2008-2010); coeditora (2007-presente); representante de Portugal (2007-presente)
  • Federación Portuguesa d'Espeleolóxica (FPE) – Miembru de la xunta directiva (2010-2012), secretaria del conseyu xudicial (2008-2010), secretaria executiva de la Comisión Científica (2007-2010)
  • Vulcania - coeditora (2010- presente)
  • Guild of Natural Sciense Ilustrators Portugal Chapter (GNSI-PT) (1999-presente)

Distinciones[editar | editar la fonte]

La Cámara Municipal de Caldas da Rainha, la ciudá natal de la investigadora, dio-y la medaya d'honor de la ciudá, llei de plata, nel día de la ciudá, 15 de mayu de 2011.[16] En mayu de 2008, la Federación Portuguesa d'Espeleoloxía dio-y la primer edición del Premiu al Méritu Científicu-espeleolóxicu pol so trabayu científicu a favor del interasociativismo.

Abreviatura (zooloxía)[editar la fonte]

L'abreviatura Reboleira emplégase pa indicar a Ana Sofia Reboleira como autoridá na descripción y taxonomía en zooloxía.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. UAonline (22 de xineru de 2013). «Universidad de Aveiro - Sofia Reboleira, bióloga da Univ. de Aveiro especialista em fauna subterrânea» (portugués). Consultáu'l 12 de xunetu de 2013.
  2. Madalena Balca. «Sofia Reboleira é Herói Como Nós» (portugués). Rtp.pt. Consultáu'l Plantía:DataExt. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'http://www.rtp.pt/icmblogs/rtp/herois-como-nos/?DOMINGO-DIA-01-DE-NOVEMBRO-11H0012H00-NA-ANTENA-1-SOFIA-REBOLEIRA-Y-HEROI-COMO-NOS.rtp&post=15900 (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'[//web.archive.org/web/*/http://www.rtp.pt/icmblogs/rtp/herois-como-nos/?DOMINGO-DIA-01-DE-NOVEMBRO-11H0012H00-NA-ANTENA-1-SOFIA-REBOLEIRA-Y-HEROI-COMO-NOS.rtp&post=15900 historial y la última versión). historial] y la http://www.rtp.pt/icmblogs/rtp/herois-como-nos/?DOMINGO-DIA-01-DE-NOVEMBRO-11H0012H00-NA-ANTENA-1-SOFIA-REBOLEIRA-Y-HEROI-COMO-NOS.rtp&post=15900 (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'[//web.archive.org/web/*/http://www.rtp.pt/icmblogs/rtp/herois-como-nos/?DOMINGO-DIA-01-DE-NOVEMBRO-11H0012H00-NA-ANTENA-1-SOFIA-REBOLEIRA-Y-HEROI-COMO-NOS.rtp&post=15900 historial y la última versión). última versión]).
  3. Institutu da Conservação da Natureza y da Biodiversidade (marzu de 2012). «Duas novas espécies d'insecto» (portugués). portal.icnb.pt. Consultáu'l 21. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  4. 4,0 4,1 «Ciência: Bióloga portuguesa descobre inseutos desconhecidos mundialmente» (portugués). Aeiou.expresso.pt. Consultáu'l Plantía:DataExt.
  5. «Duas espécies de escaravelhos descobertas em trabalho de mestrado» (portugués). Cienciahoje.pt. Archiváu dende l'orixinal, el 18 d'agostu de 2013. Consultáu'l Plantía:DataExt.
  6. Algarve (14 de febreru de 2013). «Ana Sofia Reboleira. Digging deep into evolution» (inglés). Consultáu'l 12 de xunetu de 2013. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  7. UAonline. «Doutoranda da UA descobre duas novas espécies cavernícoles» (portugués). ua.pt. Consultáu'l Plantía:DataExt.
  8. Naturlink. «Investigadora portuguesa descreve a fauna da covarón mais fonda do mundu» (portugués). Archiváu dende l'orixinal, el 8 d'abril de 2014. Consultáu'l Plantía:DataExt.
  9. Sendra, A. and Reboleira, A.S.P.S. (2012). «The world's deepest subterranean community - Krubera-Voronja Cave (Western Caucasus». International Journal of Speleology 41 (2):  páxs. 52–62. http://scholarcommons.usf.edu/ijs/vol41/iss2/9/. 
  10. «Primitive and Eyeless, World's Deepest Land Animal Discovered» (inglés). Live Sciense (22 de febreru de 2012). Consultáu'l 12 de xunetu de 2013.
  11. Purcell, Andrew (22 de febreru de 2012). «World's deepest land animal discovered» (inglés). New Scientist. Consultáu'l 12 de xunetu de 2013.
  12. Diário de Notícias. «Edição especial do Diário de Notícias hoje nas banques» (portugués). dn.pt. Consultáu'l Plantía:DataExt. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'http://www.dn.pt/empecipio/tv/interior.aspx?content_id=1744199&seccao=Media (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'[//web.archive.org/web/*/http://www.dn.pt/empecipio/tv/interior.aspx?content_id=1744199&seccao=Media historial y la última versión). historial] y la http://www.dn.pt/empecipio/tv/interior.aspx?content_id=1744199&seccao=Media (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'[//web.archive.org/web/*/http://www.dn.pt/empecipio/tv/interior.aspx?content_id=1744199&seccao=Media historial y la última versión). última versión]).
  13. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes ana
  14. ResearchGate (2013). «The world's deepest subterranean community - Krubera-Voronja Cave (Western Caucasus)» (inglés). Consultáu'l 12 de xunetu de 2013.
  15. Linkedin (2013). «Ana Sofia Reboleira. Aveiro Area, Portugal. Pesquisa» (portugués). Consultáu'l 12 de xunetu de 2013. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  16. Jornal das Caldas. «Medalha d'honra do Município» (portugués). jornaldascaldas.com. Consultáu'l Plantía:DataExt.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]