Xelín austriacu
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
| Xelín austriacu | ||||
|---|---|---|---|---|
|
| ||||
| País | Austria y Primer República d'Austria | |||
| Entidá emisora |
Austrian National Bank (en) | |||
| Primer emisión | 1r marzu 1925 | |||
| Última emisión | 12 febreru 2002 | |||
| Símbolu | S y öS | |||
| Códigu ISO 4217 | ATS | |||
| ||||
El xelín austriacu (Schilling) yera la moneda de cursu llegal d'Austria antes de la introducción del Euru en 2002. Estremar en 100 Groschen. L'abreviatura oficial según la normativa ISO 4217 ye ATS. El cambéu oficial preestablecido foi de 1 EUR = 13,7603 ATS.
Historia
[editar | editar la fonte]Primer xelín
[editar | editar la fonte]El xelín creóse'l 20 d'avientu de 1924 (Schillingrechnungsgesetz), reemplazando a la corona austriaca con una tasa de cambéu de 1 ATS = 10.000 corones austriaques, ya introducióse físicamente'l 1 de marzu de 1925. En 1938 tres el Anschluss foi abolíu y camudóse a 2 reichsmark por 3 xelinos.
Segundu xelín
[editar | editar la fonte]Tres la II Guerra Mundial el xelín volvió ser la moneda de cursu llegal. En 1945 les tropes aliaes introducieron billetes dataos en 1944 en denominaciones de 50 groschen a 100 xelinos. La tasa de cambéu que s'afitó foi de 1 RM = 1 ATS, llindáu a 150 ATS por persona. El Bancu Nacional empezó a emitir billetes en 1945 y la primer moneda que s'acuñó foi en 1946.
Aprobóse una nueva llei'l 21 de payares de 1947 que dexaba l'acuñamientu d'un nuevu xelín. Los primeros billetes podíen camudase al par los primeres 150 ATS, y a 1 nuevu xelín por trés antiguos en cantidaes cimeres. Les monedes nun sufrieron esta reforma. Nos años 50 el xelín estabilizóse y amestóse al dólar d'Estaos Xuníos con una tasa de cambéu de 1 USD = 26 ATS. Tres los Alcuerdos de Bretton Woods en 1971 el xelín amestar a otres divises y en 1976 afitó'l so tipu de cambéu al marcu alemán.
Anque'l euru sustituyó al xelín en 1999, los billetes y monedes d'euru nun s'introducieron hasta 2002, con un periodu d'adaptación que duró hasta'l 28 de febreru. Los billetes y monedes con denominaciones en xelinos van poder camudase indefinidamente en cualquier caña del Bancu Nacional d'Austria.
Monedes
[editar | editar la fonte]Primer xelín
[editar | editar la fonte]En 1925 introduciéronse monedes de 1 y 2 groschen de bronce-aluminiu, 10 groschen de cuproníquel y ½ y 1 xelín de plata, siguíes de 5 groschen de cuproníquel en 1931. En 1934 reemplazóse la plata pol cuproníquel nes monedes de ½ y 1 xelín, al empar que s'introducieron 5 xelinos de plata. Estes monedes siguieron produciéndose hasta 1938.
Segundu xelín
[editar | editar la fonte]Ente 1947 y 1952 introduciéronse monedes en denominacioes de 1, 2, 5, 10, 20 y 50 groschen, y 1, 2 y 5 xelinos. Les monedes de 2 y 50 groschen y 1, 2, y 5 xelinos acuñar n'aluminiu, según el segundu tipu de monedes de 10 groschen. Les primeres monedes de 1, 5 y 10 groschen acuñar en cinc, xunto coles de 20 groschen en bronce-aluminiu. La moneda de 1 groschen solo acuñóse en 1947 al empar que les denominaciones de 20 groschen y 2 xelinos dexaron de fabricase en 1954 y 1952 respeutivamente. En 1957 introduciéronse monedes de 10 xelinos de plata, siguíes de 50 groschen y 1 xelín en bronce-aluminiu en 1959, y 5 xelinos de plata en 1960. El cuproníquel sustituyó a la plata nes monedes de 5 y 10 xelinos na década de los 70, y en 1980 introducióse una nueva moneda de 20 xelinos de bronce-aluminiu.
Antes de l'adopción del euru les monedes de cursu llegal yeren les siguientes. Los valores inferiores a 10 groschen yeren de cursu llegal, anque por cuenta del so baxu valor yera bien raru veles en circulación.
| Denominación | Emisión | Metal | Diámetru (mm) |
Pesu (g) |
Cantar | Anverso | Aviesu | Imaxe | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Aniellu | Centru | ||||||||
| 1 Groschen | 1947 | Zn | 17,00 | 1,80 | Escudu d'armes REPUBLIK ÖSTERREICH |
1 GROSCHEN Edelweiss añu d'acuñamientu | | |||
| 2 Groschen | 1950-1994 | Al | 18,00 | 0,90 | Escudu d'armes | 2 GROSCHEN REPUBLIK ÖSTERREICH añu d'acuñamientu |
|||
| 5 Groschen | 1948-1994 | Zn | 19,00 | 2,50 | Escudu d'armes REPUBLIK ÖSTERREICH |
5 GROSCHEN Edelweiss añu d'acuñamientu |
|||
| 10 Groschen | 1951-2001 | Al | 20,00 | 1,10 | Escudu d'armes REPUBLIK ÖSTERREICH 10 · 10 |
10 GROSCHEN añu d'acuñamientu |
|||
| 50 Groschen | 1959-2001 | Cu+Ni+Zn | 19,50 | 3,00 | Escudu d'armes REPUBLIK ÖSTERREICH |
50 GROSCHEN Prímula añu d'acuñamientu |
|||
| 1 Xelín | 1959-2001 | Cu+Ni+Zn | 22,50 | 4,20 | EIN SCHILLING Edelweiss |
1 SCHILLING REPUBLIK ÖSTERREICH añu d'acuñamientu |
|||
| 5 Xelinos | 1969-2001 | Cu+Ni | 23,50 | 4,80 | Caballu Lipizzaner REPUBLIK ÖSTERREICH |
5 SCHILLING Escudu d'armes Cañes de lloréu añu d'acuñamientu |
|||
| 10 Xelinos | 1974-2001 | Cu+Ni | 26,00 | 6,20 | Escudu d'armes REPUBLIK ÖSTERREICH |
10 SCHILLING Muyer de Wachau |
|||
| 20 Xelinos | 1980-1993 | Cu+Ni+Zn | 27,70 | 8,00 | Llisu · · · |
Nueve provincies austriaques personificaes REPUBLIK ÖSTERREICH |
20 · ZWANZIG SCHILLING añu d'acuñamientu |
||
| 50 Xelinos | 1996-2001 | Cu+Al+Ni | Cu+Ni | 26,50 | 8,15 | Varia (conmemorativa) |
50 SCHILLING Escudos de les nueve provincies austriaques REPUBLIK ÖSTERREICH |
||
Billetes
[editar | editar la fonte]Primer xelín
[editar | editar la fonte]En 1925 el Bancu Nacional d'Austria emitió billetes en denominaciones de 5, 10, 20, 100 y 1.000 xelinos, coles denominaciones de 500 xelinos en 1929.
Segundu xelín
[editar | editar la fonte]En 1945 les tropes aliaes introducieron billetes dataos en 1944 en denominaciones de 50 groschen, y 1, 2, 5, 10, 20, 25, 50, 100 y 1.000 xelinos. El Bancu Nacional tamién emitió billetes en denominaciones de 5, 10, 20, 50, 100 y 1.000 xelinos. Cola reforma monetaria de 1947 introduciéronse nuevos billetes en denominaciones de 10, 20, 100 y 1.000 xelinos, con una nueva emisión de 50 xelinos en 1951, y de 500 xelinos en 1953. En 1957 el billete de 10 xelinos foi sustituyíu por una moneda. Sicasí, anque en 1980 introducióse una nueva moneda de 20 xelinos, el billete nun foi sustituyíu. En 1988 introducióse un nuevu billete de 5.000 xelinos.
Los billetes en circulación antes de la entrada del euru yeren los de les denominaciones siguientes:
| Denominación | Efixe | Color predominante | Dimensiones | Imaxe del anverso | Imaxe del aviesu |
|---|---|---|---|---|---|
| 20 Xelinos | Moritz Daffinger | Marrón | 61,50 x 123 mm | ||
| 50 Xelinos | Sigmund Freud |
65 x 130 mm |
|||
| 100 Xelinos | Eugen von Böhm-Bawerk |
68,50 x 137 mm |
|||
| 500 Xelinos | Rosa Mayreder |
72 x 147 mm |
|||
| 1.000 Xelinos | Karl Landsteiner | Azul | 72 x 154 mm | ||
| 5.000 Xelinos | Wolfgang Amadeus Mozart |
78 x 160 mm |
|||