Aldehuela del Jerte
|
| |||||
|
| |||||
| Alministración | |||||
| País | |||||
| Autonomía | |||||
| Provincia | |||||
| Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
| Mayor of Aldehuela de Jerte (en) | Álvaro Jiménez Martín | ||||
| Nome oficial | Aldehuela del Jerte (es)[1] | ||||
| Códigu postal |
10671 | ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 40°00′43″N 6°14′22″W / 40.012°N 6.2394°O | ||||
|
| |||||
| Superficie | 11 km² | ||||
| Altitú | 265 m | ||||
| Llenda con | Carcaboso, Galisteo y Plasencia | ||||
| Demografía | |||||
| Población |
348 hab. (2025) - 192 homes (2019) - 172 muyeres (2019) | ||||
| Porcentaxe | 0.09% de provincia de Cáceres | ||||
| Densidá | 31,64 hab/km² | ||||
| Más información | |||||
| Estaya horaria |
UTC+01:00 (horariu estándar)[2] UTC+02:00 (horariu de branu)[2] | ||||
| aldehueladeljerte.es | |||||
Aldehuela del Jerte,[3] anteriormente llamada Aldehuela de Jerte ye un conceyu español, na provincia de Cáceres, Comunidá Autónoma d'Estremadura. Asitiar na contorna de les Vegas del Alagón, ente Carcaboso y Galisteo.
Tien un área de 11,76 km², con una población de 374 habitantes y una densidá de 29,76 hab/km².
Términu municipal
[editar | editar la fonte]Llendes
[editar | editar la fonte]Aldehuela de Jerte parte con:
Xeografía
[editar | editar la fonte]El pueblu ta encuadráu ente'l ríu Jerte, del cual toma'l so nome, y el ríu Alagón, asitiándose nuna penillanura con nidies llombes. El so paisaxe ye'l típicu d'una zona de regadío y tien una vexetación abondosa con praos verdes nos cualos cultívase, principalmente, pimientu de gran calidá pa la fabricación de pimentón, tamién se cultiva maíz y tabacu.[4]
Historia
[editar | editar la fonte]Aldehuela de Jerte foi fundada nel sieglu XIII como aldega del Señoríu de Galisteo.
A la cayida del Antiguu Réxime, xunto col restu de los pueblos del señoríu, constituyir en conceyu constitucional, entós conocíu como Aldehuela o Aldehuela de Galisteo, na rexón d'Estremadura. Dende 1834 quedó integráu nel Partíu Xudicial de Plasencia.[5] Nel censu de 1842 cuntaba con 24 llares y 130 vecinos[6]
Ilesia parroquial de San Blas
[editar | editar la fonte]
La Ilesia parroquial de San Blas atópase na Plaza Mayor y foi construyida nos sieglos XVII y XVIII.
La Ilesia ye pequeña y ta llevantada con apareyu de mampuesto y refuerzu de cantería. Nel interior tien una sola nave con cubierta a dos agües, y cabecera rectangular rematada en cúpula sobre pechinas. El campanariu ta adosáu a la cúpula y estrémase en dos cuerpos, fechu de sillería l'inferior y de lladriyu'l superior, tou encalado.
Nel interior hai una talla de la Virxe de la Encina de los sieglos XV-XVI y un crucifixu de madera del sieglu XVII.
Cultura
[editar | editar la fonte]Heráldica
[editar | editar la fonte]L'escudu de Aldehuela foi aprobáu por aciu la "Orde de 18 de xunu de 2001, pola que s'aprueba l'Escudu Heráldicu pal Conceyu de Aldehuela del Jerte", publicada nel Diariu Oficial d'Estremadura el 2 d'agostu de 2001 y aprobada pola Conseyera de Presidencia María Antonia Trujillo, depués de ser aprobáu l'escudu pol conceyu'l 29 de setiembre de 2000 y emitir informe'l Conseyu Asesor d'Honores y Distinciones de la Xunta d'Estremadura el 31 de mayu de 2001. L'escudu defínese asina:
Escudu tronzáu per una banda ondada d'azur y plata. Primero, de plata, una mitra episcopal de gules, cargada de cruces d'oru, coles ínfulas de sinople. Segundu, de gules, dos calderes jaqueladas d'oru y sable, gringoladas de cabeces de sierpe de sinople. Al timbre, corona real zarrada.[7]
Fiestes llocales
[editar | editar la fonte]En Aldehuela de Jerte celébrense les siguientes fiestes:
Demografía
[editar | editar la fonte]El conceyu tuvo la siguiente evolución demográfica dende 1900:[8][9]

| 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 373 | 367 | 359 | 352 | 348 | 345 | 350 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| (Fonte: [necesita referencies]) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Infraestructures y servicios
[editar | editar la fonte]Carreteres
[editar | editar la fonte]| Carretera | Llugar d'entrada al pueblu | ---- | CC-106
Calzada Real | Norte de la llocalidá | Lleva a la EX-370, dende onde puede dise a Carcaboso o a Plasencia. |
|---|---|---|---|---|---|
| CC-106
Calzada Real | Sur de la llocalidá | Lleva a la EX-108, dende onde puede dise a Alagón del Río o a Galisteo. |
Autobuses
[editar | editar la fonte]Los llunes, martes y vienres sale a les 9:35 de la mañana un autobús que va a Plasencia pasando por Pradochano. El viaxe de vuelta de Plasencia a Aldehuela realizar de llunes a vienres, llegando l'autobús a Aldehuela a la una y media de la tarde.[10]
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Identificador del Boletín Oficial del Estáu: BOE-A-2025-22240.
- 1 2 URL de la referencia: https://www.worlddata.info/europe/spain/timezones.php. Data de consulta: 5 mayu 2025.
- ↑ «Acuerdo de 14 de octubre de 2025, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueba el cambio de denominación del municipio Aldehuela de Jerte (Cáceres), por el de «Aldehuela del Jerte».». Boletín Oficial del Estáu (264). 2025-11-03. BOE-A-2025-22240. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2025-22240.
- ↑ Llocalización Conceyu de Aldehuela del Jerte
- ↑ Cervantes Virtual
- ↑ Conceyu Códigu INE -10.016
- ↑ Xunta d'Estremadura. «D.O.E./2 d'agostu de 2001/Númberu 89» (castellanu). Consultáu'l 21 de setiembre de 2011.
- ↑ «Poblaciones de fechu dende 1900 hasta 1991. Cifres oficiales de los Censos respeutivos.». INE. Archiváu dende l'orixinal, el 2011-09-21. Consultáu'l 21 de xunu de 2011.
- ↑ «Series de población dende 1996. Cifres oficiales de la Revisión añal del Padrón municipal a 1 de xineru de cada añu.». INE. Archiváu dende l'orixinal, el 2011-10-09. Consultáu'l 21 de xunu de 2011.
- ↑ Llinies Archiváu 2011-09-06 en Wayback Machine mirat.net