Torrecilla de Alcañiz

Coordenaes: 40°57′36″N 0°05′30″W / 40.96°N 0.091666666666667°O / 40.96; -0.091666666666667
De Wikipedia
Torrecilla de Alcañiz
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia de Teruel
Tipu d'entidá conceyu d'Aragón
Alcalde de Torrecilla de Alcañiz (es) Traducir Joaquín Lorenzo Alquézar (Partíu Socialista Obreru Español)
Nome oficial Torrecilla de Alcañiz (es)[1]
Nome llocal Torrecilla de Alcañiz (es)
Códigu postal 44640
Xeografía
Coordenaes 40°57′36″N 0°05′30″W / 40.96°N 0.091666666666667°O / 40.96; -0.091666666666667
Torrecilla de Alcañiz alcuéntrase n'España
Torrecilla de Alcañiz
Torrecilla de Alcañiz
Torrecilla de Alcañiz (España)
Superficie 26.762429 km²
Altitú 446 m[2]
Llenda con La Codoñera
Demografía
Población 440 hab. (2023)
- 224 homes (2019)

- 209 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.33% de provincia de Teruel
0% de Aragón
0% de España
Densidá 16,44 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
torrecilladealcañiz.es
Cambiar los datos en Wikidata

Torrecilla de Alcañiz ye una llocalidá y conceyu español de la provincia de Teruel asitiáu na contorna del Baxu Aragón, comunidá autónoma d'Aragón.

Les cueves sepulcrales atopaes nes partíes de La Cortada II y Balsa Nueva, pertenecientes a la Edá del Bronce, y los restos topaos de dómina ibera, constitúin los testimonios más antiguos de la presencia de pobladores na zona, previos al asentamientu que güei conocemos.

Nel sieglu XII rematar la reconquista cristiana de la zona del baxu Aragón, de mano d'Alfonsu II, quien otorga'l control del territoriu a les órdenes militares. Torrecilla de Alcañiz forma parte de les llocalidaes qu'integren la encomienda de Alcañiz, alministrada pola Orde de Calatrava. Esta dependencia a Alcañiz va estender hasta la Concordia de 1646, pola cual completábase la independencia de los barrios de l'Alfoz. A partir del sieglu XVIII integrar nel correximientu de Alcañiz, hasta la división provincial en 1833.

N'orixe, el nucleu medieval de la villa atopábase protexíu por una muralla de la que nun se caltuvieron restos. Del cascu urbanu de Torrecilla cabo destacar dos interesantes monumentos, la so ilesia parroquial y la casa consistorial, amás d'exemplos de l'arquiteutura popular. Tamién son destacables la distintes obres rellacionaes col aprovechamientu de l'agua, como la fuerte, la presa, la acequia o la balsa.

La ilesia parroquial dedicada San Miguel  Arcánxel , realizar en dos etapes constructives. La primera asitiar a finales del sieglu XVI y alla deben los traces renacentistes de la cabecera o les cubiertes estrellaes, y la segunda etapa data del sieglu XVII na que, yá adscrita al barrocu, conclúyese la so construcción. D'esta fase destaca primero de too la bella torre que s'asitia a los pies, de tipoloxía mista, definida por un cuerpu inferior de planta cuadrada realizáu en piedra, al igual que'l restu del templu, ya integráu na fachada, al que se superponen tres cuerpos ochavados realizaos en lladriyu.

Saliendo de la plaza de la Ilesia, y tomando la cai de San Roque, llegamos a la plaza d'España, onde s'asitia la magnífica Casa Consistorial. Construyida a finales del sieglu XVI n'estilu renacentista, presenta planta rectangular y tres altures. Edificada en cantería, la rula a trés frentes danos la bienvenida al traviés de los sos cuatro arcos de mediu puntu rebaxaos sobre pilastres. Los vanos del pisu cimeru presenten una interesante variedá nes moldures de les sos dinteles, a esceición del gran ventanal de la fachada llateral, que s'atopa flanqueado por dos columnes y rematáu por frontón. L'últimu altor del edificiu defínese al traviés de la típica  galería de arquillos, abiertos nel muriu, y coronada por doble bistechu de madera.

A pocos quilómetros de Torrecilla atópase la ermita de Santa Bárbara, llevada a cabu nel sieglu XVI y restaurada nel sieglu XX. De senciellos murios de piedra enlucido, presenta una senciella portada n'arcu de mediu puntu y espadaña. Llevantada sobre un cuetu con magnífiques vistes de la zona, convertir en llugar de romería y xunta de los torrecillanos el llunes de Pascua.

Pela rodiada de la llocalidá, atopar n'altor el Calvariu, col so característicu viacrucis. José Pardo Sastrón, famosu botánicu y farmacéuticu nacíu en Torrecilla de Alcañiz, llantó diverses especies arbóreas que na actualidá pueden identificase al traviés de paneles informativos. Esiste una ruta señalada que percuerre'l términu del pueblu polos llugares que transitaba'l botánicu, y que ye digna de realizar.

Finalmente, interesantes son otros elementos patrimoniales como les casetes circulares de piedra que chisquen la contorna de la villa,  l'antigua texería que s'atopa  na ermita de Santa Bárbara, Antigua calera na partida El Chinebral y  el conxuntu formáu pol pozu y los restos de los cuatro molinos  aceiteros, nos que s'ellaboraba'l tan afamáu aceite d'oliva del baxu Aragón.

Demografía[editar | editar la fonte]

Gráfica d'evolución demográfica de Torrecilla de Alcañiz ente 1900 y 2009

     Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.      Población según el padrón municipal de 2009 del INE.

Política llocal[editar | editar la fonte]

Últimos alcaldes de Torrecilla de Alcañiz[editar | editar la fonte]

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Miguel Ferrer Sánchez[3] UCD
1983-1987 José Luis Martínez Gascón
1987-1991 Joaquín Pérez Sancho
1991-1995 David Gil Poyuelo
1995-1999 Joaquin Vallés Velilla
1999-2003 Pedro Mª Mindan Ferrer
2003-2007 Pedro Mª Mindan Ferrer
2007-2011 Joaquín Lorenzo Alquézar PSOE-Aragón
2011-2015 Joaquín Lorenzo Alquézar[4] PSOE-Aragón

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales[5]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PSOE 4 4 4 4
PP 3 3 3 3
PAR -
Total 7 7 7 7

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Gran Enciclopedia Aragonesa. ID Gran Enciclopedia Aragonesa: 12292. Data de consulta: 16 ochobre 2016. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 1977.
  3. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  4. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  5. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 27 de setiembre de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]