Adriana Zapisek
Adriana Zapisek![]() | |
---|---|
![]() | |
Vida | |
Nacimientu | Buenos Aires, 1949[1] (73/74 años) |
Nacionalidá |
![]() |
Estudios | |
Llingües falaes | castellanu |
Oficiu | pintora |
![]() |
Adriana Zapisek (1949, Buenos Aires) ye una pintora arxentina. Nacida en Buenos Aires, mora y trabaya nesa ciudá, como asina tamién en Madrid, España.
Biografía[editar | editar la fonte]
Fía única de madre italiana y padre polacu, empezó a dibuxar y pintar dende los sos primeros años de vida. A partir de 1980 empecipia oficialmente los sos estudios de dibuxu y pintura nel estudiu del maestru astractu Eduardo Mac Entyre, quien en 1984 faló de la so obra.[2]
Dende 1982 allega a cursos d'Historia del Arte, Seminarios d'Ética y Estética del Arte, en Buenos Aires, siendo en 1983 cuando presenta per primer vegada les sos obres nuna esposición coleutiva en dicha ciudá. Sígense les sos amueses, individuales y coleutives, en Buenos Aires, Punta del Este y Asunción (Paraguay).[3] En 1992 empieza a esponer de forma individual n'Italia, Bulgaria, Polonia, Reinu Xuníu y otros países d'Europa y Asia.
La Embaxada Arxentina en Bulgaria, la Universidá d'Estudios Llatinoamericanos (C.Y.S.L.A.) en Polonia, y l'Embaxada Arxentina n'Indonesia, conviden a Zapisek a dar conferencies sobre Arte Arxentino Contemporaneu y Xenerativu[4] neses ciudaes y a participar en Seminarios d'Arte n'Europa.
Dende 1985 realizó más de 30 esposiciones individuales n'Oriente (Beixín, Singapur y Xakarta[5]), Europa (Madrid, Marbella, Roma, Varsovia, Zurich, Londres, Sevilla, Sofía,[6] Viena) y América (Miami, Atlanta, Asunción, Punta del Este, Buenos Aires). Y más de 120 Esposiciones Grupales en tol mundu. Participó en distintos Plain- Air Internacionales, en Polonia y Alemaña, según realizó portaes en Revistes, Llibros y C.D. n'España y Arxentina.
Na actualidá desenvuelve les sos actividaes artístiques ente Buenos Aires y Madrid, siendo dambes ciudaes el so llugar de residencia.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
Catálogos d'arte[editar | editar la fonte]
- Arteexpo, 2004 Art for all, Guide, USA
- Esposición Arteba, 2002, Arxentina (feria int, d'arte)
- Expoantiquaria, 2001
- Arte Sevilla 2001, edit. Garduño y González, Proyeutos, España
- Revista Medicina, Bs As, Vol 60, nº 5/1, editorial Sigma
- Catálogo Feria Arte Internacional MAC'21, España
- Llibro 101 artistes Artistes plásticos cola ciencia. Comisión Nacional d'Enerxía Atómica. 1995
- Oxfam "Art for a fairer world", Portfolio "Founding donations guide, University of Essex, Collection of Latin American Art. 1993
Notes de prensa[editar | editar la fonte]
- «L'arte xenerativo d'Adriana Zapisek», por Albino Diéguez Videla. La Prensa. Suplementu cultural. 1989
- «Pintura constructiva. Dos generación», por Rosa Faccaro. Diariu Clarín. 28 de xunetu de 1990.
- «On display: geometry and sensuality», por Alfredo Cernadas. The Buenos Aires Herald. 29 de mayu de 2005.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ «Adriana Zapisek» (inglés). Art UK painters database.
- ↑ Eduardo Mac Entyre (mayu de 1984). Proyeición del arte xenerativo. Estudiu d'Arte. «...Adriana Zapisek valir pa manifestase de regles simples de bona llectura, claridá de mensaxe y de pensamientu. Ye esta una actitú constructiva frente a tou aquello que trata de falsiar, malvar, confundir coles sos impureces, l'actividá más sana del home: la que se manifiesta al traviés del fechu artísticu...».
- ↑ Rafael Squirru (24 de febreru de 1990). Lucidez y fuercia creativo na obra creativa d'Adriana Zapisek. La Nación. «Eses formes que xenera otres formes, orixe del pensamientu central de los xenerativos, tien en Zapisek una continuadora y al propiu tiempu una innovadora, como correspuende a tou bon discípulu que s'aprecie de tal y qu'a partir de los asimiláu, llogra afigurar la so propia y intransferible personalidá... Dientro del ámbitu de lo xeométrico, les obres de Zapisek tienen un acentu marcadamente inéditu en dambes venes de les sos realizaciones...».
- ↑ Rose M. Armando (1986). La pintura xenerativa d'Adriana Zapisek. La Bolsa de Comerciu.
- ↑ «Art around Jakarta». The Sunday Observer XL (9275). 1998.
- ↑ «L'arte arxentino ye sensibilidá, harmonía y contención». Diariu UTRO (Bulgaria). 14 d'ochobre de 1993.