Batalla de Guadalete

Coordenaes: 36°36′N 6°12′W / 36.6°N 6.2°O / 36.6; -6.2
De Wikipedia
Batalla de Guadalete
Parte de Conquista musulmana de la Península Ibérica
Fecha 19 xunetu 711 (Gregorianu)
Llugar Discutíu (Cádiz)
Coordenaes 36°36′N 6°12′W / 36.6°N 6.2°O / 36.6; -6.2
Resultáu Decisiva victoria musulmana
Belixerantes
Reinu visigodu Califatu Omeya
Comandantes
Rodrigo Táriq ibn Ziyad
Fuercies en combate
Estimación medieval: 40.000-100.000[1]
Estimación de Lewis: 33.000[2]

Estimación de Collins: ~2.500[3]
Estimación medieval: 187.000[4][5]
Estimación de Lewis: 10.000-15.000[6]
(posiblemente 12.000)[7]
Estimación de Collins: ~1.900[3]
Baxes
Desconocíes Desconocíes
[editar datos en Wikidata]

La Batalla de Guadalete ye'l nome col que se conoz una batalla que, según la historiografía tradicionalmente almitida, basada en cróniques árabes de los sieglos X y XI, tuvo llugar n'España ente'l 19 y el 26 de xunetu de 711 cerca del ríu Guadalete (en Bética, España) y que les sos consecuencies fueron decisives pal futuru de la Península Ibérica. Nella'l rei godu Rodrigo foi derrotáu y probablemente perdió la vida a manes de les fuercies musulmanes comandaes por Tariq Ibn Ziyad. La derrota foi tan completa que supunxo'l final del estáu visigodu n'Hispania.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. The Muslim conquest and settlement of North Africa and Spain. ʻAbd al-Wāḥid Dhannūn Ṭāhā. Routledge, 1989, páxs. 89.
    The scale of Roderic's army has been greatly exaggerated. It is estimated that it numbered between 40,000 and 100,000 men.
  2. Davis L. Lewis (2008). God's Crucible: Islam and the Making of Europe, 570–1215. W.W. Norton & Company, Nueva York, páxs. 123-124, ISBN 978-0-393-06472-8.
  3. 3,0 3,1 Roger Collins (2005) [2004]. La España visigoda, 409–711. Editorial Crítica, Barcelona, páxs. 141, ISBN 84-8432-636-5.
  4. José Antonio Mases (2001). Asturies vista por viaxeros románticos estranxeros y otros visitantes y cronistes famosos: siglos XV al XX. Volume I. Ediciones Trea, Xixón, páxs. 447
  5. José María Escandón (1862). Historia monumental del heroicu Rei Pelayu y socesores nel tronu cristianu d'Asturies. Imprenta La Esperanza. Editor A. Dubruill, Madrid, páxs. 188. Basandóse na Crónica d'Alfonsu III, versión "Crónica Sebastianense".
  6. Thomas F. Glick (2005) [1979]. Islamic and Christian Spain in the early Middle Ages. BRILL, Universidá de Princeton, páxs. 21, ISBN 978-0-691-05274-8.
  7. Glick, páxs. 19-20.
    after a small reconnoitering expedition led by Tarīf in the summer of 710, a party of 7,000 Berbers under the command of Ṭāriq ibn Ziyād al-Layti landed near Gibraltar (...) on or about April 28, 711. Tāriq the occupied the area around Algeciras, sent a request for 5,000 aditional troops of the governor of Islamic North Africa, Mūsa ibn Nusayr (...)