Almonacid del Marquesado

Coordenaes: 39°49′24″N 2°46′01″W / 39.823333333333°N 2.7669444444444°O / 39.823333333333; -2.7669444444444
De Wikipedia
Almonacid del Marquesado
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Cuenca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Almonacid del Marquesado Álvaro Martínez Chana
Nome oficial Almonacid del Marquesado (es)[1]
Códigu postal 16431 y 34120
Xeografía
Coordenaes 39°49′24″N 2°46′01″W / 39.823333333333°N 2.7669444444444°O / 39.823333333333; -2.7669444444444
Almonacid del Marquesado alcuéntrase n'España
Almonacid del Marquesado
Almonacid del Marquesado
Almonacid del Marquesado (España)
Superficie 47.3 km²
Altitú 892 m
Llenda con Almendros, Puebla de Almenara, Saelices y Villarejo de Fuentes
Demografía
Población 434 hab. (2023)
- 218 homes (2019)

- 207 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Cuenca
0.02% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 9,18 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Almonacid del Marquesado ye un conceyu español de la provincia de Cuenca, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha.

Xentiliciu[editar | editar la fonte]

El so xentiliciu ye almonacideño o gangorro.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Allugamientu[editar | editar la fonte]

Almonacid atópase en La Mancha Alta, a seis quilómetros de Puebla de Almenara y a siete de Villarejo de Fuentes y El Hito. Mui cerca tán les ruines romanes de Segóbriga, y a 11 km, pola CM-3009 (Saelices - San Clemente), ta la carretera N-III o A-3 Madrid-Valencia.

L'altitú máxima del so términu municipal ye de 946 m y la mínima asítiase en redol a los 790 m.

Población[editar | editar la fonte]

En 2015 cuntaba con 458 habitantes según los datos oficiales del INE, de los cualos 238 yeren homes y 220 yeren muyeres.

Historia[editar | editar la fonte]

Les muertes de población na zona de Almonacid remontar a la dómina prehistórica, atopándose nel so términu utillaje procedente de la Edá del Bronce, que se rellacionen colos importantes xacimientos de la contorna cercana, como la Cueva del Flaire en Saelices.

Mientres el dominiu de Roma, Almonacid atopar xunto a la importante ciudá de Segóbriga, esistiendo dellos nucleos poblaos de los qu'entá queden restos cerámicos, amás d'una necrópolis bastante estensa de la que güei nun queden apenes restos.

El nome de Almonacid ye de procedencia árabe y provién del vocablu Al-Monaster, que significa "El Monesteriu". La zona foi reconquistada a finales del sieglu XII, y Almonacid pasó a pertenecer a la Tierra d'Alarcón. Darréu, en 1305, pasó a formar parte del Señoríu de Villena, que'l so titular yera Don Juan Manuel. Ye pola so pertenencia al Marquesáu de Villena polo que s'añedir al nome Almonacid, l'apellativu "del marquesáu" pa estremalo d'otros llugares con idénticu topónimu.

A finales del sieglu XV el conceyu recibe'l privilexu de villazgo. Na Edá Moderna perteneció a los Condes de Cifuentes, y a partir del sieglu XIX pasa a ser posesión de los Condes de Santa Coloma. Nel sieglu XX Almonacid algama'l so máximu históricu de población, nos años 30, empezando entós un lentu pero continuu cayente que dura hasta güei.

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Abilio Palmeiro Martínez AP
1983-1987 Abilio Palmeiro Martínez AP
1987-1991 Abilio Palmeiro Martínez AP
1991-1995 Abilio Palmeiro Martínez PP
1995-1999 César García Martínez PP
1999-2003 César García Martínez PP
2003-2007 Antonio Martínez Martínez PSOE
2007-2011 Álvaro Martínez Chana PSOE
2011-2015 Álvaro Martinez Chana PSOE
2015-2019 n/d n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Fiestes n'honor a San Blas: La Endiablada, colos conocíos diaños, que lleven grandes llueques colgaes del llombu y Virxe de la Candelaria, tán declaraes d'interés turísticu nacional.
  • Fiestes l'últimu fin de selmana d'agostu: llamada Feria d'Agostu, dende'l xueves hasta'l domingu (postreru d'agostu).

Sacando en Procesión al Santísimu Cristu de los Milagros, col so color negru.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]