Conveniu sobre Aviación Civil Internacional

De Wikipedia
Infotaula documentConveniu sobre Aviación Civil Internacional
Nome curtiu IntZLuftAbk
Tipu tratado constitutivo (es) Traducir
Llingua orixinal inglés, francés, rusu y castellanu
Tema Organización d'Aviación Civil Internacional
Creación 7 avientu 1944, 5 marzu 1947 y 4 abril 1947
Serie
CINA Convention (en) Traducir
Testu completu chinu
finlandés
inglés, francés, castellanu, rusu
Cambiar los datos en Wikidata

El Conveniu sobre Aviación Civil Internacional (1944), tamién conocíu como'l Conveniu de Chicago, tuvo por oxetu actualizar les normes sobre aviación. Ye'l tratáu normativu más importante en rellación a dereches Públicu Internacional Aeronáuticu.

En 1944, col final de la II Guerra Mundial próximu, Estaos Xuníos promovió una conferencia col fin d'actualizar los alcuerdos internacionales sobre aviación civil, enllancaos práuticamente dende Convención de París de 1919. La conferencia celebrar en Chicago del 1 de payares hasta'l 7 d'avientu de 1944, con asistencia de delegaos de 52 Estaos. Nesi momentu l'aviación civil taba esperando'l final de la guerra pal so rellanzamientu, llográrense grandes meyores teunolóxiques na aeronáutica, el potencial económicu de EE. UU. taba en plena puxanza, ente que les grandes potencies europees, la URSS y Xapón taben totalmente empeñaes, con una industria aeronáutico civil práuticamente destruyida. Esto traxo un enfrentamientu ente EE. UU. con una posición económicamente bien fuerte que pretendía una política de llibre mercáu aereu internacional frente al restu de los países que queríen adoptar una política proteicionista pa reconstruyir les sos industries aeronáutiques y les sos economíes.

Finalmente, el conveniu regulaba de manera lliberal los aspeutos de navegación y tráficu aereu, xunto col tráficu aereu ensin remuneración. El tresporte aereu oneroso quedaba al arbitrio d'alcuerdos billaterales ente Estaos, que seríen rexistraos na OACI.

Alcordóse constituyir un organismu permanente que siguiera la xera de la Comisión Internacional de Navegación Nérea (CINA) creada en base a la Convención de París de 1919, llamáu primeramente Organización Provisional d'Aviación Civil Internacional (OPACI), hasta qu'en 1947 pasó a denominase Organización d'Aviación Civil Internacional (OACI), una vegada refrendáu'l conveniu polos Estaos miembros.

Estructura del Conveniu[editar | editar la fonte]

El Conveniu de Chicago consta anguaño de 1 Considerando, 96 artículos estremaos en 4 partes y 19 Anexos.

Primer Parte: Navegación Nérea[editar | editar la fonte]

Artículu 1: Tolos estaos tienen soberanía plena y esclusiva sobre l'espaciu aereu sobre'l so territoriu

Artículu 5: Toles aeronaves civiles van poder sobrevolar l'espaciu aereu d'otru tao (1ª Llibertá) y realizar escales téuniques non comerciales nél (2ª Llibertá) ensin llograr permisu previu d'esi país. Estes llibertaes van tar supeditaes a les condiciones de aeronavegación qu'imponga dichu estáu (zones d'esclusión militar por casu) y amás el país va poder riquir aterrizar ya inspeicionar les aeronaves por motivos de seguridá.

Artículu 6: Nengún serviciu aereu regular va poder operase sobre un territoriu ensin el permisu o alcuerdu especial con tal estáu.

Artículu 10: L'estáu puede riquir que les aeronaves estranxeres aterricen nun aeropuertu aduaneru pa ser inspeccionaes.

Artículu 12: Cada estáu puede caltener les sos propies regles del aire siempres y esixi-y les a les aeronaves que sobrevuelen el so espaciu aereu siempres que tean d'acordies coles dictaes nesti Conveniu

Artículu 13: Les lleis de cada estáu no relativo a entrada y salida de pasaxeros o mercancíes (aduanes, pasaportes, sanidá...) tendrá de ser cumplíes mientres la llegada, salida y estancia en dichu país.

Artículu 16: Les autoridaes de cada Estáu tienen derechu d'inspeicionar les aeronaves y esaminar los certificaos y documentos de la mesma

Artículu 24: Les pieces de repuestu, aceite, combustible, etc d'una aeronave qu'ente n'unu de los estaos miembros del conveniu van tar llibres d'impuestos aduaneros siempres y cuando nun sían descargaes en dichu estáu.

Artículu 29: Les aeronaves que pretendan realizar un vuelu internacional tendrán de llevar a bordu los siguientes documentos:

  • Certificáu de matrícula Certificáu de aeronavegabilidad
  • Llicencies apropiaes pa cada miembru de la tripulación Diariu d'a bordu.
  • Llicencia de radiu de l'aeronave.
  • Llista de pasaxeros colos sos nomes y llugares d'embarco y desembarcu
  • Detalle sobre la carga que lleve.

Artículu 30: Les aeronaves que sobrevuelen otru estáu solamente pueden llevar aparatu de radio que tea aprobada según la normativa del país nel que ta matriculada l'aeronave. Los operadores de radio tendrán de llevar la llicencia correspondiente que-yos dexe'l so usu

Artículu 32: Los pilotos y la tripulación tendrán de llevar certificaos d'aptitú pa desempeñar les sos xeres emitíos pol estáu en que ta matriculada l'aeronave. Sicasí, un tercer estáu puede nun reconocer los certificaos d'aptitú emitíos per otru país.

Artículu 33: Los certificaos d'aptitú, aeronavegabilidad, etc qu'emita un estáu van ser reconocíos por tolos estaos firmantes del conveniu siempres y cuando dichos certificaos cumplan a lo menos los requisitos impuestos por aciu esti conveniu.

Artículu 40: Nenguna aeronave nin personal que los sos certificaos o llicencies tean asina anotaos van poder participar na navegación internacional, ensin permisu del Estáu o Estaos en que'l so territoriu entren. La matriculación o emplegu de tales aeronaves, o de cualquier pieza certificada d'aeronave, nun Estáu que nun seya aquel nel que se certificaron orixinariamente, va quedar a discreción del Estáu nel que s'importen les aeronaves o la pieza.

===Segunda Parte: La organización d'Aviación Civil Internacional créase la Organización d'Aviación Civil Internacional (OACI) como organismu permanente pa caltener el Conveniu actualizáu y executar otres aiciones previstes nél. La OACI sustituyó les funciones de la Comisión Internacional de Navegación Nérea (CINA), creada pola Convención de París de 1919.

Tercer Parte: Tresporte Aereu Internacional[editar | editar la fonte]

Entiende los artículos 67 al 79, indica que tou estáu contratante comprometer a que les sos empreses de tresporte aereu internacional comuniquen a la OACI informes estadísticos relativos a la so actividá.

Cada estáu determina dientro de los parámetros del conveniu les rutes dientro del so territoriu según los aeropuertos a usase pal tresporte aereu internacional.

El conseyu va poder faer recomendaciones si considera que se riquir meyores a les instalaciones, facilidaes y ayudes dientro del territoriu de dalgún estáu contratante, pero nengún estáu va poder ser infraccionado en casu de nun siguir diches encamientos y los estaos contratantes van poder cubrir el costo d'estes meyores o buscar un alcuerdu cola OACI pa sufragar la totalidá o parte d'estos costos.

Un estáu va poder solicitar a la OACI qu'alministre, caltenga y aprova de personal pa parte o la totalidá de los sos aeropuertos, instalaciones y servicios al navegación cola cuenta de caltenelos funcionales y seguros a los servicios internacionales, teniendo l'estáu la obligación d'aprovir a la OACI, en casu de precisase los terrenes necesarios pa estes instalaciones y servicios en condiciones xustes, d'alcuerdu a la llexislación del estáu. Tamién los estaos van poder cobrar un preciu xustu pol usu de los sos servicios ya instalaciones.

Cuarta parte: Disposiciones Finales[editar | editar la fonte]

Regúlase'l resolución de discutinios, la denuncia o adhesión al Conveniu, les sanciones por incumplimientu y otros trámites de funcionamientu.

Anexos[editar | editar la fonte]

Al Conveniu añedir 19 anexos que contienen normes, definiciones y práutiques encamentaes, que son enmendados pola OACI dacuando y son los siguientes:

  • Anexu 1 - Llicencies al personal.
  • Anexu 2 - Reglamentu del aire.
  • Anexu 3 - Serviciu Meteorolóxicu pa la navegación aérea internacional.
Parte I - SARPS básicos
Parte II - Apéndices y axuntos
  • Anexu 4 - Cartes aeronáutiques
  • Anexu 5 - Unidaes de midida *

Anexu 6 - Operación d'aeronaves

Parte I - Tresporte aereu comercial internacional - aviones.
Parte II - Aviación xeneral internacional - aviones.
Parte III - Operaciones internacionales - helicópteros.
  • Anexu 7 - Marques de nacionalidá y de Matrícula de les aeronaves.
  • Anexu 8 - Aeronavegabilidad.
  • Anexu 9 - Facilitación.
  • Anexu 10 - Telecomunicaciones aeronáutiques.
Volume I - Radioayudas pa la navegación.
Volume II - Procedimientos de comunicaciones inclusive los que tienen categoría de PANS.
Volume III - Sistemes de comunicación.
Parte I - Sistemes de comunicación con datos dixitales.
Parte II - Sistemes de comunicación per voz.
Volume IV - Sistema de radar de vixilancia y sistema anticolisión.
Volume V - Usu del espectru de radiofrecuencies aeronáutiques.
  • Anexu 11 - Servicios de tránsitu aereu. (Serviciu de control de tránsitu aereu. Serviciu d'información de vuelu. Serviciu d'alerta).
  • Anexu 12 - Busca y salvamentu
  • Anexu 13 - Investigación d'accidentes ya incidentes d'aviación.
  • Anexu 14 - Aeródromos.
Volume I - Diseñu y operaciones d'aeródromos.
Volume II - Helipuertos.
  • Anexu 15 - Servicios d'información aeronáutica / Aeronautical Information Service (AIS).[1][2]
  • Anexu 16 - Proteición del mediu ambiente.
Volume I - Ruiu de les aeronaves.
Volume II - Emisión de los motores de les aeronaves.
  • Anexu 17 - Seguridá: Proteición de l'aviación civil internacional contra los actos d'interferencia ilícita.
  • Anexu 18 - Tresporte ensin riesgos de mercancíes peligroses per vía aérea.
  • Anexu 19 - Xestión de la seguridá operacional[3]

Referencies[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]