Educación Xeneral Básica

De Wikipedia

La Educación Xeneral Básica (EXB) ye'l nome que recibe'l ciclu d'estudios primarios obligatorios en dellos países (Chile, Costa Rica y Ecuador). En dalgunos, como España y Arxentina, tratar d'un sistema educativu antiguu que yá foi sustituyíu por otros.

España[editar | editar la fonte]

Según la Llei Xeneral d'Educación de 1970, la Educación Xeneral Básica consistía en 8 cursos d'escolarización obligatoria estremaos en dos etapes:

  • Primer etapa: 1º, 2º, 3º, 4º y 5º de EXB.
  • Segunda etapa: 6º, 7º y 8º de EXB.

La reforma curricular parcial de 1980-1982 estremó la primer etapa en dos ciclos estremaos, pasando la EXB a estremase en trés ciclos:

  • Ciclu inicial: 1º y 2º de EXB.
  • Ciclu mediu: 3º, 4º y 5º de EXB.
  • Ciclu cimeru: 6º, 7º y 8º de EXB.

Les asignatures del tercer ciclu de EXB que s'empecipiaba a los 12 años y remataba a los 14 taben estremaes nes siguientes árees: Área del Llinguaxe, que se subdividía en Llingua Española y Llingua Estranxera (xeneralmente Francés o Inglés); Área de Matemátiques y Ciencies de la Naturaleza, Área Social, Educación Estética y Pretecnología, Formación Relixosa o Ética, y Educación Física y Deportes.[1] Una vegada rematada la enseñanza básica esistíen dos caminos: Formación Profesional y Bachilleratu Unificáu Polivalente. Quien nun consiguíen aprobar toles materies, llogrando'l graduáu escolar (herederu del antiguu certificáu d'estudios primarios —magar esti postreru nun facultaba en principiu pa cursar el Bachilleratu, que'l so exame d'ingresu #facer a los 10 años—) recibíen el certificáu d'escolaridá, que dexaba siguir estudios en Formación Profesional (FP).

El Bachilleratu Unificáu Polivalente (BUP), de trés años de duración, yeren los estudios secundarios posteriores a la EXB. Darréu realizábase'l Cursu d'Orientación Universitaria (COU) como últimu pasu antes d'empezar estudios universitarios.

En primeru de BUP estudiábense les siguientes asignatures: Llingua Española, Matemátiques, Ciencies Naturales, Historia, Llingua Estranxera, Música y Actividaes Artísticu-Culturales, Dibuxu, Formación Relixosa o Ética, y Educación Física y Deportiva.

En segundu de BUP les asignatures yeren: Lliteratura, Matemátiques, Física y Química, Xeografía, Llatín, Llingua Estranxera, Formación Relixosa o Ética, Educación Física y Educación y Actividaes Tecnolóxiques y Profesionales (EATP), a elección d'una asignatura concreta ente les ufiertaes per cada centru; dalgunes de les asignatures concretes ufiertaes yeren Eletricidá, Diseñu, Teatru, Informática, una segunda Llingua Estranxera, Llabores del Llar, Fotografía, etc.).

En terceru de BUP los alumnos teníen que cursar una serie d'asignatures: Hestoria, Filosofía, Llingua Estranxera, Formación Relixosa o Ética, Educación Física y Educación Física y Educación y Actividaes Tecnolóxiques y Profesionales (EATP). Amás, los alumnos teníen d'escoyer ente cursar la opción de Ciencies (refugando una asignatura de los cuatro siguientes: Física y Química, Ciencies Naturales, Matemátiques y Lliteratura) o cursar la opción de Lletres (refugando una asignatura de los cuatro siguientes: Lliteratura, Llatín, Griegu y Matemátiques).

Yá nel Cursu d'Orientación Universitaria (COU) l'alumnu podía escoyer ente dos cañes de Ciencies (Biosanitaria y Técnica) y dos de Lletres (Ciencies Sociales y Humanidaes).

En tolos cursos, tantu en EXB como en BUP, nes comunidaes autónomes con más d'una llingua oficial estudiábase, como asignatura obligatoria, Llingua Vernácula (y, n'otra asignatura aparte a escoyer ente les de Lletres de terceru de BUP, Lliteratura Vernácula).

Esti sistema educativu foi derogáu y sustituyíu progresivamente pol de la LOGSE de 1990. Los seis primeros cursos de EXB correspuenden a la Educación Primaria y los dos últimos de la EGB y los dos primeros de BUP correspuenden a la Educación Secundaria Obligatoria. La principal diferencia ye que col actual sistema los alumnos de los colexos públicos pasen al Institutu d'Educación Secundaria l'añu en que cumplen 12 años, con dos menos que nel anterior sistema, o bien permanecen nel mesmu centru hasta los 14 o los 16 años, al impartise tamién la Edución Secundaria Obligatoria o los sos dos primeros cursos en munchos centros rurales, dexándose pal institutu'l Bachilleratu.

Sistema educativu español (LOMCE)[editar | editar la fonte]

  • Educación Infantil:
    • Primer ciclu: 0-3 años
    • Segundu ciclu: 3-6 años.1º, 2º, y 3º d'infantil.
  • Educación Primaria: yá nun s'estrema en ciclos.
    • Primer ciclu: 1º y 2º de Primaria
    • Segundu ciclu: 3º y 4º de Primaria
    • Tercer ciclu: 5º y 6º de Primaria.
  • Educación Secundaria Obligatoria (ESO):
    • 1º, 2º, 3º y 4º d'ESO
  • Bachilleratu:
    • 1º y 2º de Bachilleratu.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Qué es la EGB». http://www.graduadoeneso.com/ (13 de xunetu de 2006).