Adriana Zapisek

De Wikipedia
Adriana Zapisek
Vida
Nacimientu Buenos Aires1949[1] (74/75 años)
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu pintora
Cambiar los datos en Wikidata

Adriana Zapisek (1949Buenos Aires) ye una pintora arxentina. Nacida en Buenos Aires, mora y trabaya nesa ciudá, como asina tamién en Madrid, España.

Biografía[editar | editar la fonte]

Fía única de madre italiana y padre polacu, empezó a dibuxar y pintar dende los sos primeros años de vida. A partir de 1980 empecipia oficialmente los sos estudios de dibuxu y pintura nel estudiu del maestru astractu Eduardo Mac Entyre, quien en 1984 faló de la so obra.[2]

Dende 1982 allega a cursos d'Historia del Arte, Seminarios d'Ética y Estética del Arte, en Buenos Aires, siendo en 1983 cuando presenta per primer vegada les sos obres nuna esposición coleutiva en dicha ciudá. Síguense les sos muestres, individuales y coleutives, en Buenos Aires, Punta del Este y Asunción (Paraguay).[3] En 1992 empieza a esponer de forma individual n'Italia, Bulgaria, Polonia, Reinu Xuníu y otros países d'Europa y Asia.

La Embaxada Arxentina en Bulgaria, la Universidá d'Estudios Llatinoamericanos (C.Y.S.L.A.) en Polonia, y l'Embaxada Arxentina n'Indonesia, conviden a Zapisek a dar conferencies sobre Arte Arxentino Contemporaneu y Xenerativu[4] neses ciudaes y a participar en Seminarios d'Arte n'Europa.

Dende 1985 realizó más de 30 esposiciones individuales n'Oriente (Beixín, Singapur y Xakarta[5]), Europa (Madrid, Marbella, Roma, Varsovia, Zurich, Londres, Sevilla, Sofía,[6] Viena) y América (Miami, Atlanta, Asunción, Punta del Este, Buenos Aires). Y más de 120 Esposiciones Grupales en tol mundu. Participó en distintos Plain- Air Internacionales, en Polonia y Alemaña, según realizó portaes en Revistes, Llibros y C.D. n'España y Arxentina.

Na actualidá desenvuelve les sos actividaes artístiques ente Buenos Aires y Madrid, siendo dambes ciudaes el so llugar de residencia.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Catálogos d'arte[editar | editar la fonte]

  • Arteexpo, 2004 Art for all, Guide, USA
  • Esposición Arteba, 2002, Arxentina (feria int, d'arte)
  • Expoantiquaria, 2001
  • Arte Sevilla 2001, edit. Garduño y González, Proyeutos, España
  • Revista Medicina, Bs As, Vol 60, nº 5/1, editorial Sigma
  • Catálogo Feria Arte Internacional MAC'21, España
  • Llibro 101 artistes Artistes plásticos cola ciencia. Comisión Nacional d'Enerxía Atómica. 1995
  • Oxfam "Art for a fairer world", Portfolio "Founding donations guide, University of Essex, Collection of Latin American Art. 1993

Notes de prensa[editar | editar la fonte]

  • «L'arte xenerativo d'Adriana Zapisek», por Albino Diéguez Videla. La Prensa. Suplementu cultural. 1989
  • «Pintura constructiva. Dos generación», por Rosa Faccaro. Diariu Clarín. 28 de xunetu de 1990.
  • «On display: geometry and sensuality», por Alfredo Cernadas. The Buenos Aires Herald. 29 de mayu de 2005.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Adriana Zapisek» (inglés). Art UK painters database.
  2. Eduardo Mac Entyre (mayu de 1984). Proyeición del arte xenerativo. Estudiu d'Arte. «...Adriana Zapisek valir pa manifestase de regles simples de bona llectura, claridá de mensaxe y de pensamientu. Ye esta una actitú constructiva frente a tou aquello que trata de falsiar, malvar, confundir coles sos impureces, l'actividá más sana del home: la que se manifiesta al traviés del fechu artísticu...». 
  3. Rafael Squirru (24 de febreru de 1990). Lucidez y fuercia creativo na obra creativa d'Adriana Zapisek. La Nación. «Eses formes que xenera otres formes, orixe del pensamientu central de los xenerativos, tien en Zapisek una continuadora y al propiu tiempu una innovadora, como correspuende a tou bon discípulu que s'aprecie de tal y qu'a partir de los asimiláu, llogra afigurar la so propia y intransferible personalidá... Dientro del ámbitu de lo xeométrico, les obres de Zapisek tienen un acentu marcadamente inéditu en dambes venes de les sos realizaciones...». 
  4. Rose M. Armando (1986). La pintura xenerativa d'Adriana Zapisek. La Bolsa de Comerciu. 
  5. «Art around Jakarta». The Sunday Observer XL (9275). 1998. 
  6. «L'arte arxentino ye sensibilidá, harmonía y contención». Diariu UTRO (Bulgaria). 14 d'ochobre de 1993. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]