Academia Aragonesa de la Llingua
Academia Aragonesa de la Llingua | |
---|---|
institución pública | |
Llocalización | |
País | España |
Autonomía | Aragón |
Sede | Zaragoza |
Direición | España |
Historia | |
Fundación | 9 mayu 2013 |
Organigrama | |
Presidente | Javier Giralt Latorre (1r ochobre 2021) |
Participación empresarial | |
Formáu por |
Institutu del Aragonés Institutu Aragonés del Catalán |
Web oficial | |
L'Academia Aragonesa de la Llingua (aragonés: Academia Aragonesa d'a Luenga; en castellanu y oficialmente Academia Aragonesa de la Lengua) ye una institución científica de caráuter oficial y pública, creada pola Llei 3/2013, de 9 de mayu, d'usu, proteición y promoción de les llingües y modalidaes llingüístiques propies d'Aragón[1] como autoridá llingüística del aragonés y del catalán. Sustitúi a l'Academia d'a Luenga Aragonesa y a l'Academia Aragonesa d'o Catalán, creaes cola anterior llei d'usu, proteición y promoción de les llingües propies d'Aragón, academies que nun se constituyeron.
Los sos estatutos foron aprobaos pol Gobiernu d'Aragón el 10 d'abril de 2018, publicándose nel Boletín Oficial d'Aragón el 20 d'abril de 2018[2].
Tien personalidá xurídica propia y exerce les sos funciones con autonomía orgánica, funcional y presupuestaria, col envís de garantizar la so oxetividá y independencia.
Estructura[editar | editar la fonte]
L'Academia ta compuesta por dos institutos: l'Institutu del Aragonés (n'aragonés, Instituto de l'Aragonés) y l'Institutu Aragonés del Catalán (en catalán, Institut Aragonès del Català), que podrán proponer al Plenu de l'Academia les normes d'usu correutu del aragonés y del catalán d'Aragón, respeutivamente.
Competencies[editar | editar la fonte]
Según la Llei 3/2013 y los sos propios estatutos, ye finalidá de l'Academia Aragonesa de la Llingua:
- Establecer les normes referíes al usu correutu de les llingües y modalidaes llingüístiques propies d'Aragón, polos sos institutos;
- Asesorar, polos sos institutos, a los poderes públicos y instituciones sobre temes rellacionaos col usu correutu de les llingües y modalidaes llingüístiques propies y cola so promoción social;
- Desendolcar aquelles xeres que nel ámbitu de la so competencia-y encargue'l Gobiernu d'Aragón.
Académicos[editar | editar la fonte]
Según los sos estatutos, l'Academia Aragonesa de la Llingua podrá tener hasta un máximu de 30 académicos de númberu, y un númberu indetermináu d'académicos correspondientes y académicos d'honor. Los académicos habrán ser persones de reconocíu prestixu nel ámbitu de la filoloxía, lliteratura y llingüística, preferentemente doctores, y con preferencia de nativos, que cuenten con una llarga trayeutoria na práutica y nel fomentu de los valores llingüísticos y lliterarios propios de la comunidá aragonesa, y na que tán representaes les llingües y modalidaes llingüístiques propies d'Aragón.
Na actualidá tien 15 académicos de númberu, que son los siguientes[3]:
- Carmen Alcover Pinós.
- María Luisa Arnal Purroy.
- José Bada Panillo.
- María Pilar Benítez Marco.
- Manuel Castán Espot.
- María Ángeles Ciprés Palacín.
- Ánchel Conte Cazcarro.
- Javier Giralt Latorre.
- Merxe Llop Alfonso.
- Juan Pablo Martínez Cortés.
- María Teresa Moret Oliver.
- Francho Nagore Laín.
- Francho Rodés Orquín.
- Ramón Sistac Vicén.
- José Solana Dueso.
Xunta de Gobiernu[editar | editar la fonte]
La primer Xunta de Gobiernu tuvo elixida l'1 d'ochobre de 2021, colos siguientes miembros:[4]
- Presidente: Javier Giralt Latorre.
- Vicepresidente: María Pilar Benítez Marco.
- Secretariu: Juan Pablo Martínez Cortés.
- Ayalguera: María Teresa Moret Oliver.
La Xunta de Gobiernu de l'Academia complétase con dos vocales escoyíos pol Institutu del Aragonés y otros dos pol Institutu Aragonés del Catalán. El 21 de marzu de 2022 contituyéronse los plenarios de los dos institutos, qu'elixeron a los siguientes vocales[5]:
Institutu del Aragonés y Institutu Aragonés del Catalán[editar | editar la fonte]
Según los Estatutos de l'Academia[2], ésta ta compuesta por dos institutos: l'Institutu del Aragonés y l'Institutu Aragonés del Catalán, que s'encargarán de proponer les normes del usu correutu del aragonés y del catalán d'Aragón. Tamién tienen, ente otres, les competencies d'inventariar y actualizar el léxicu, estimular el so usu, el deprendimientu y difusión de la llingua, la de collaborar na formación del profesoráu o la d'asesorar a los poderes públicos y instituciones sobre temes rellacionaos con estes dos llingües.
Los Plenarios de los institutos constituyéronse'l 21 de marzu de 2022[5], día en que tamién s'elixeron los cargos de les sos Comisiones Permanentes, que son los siguientes:
Comisión Permanente del Institutu del Aragonés[editar | editar la fonte]
- Direutor: Ánchel Conte Cazcarro
- Subdireutor: Juan Pablo Martínez Cortés
- Secretariu-Alministrador: Francho Nagore Laín
- Vocal: María Pilar Benítez Marco
- Vocal: Manuel Castán Espot
Comisión Permanente del Institutu Aragonés del Catalán[editar | editar la fonte]
- Direutor: Javier Giralt Latorre
- Subdireutor: Ramos Sistac Vicen
- Secretaria-Alministradora: María Teresa Moret Oliver
- Vocal: Merxe Llop Alfonso
- Vocal: Carmen Alcover Pinós
Véase tamién[editar | editar la fonte]
- Institutu del Aragonés
- Institutu Aragonés del Catalán
- Conseyu Superior de les Llingües d'Aragón
- Llei de Llingües d'Aragón
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Lei 3/2013, de 9 de mayo, d'uso, protección y promoción d'as luengas y modalidaz lingüisticas propias d'Aragón.
- ↑ 2,0 2,1 Decreto 56/2018, de 10 de abril, d'o Gubierno d'Aragón, por o que se apreban os Estatutos de l'Academia Aragonesa d'a Luenga.
- ↑ (castellán) El Gobierno nombra a los primeros miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua
- ↑ (castellán) La Academia Aragonesa de la Lengua celebra su primer Pleno y elige a su Junta de Gobierno en Arainfo
- ↑ 5,0 5,1 (castellán) La Academia Aragonesa de la Lengua constituye los institutos del aragonés y del catalán en Arainfo
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- (castellán) Sitiu web oficial