Almere

Coordenaes: 52°22′33″N 5°13′32″E / 52.3758°N 5.2256°E / 52.3758; 5.2256
De Wikipedia
Almere
flag of Almere (en) Traducir coat of arms of Almere (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Países Baxos Reinu de los Países Baxos
PaísBandera de Países Baxos Países Baxos
Provincia Flevoland
Tipu d'entidá ciudá
Mayor of Almere (en) Traducir Franc Weerwind
Nome llocal Almere (nl)
Códigu postal 1300–1379
Xeografía
Coordenaes 52°22′33″N 5°13′32″E / 52.3758°N 5.2256°E / 52.3758; 5.2256
Almere alcuéntrase en Países Baxos
Almere
Almere
Almere (Países Baxos)
Superficie 248.77 km²
Altitú −3 m
Llenda con
Demografía
Población 214 715 hab. (1r xineru 2021)
Porcentaxe 53.69% de Flevoland
1.22% de Países Baxos
1.26% de Reinu de los Países Baxos
Densidá 863,11 hab/km²
Viviendes 81 745 (1r xineru 2015)
Más información
Fundación 1976
Prefixu telefónicu 036
Estaya horaria UTC+01:00
Llocalidaes hermaniaes
almere.nl
Cambiar los datos en Wikidata

Almere Tocante a esti soníu [ɑlˈmeːrə] ye un conceyu asitiáu nel centru de Los Países Baxos, en Flevoland, con una población de 196.156 habitantes en 2014. Ye un conceyu de nueva creación, formáu a partir de 1975 nos territorios ganaos al Markermeer. La primer construcción de la ciudá data del añu 1976.

Información xeneral[editar | editar la fonte]

El conceyu de Almere consta de cinco nucleos: Almere Haven (la parte antigua de la ciudá), Almere Stad, Almere Buiten, Almere Hout (urbanización pela rodiada del conceyu) y Almere Poort. Por población ye'l primer conceyu de Flevoland.

Les estaciones de tren que tien Almere, dende'l suroeste hasta'l nordés, son:

  • Almere Strand (namái ábrese esta estación pa eventos especiales que socedan na sablera que ta cerca de la estación)
  • Almere Poort (inaugurada en 2012)
  • Almere Muziekwijk
  • Almere Centrum (Almere Centru)
  • Almere Parkwijk
  • Almere Buiten
  • Almere Oostvaarders

Almere dispón d'una rede d'autobuses llamada Maxx.

Almere ye conocida polos sos edificios singulares y la so moderna arquiteutura.

Historia[editar | editar la fonte]

Dempués de la Segunda Guerra Mundial, precisábense viviendes pa la creciente población d'Ámsterdam y planiáronse dos pueblos nos polders y Zuidelijk Oostelijk. La ciudá convertir en Oostelijk Flevoland Lelystad. Na década de 1970 convertir en Almere, llamáu asina pel llagu Almere. La primer casa en Almere terminar en 1976. Nesi momentu la ciudá inda taba controlada pol Openbaar lichaam Zuidelijke IJsselmeerpolders (Z.IJ.P.). En 1984 convertir nun conceyu oficial de Almere. Orixinalmente, Almere foi concebíu como una ciudá con múltiples centros. Esta idea foi más tarde abandonada en favor de dexar a barrios como Tussen de Vaarten que se construyeren. Hai una diferencia ente la forma de les cases más antigües y les más nueves de la ciudá. El plan de vivienda en Almere na década de 1970 foi la funcionalidad básica y una estabilización de la situación social. Sicasí, a partir de la década de 1990 fueron construyíes viviendes esclusives con diseños llamativos (por casu, nel Regenboogbuurt). Anguaño Almere ye la ciudá que más rápido crez n'Europa, tranformándose, en tan solo 45 años, na séptima ciudá más grande d'Holanda.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Almere atopar nel Sur de Flevoland (holandés: Zuidelijk Flevoland). Ye'l conceyu más occidental de la provincia de Flevoland. Llenda col llagu Marken nel oeste y el norte, Lelystad, nel nordeste, Zeewolde nel este, y el llagu Gooi nel sur. Por cuenta de la so cercanía con Ámsterdam, munchos de los habitantes trabayen na capital pero viven en Almere, porque la vida ye muncho menos costosa.

Deporte[editar | editar la fonte]

Almere ye la casa del Almere City FC y tien un importante centru de veleo, que sobremanera inclúi la tabla-vela.

Tresporte[editar | editar la fonte]

La infraestructura de tráficu en Almere ye reconocible por cuenta de la so infraestructura separada pa les bicicletes (que tienen carriles separaos), los coches y los autobuses (En Almere los autobuses circulen por un carril bus por separáu). Almere ta conectáu coles autopistes A6 y la A27.

Ferrocarril[editar | editar la fonte]

En 1987 Almere coneutar a la rede ferroviaria nacional cola Flevolijn yá completada que coneuta Weesp a Lelystad Centrum. Almere tien anguaño seis estaciones de tren:

  • Almere Poort (inauguráu'l 9 d'avientu de 2012)
  • Almere Muziekwijk (inauguráu en 1987)
  • Almere Centrum (inauguráu en 1987)
  • Almere Parkwijk (abrió'l 1 de febreru de 1996)
  • Almere Buiten (inauguráu en 1987)
  • Almere Oostvaarders (inauguráu en 2004)

Autobuses públicos[editar | editar la fonte]

En Almere hai 9 llinies d'autobús que dan serviciu a la zona urbana:

  • 1 Stripheldenbuurt Almere Buiten - Almere CS - Almere Abellugo De Marken
  • CS 2 Almere - Almere Poort TOPSPORTHAL - Estación Almere Poort
  • 3 Molenbuurt Holanda Almere Buiten - Almere CS - Almere Abellugo De Gouwen
  • 4 CS Almere - Almere Poort Homeruskwartier - Estación Almere Poort
  • 5 Oostvaarders Almere - Almere CS
  • 6 Noorderplassen - CS Almere - Estación Parkwijk Almere
  • CS 7 Almere - Estación Parkwijk Almere - Almere Sallandsekant
  • 10 de Almere Vaart / PIA - 't Oo - Estación Almere Poort
  • CS 14 Almere - Estación Muziekwijk Almere - Estación Almere Poort

La mayoría de los autobuses salen aproximao cada 7,5 minutos (8 vegaes cada hora). La empresa d'autobuses que se llama Connexxion y el nome del sistema local d'autobuses llámase Maxx Almere, propiedá de Connexxion. Nos autobuses puede utilizase el chip de la tarxeta nacional de tresporte (tarxeta intelixente), suscripciones o por aciu billetes d'autobús de Maxx Almere.

Amás de les llinies d'autobuses locales qu'hai llinies d'autobuses rexonales como Naarden Bussum (151), Hilversum (156), Zeewolde y Harderwijk (159), Nijkerk (160), Ámsterdam Amstel (322 y 327) y Amsterdam Bijlmer d'Ámsterdam y Holendrecht (328).

N'Amiestes a les llinies d'autobuses rexonales, hai spitsbusses (autobuses que namái funcionen mientres les hores punta) a Utrecht (150), Ámsterdam (153 y 155), Amstelveen y Schiphol (215 y 216).

Dende abril de 2012 una nueva llinia d'autobús n'hora punta 150, xune Utrecht a Almere y conéctase direutamente cola zona de la Universidá d'Utrecht llamada De Uithof,(Esto fixo enantes pol ex llinia d'autobús 700).

Ciudá[editar | editar la fonte]

El centru de la ciudá tien munches tiendes y tien como finalidá ser un centru comercial al campu, arrodiáu de cais piatonales.

Almere Haven[editar | editar la fonte]

Ye de 1976, la parte más vieya de Almere. Anque Almere Haven nun tien rede de ferrocarril propia, ta abondo bien coneutada con Ámsterdam y col restu de Almere gracies a la so rede d'autobuses.

Almere Haven dispón d'un pequeñu puertu dende onde salen ferrys turísticos que comuniquen Almere col restu del territoriu neerlandés. Esisten grandes estensiones d'árboles qu'abonden gracies al mugor del terrén. Ente los más importantes de Almere destaquen los parques de Het Beginbos y Waterlandsebos.

La traza más caractertistico de Almere ye la so arquiteutura. L'oxetivu de la ciudá yera convertise nun modelu a siguir pa les demás ciudaes de nueva construcción.

Educación[editar | editar la fonte]

Het Baken Park Lyceum[editar | editar la fonte]

Trátase del institutu d'educación secundaria de la ciudá. L'edificiu qu'acueye esti centru ta a la vanguardia de l'arquiteutura, acorde cola ciudá. Siguiendo'l modelu d'un típicu High School americanu, l'edificiu dispón inclusive de pantalles nos pasiellos qu'indiquen a los alumnos les clases a les qu'han d'allegar.

Foi see esti mesmu añu d'unu de los múltiples proyeutos d'intercambiu cultural que realiza la Xunión Europea per mediu de beques Comenius a más de 100 alumnos (d'ente 15 y 18 años) d'España, Francia, Italia, Polonia y de xacíu Holanda. El particular oxetivu d'esti intercambiu cultural foi la necesidá d'un bancia ente los europeos sobre diversos temes como inmigración, educación, drogues, homosexuales...

El campus d'esta escuela dispón tamién de dellos edificios dedicaos a la educación primaria ya infantil.

Almere International School[editar | editar la fonte]

En Almere hai una escuela internacional, qu'ufierta dende la primaria hasta'l bachilleratu n'inglés. Inclúi'l sistema de Bachilleratu Internacional (I.B. poles sos sigles n'inglés) y acueye cada añu alumnos de distintos llugares del mundu que nun tuvieron la oportunidá d'aprender l'idioma llocal o alumnos holandeses que busquen una educación internacional.

Turismu[editar | editar la fonte]

La ciudá de Almere ye una ciudá bien moderna y curiosa pa visitar, yá qu'a pesar de ser una ciudá nueva, cuenta con dellos curiosos. Destacar que, por cuenta del so allugamientu bien cercanu a Ámsterdam, puedes movete con gran facilidá y conocer dende ellí los Países Baxos. Almere ufierta a los sos visitantes gran variedá d'actividaes pa la diversión como'l festival de música xunto al mar de Heneken, el festival de teatru y el festival del puertu de Almere. Coles mesmes puede esfrutase d'actividaes deportives como'l Triatlón de Almere y el campeonatu mundial de botes de motor; n'el so sableres realicen actividaes como'l bucéu, la navegación y el avistamiento d'aves. Tamién cunta con senderos piatonales y pa ciclistes. Dellos llugares interesantes que pueden visitase nesta ciudá son: Puertu de Volendam.- Un puertu col encantu de lo antiguo.

Una biblioteca moderna d'arquiteutura bien interesante.

Teatru y centru cultural De Kunstline Almere: Diseñáu por Kazuyo Sejima – Ryue Nishizawa / SANAA.

Facilitair Bedrijf Welldent B.V. Un edificiu de departamentos d'una arquiteutura bien interesante.

Lumiére park: Un parque ideal pa dar un paséu, andar en bicicleta o a cencielles pasar el ratu.

Estación Central de Almere: Ye la estación de ferrocarril central que comunica Almere con cualesquier parte d'Holanda.

Personaxes pernomaos[editar | editar la fonte]

  • Ali B (16 d'ochobre de 1981), Cantante de rap, presentador de televisión, dueñu del sellu de música.
  • Danny Abuelga (31 d'avientu de 1987), futbolista.
  • Hedwiges Maduro (14 de febreru de 1985), futbolista.
  • Yfke Sturm (19 de payares de 1981), modelu internacional.
  • Danny Masseling, Tamién conocíu como Angerfist (20 de xunu de 1981), productor de hardcore y DJ.
  • Jörgen Raymann, presentadora de televisión.
  • Quinty Trustfull, presentadora de televisión.

Ciudaes hermaniaes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]