Algora
![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Autonomía | ![]() | ||
Provincia | ![]() | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcalde d'Algora | Jesús Yela Layna | ||
Nome oficial | Algora (es) | ||
Códigu postal |
ver
| ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 40°57′51″N 2°39′55″O / 40.964166666667°N 2.6652777777778°OCoordenaes: 40°57′51″N 2°39′55″O / 40.964166666667°N 2.6652777777778°O | ||
![]() | |||
Superficie | 47 km² | ||
Altitú | 1118 m | ||
Llenda con | Las Inviernas, Mandayona, Mirabueno, El Sotillo, Torremocha del Campo y Sigüenza | ||
Demografía | |||
Población |
80 hab. (2022) - 45 homes (2019) - 25 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe |
0% 0% 0% d'España Castiella-La Mancha provincia de Guadalaxara | ||
Densidá | 1,7 hab/km² | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
![]() |
Algora ye un conceyu d'España perteneciente a la provincia de Guadalaxara, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha.
Xeografía[editar | editar la fonte]
- Allugamientu La llocalidá ta asitiada a una altitú de 1116 m
sobre'l nivel del mar.[1][2] El conceyu estender por una superficie de 46,95 km².[3]
Noroeste: Mandayona | Norte: Sigüenza | Nordeste: Torremocha del Campo |
Oeste: Mandayona | ![]() |
Este: Torremocha del Campo |
Suroeste: Mirabueno | Sur: Las Inviernas | Sureste: El Sotillo |
Historia[editar | editar la fonte]
D'antiguo parte del conceyu tuvo de depender de la Casa de Medinaceli y otra de la Casa del Infantado.[4] Dende esta llocalidá, la carretera Madrid-Barcelona esviar escontra Daroca, Cariñena y Zaragoza.
Patrimoniu históricu-artísticu[editar | editar la fonte]
- Picota de Algora
Picota o columna de piedra asitiada na llocalidá, rematada con una bola.[5]
- Ilesia parroquial
Templu del sieglu xvi construyíu en piedra, el so interior presenta una sola nave.[6]
- Ermita del Cristu
Asitiada xunto a la fonte del Cristu tópase enclavada la Ermita del Cristu del Humilladero.
Pola so construcción románica paez que foi terminada a finales del sieglu XII.La so portada ye abocinada, tien delles columnes terminando en triángulu y na parte cimera hai un ventanal en forma de güeyu de güe de pequeñes dimensiones.Nel centru del triángulu, atópase un escudu sosteníu por dos Angeles.[7]
Paleontoloxía[editar | editar la fonte]
Nel términu municipal atópase un xacimientu de fósiles del Cenomaniense, calteniéndose fósiles d'una fauna con especímenes carauterísticos tantu de Laurasia como de Gondwana.[8]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Axencia Estatal de Meteorología (ed.): «Datos d'altitú pa Algora na páxina de previsión meteorolóxica de AEMET provenientes del Nomenclátor xeográficu de conceyos y entidaes de población del Institutu Xeográficu Nacional».
- ↑ Axencia Estatal de Meteorología (ed.): «Interpretación: Predicción por conceyos». Archiváu dende l'orixinal, el 13 de marzu de 2013.
- ↑ «Dato del rexistru d'entidaes llocales». Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques.
- ↑ Ferrer González, 2005, p. 268.
- ↑ Ferrer González, 2005, p. 266.
- ↑ Herrera Casado, 1992.
- ↑ «ermita-del cristu_8230 LA ERMITA DEL CRISTU en Algora, Guadalaxara» (castellanu). Consultáu'l 2018-03-07.
- ↑ Torices et al., 2012, p. 237.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Ferrer González, José María (2005). El poder y los sos símbolos en Castiella-La Mancha: una guía pa conocelos y visitalos. Guadalaxara: AACHE ediciones. ISBN 84-96236-35-8.
- Herrera Casado, Antonio (1992). «La ilesia parroquial de Algora». Los escritos d'Herrera Casado. http://www.herreracasado.com/1992/01/17/la-igleisa-parroquial-de-algora/.
- Torices, Angélica (2012). «Palaeontological and palaeobiogeographical implications of the new Cenomanian vertebrate site of Algora, Guadalaxara, Spain». Cretaceous Research (Elsevier) 37: páxs. 231-239. doi: . ISSN 0195-6671.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]