Cable
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreditada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Llámase cable a un conductor (xeneralmente cobre) o conxuntu d'ellos xeneralmente recubiertu d'un material aislante o protector,[1] magar tamién s'usa'l nome de cable pa tresmisores de lluz (cable de fibra óptica) o esfuerciu mecánicu (cable mecánicu).
Conteníu
Cables llétricos[editar | editar la fonte]



Los cables que s'usen para conducir lletricidá fabríquense xeneralmente de cobre,[2] por cuenta de la escelente conductividá d'esti material, o d'aluminiu qu'anque tien menor conductividá ye más llixeru pa la mesma capacidá y típicamente más económicu que'l cobre.
Xeneralmente cunta con aislamientu nel orde de 500 µm hasta los 5 cm; dichu aislamientu ye plásticu, el so tipu y grosez va depender del nivel de tensión de trabayu, la corriente nominal, de la temperatura ambiente y de la temperatura de serviciu del conductor.
Un cable llétricu componer de:[3]
- Conductor: Elementu que conduz la corriente llétrica y puede ser de diversos materiales metálicos. Puede tar formáu por unu o dellos filos.
- Aislamientu: Recubrimientu qu'envolubra al conductor, pa evitar la circulación de corriente llétrica fuera del mesmu.
- Capa de rellenu: Material aislante qu'envolubra a los conductores pa caltener la seición circular del conxuntu.
- Cubierta: Ta fecha de materiales que protexan mecánicamente al cable. Tien como función protexer l'aislamientu de los conductores de l'acción de la temperatura, sol, agua, etc.
Componentes[editar | editar la fonte]
- Conductores (cobre, aluminiu o otru metal).
- Apantallado o Blindaxe (utilizar en conductores de radiofrecuencia, pue ser una malla o un tubu, llisu o corrugado)
- Aislamientos (materiales plásticos, elastoméricos, papel trescaláu n'aceite mafoso o fluyíu).
- Proteiciones (armadures y cubiertes esternes adicionales al aislamientu p'aumentar la resistencia a ciertes condiciones crítiques d'operación).
=== Númberu de conductores Unipolar: Un solu conductor.[1]
- Bipolar: 2 conductores.
- Tripolar:3 conductores. Ye unifase (marrón o negru), un neutru (azul) y tierra (verde y mariellu).
- Tetrapolar: 4 conductores. Son dos fases (marrón y negru), un neutru (azul) y tierra (verde y mariellu).
- Pentapolar: 5 conductores. Estos cables componer de 3 fases (gris o celeste, marrón y negru), un neutru (azul) y tierra (verde y mariellu).
Materiales emplegaos[editar | editar la fonte]
=== Flexibilidá del conductor Conductor ríxidu
- Conductor flexible
Aislamientu del conductor[editar | editar la fonte]
- Aislamientu termoplásticu:
- Aislamientu termoestable:
PTFE - Resistencia al ataque químicu
Materiales aislantes pa cables d'alta tensión[editar | editar la fonte]
- Cables en papel trescaláu:
- Papel trescaláu con amiestu non migrante
- Papel trescaláu con aceite fluyíu
- Cables con aislamientos poliméricos extrusionados:
- Polietilenu de cadenes cruciada (XLPE)
- Goma etilenu propilenu (EPR), versión endurecidad (HEPR)
- Polietilenu termoplásticu d'alta densidá (HDPE)
Cables de comunicación llétrica (conductores llétricos)[editar | editar la fonte]
Conductores ópticos[editar | editar la fonte]
Conductores de lluz, (inglés: coil) nesti casu, el recubrimientu, magar protexe'l conductor puramente dichu, tamién evita la dispersión de la lluz y collo la perda de señal. Por ello utilízase pa unviar información a llargues distancies de forma rápida y bien alta calidá.
Conductores de fuercia mecánico[editar | editar la fonte]
Emplegaos pa la tresmisión mecánica de movimientu, o de cargues ente otros elementos mecánicos, como palanques, ruedes, y polees; realicen el so trabayu en tracción o rotación.
Ver tamién[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 TOLEDANU, SANZ Y.. material aislante&hl=ye&sa=X&vei=0ahUKEwjFsevt87bZAhVomeAKHaXCDz4Q6AEIOTAD#v=onepage&q=cable%20%20conductor%20recubiertu%20de%20un%20material%20aislante&f=false INSTALACIONES ELÉCTRIQUES D'ENLLAZ Y CENTROS DE TRESFORMAMIENTU (n'es). Editorial Paraninfu. ISBN 9788497326629. Consultáu'l 2018-02-21.
- ↑ Química I Primer Semestre Tacaná (n'es). IGER. ISBN 9789992292150. Consultáu'l 2018-02-21.
- ↑ Mateo, Vicente Mascarós. de+Capa+de+rellenu&hl=ye&sa=X&vei=0ahUKEwjjupWt9rbZAhXQl-AKHTRVDdcQ6AEILDAB#v=onepage&q=cable%20el%C3%A9ctrico%20se%20compon%20de%20Capa%20de%20rellenu&f=false Gestión del montaxe d'instalaciones solares fotovoltaicas (n'es). Ediciones Paraninfu, S.A.. ISBN 9788428338165. Consultáu'l 2018-02-21.
- ↑ Bastian, Peter. Electrotecnia (n'es). Ediciones AKAL. ISBN 9788446013464. Consultáu'l 2018-02-21.
- ↑ TRASANCOS, JOSE GARCIA. Instalaciones llétriques en media y baxa tensión 7ª edición 2016 (n'es). Ediciones Paraninfu, S.A.. ISBN 9788428338950. Consultáu'l 2018-02-21.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
El Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana tien una definición pa cable.
Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Cable.