S Orionis

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteS Orionis
estrella[1], estrella doble (es) Traducir[1], Estrella variable[1], estrella variable Mira (es) Traducir[2], emission-line star (en) Traducir[1], estrella variable de periodo largo (es) Traducir[1] y near-IR source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 82,25371803603 °[3]
Declinación (δ) −4,6924340193 °[3]
Distancia a la Tierra 418,2 pc
Magnitú aparente (V) 7,2 (banda V)
Constelación Orión
Velocidá radial 22 km/s[5]
Parallax 2,3912 mas[3]
Tipu espectral M6.5-7.5e[6]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 5h 29m 0.892s, -4° 41 32.762

S Orionis (S Ori)[7] ye una estrella variable na constelación d'Orión. Alcuéntrase a 1370 ± 400 años lluz de distancia del Sistema Solar.

S Orionis ye una variable Mira de tipu espectral M6.5y - M9 que'l so rellumu varia ente magnitú +7,2 y +14,0 nun periodu de 414,30 díes.[8] Ye una estrella evolucionada con una masa similar a la del Sol —nuesa estrella va algamar esta fase nunos 5000 millones d'años— que, cada añu, pierde l'equivalente a la masa terrestre. El so diámetru angular varia ente 7,9 y 9,7 milisegundos d'arcu, que correspuende a un diámetru ente 1,9 y 2,3 UA, de 400 a 500 vegaes el del Sol.[9] Analís en distintes llonxitú d'onda indiquen que cerca del mínimu ye cuando la cantidá de polvu xenerada y la perda de masa son mayores. S Orionis tien una temperatura superficial de 3750 K[10] y relluma con una lluminosidá media 3470 vegaes superior a la del Sol.[11]

Estudios d'interferometría dexaron conocer la estructura d'esta xigante colorada pulsante. Alredor de la estrella puramente dicha, esisten trés componentes principales: una envoltura molecular interior, una envoltura de polvu más esterno y, ente elles, una capa de máser. La mayor parte de la envoltura de polvu ta constituyida por granos d'óxidu d'aluminiu —reparaos na rexón infrarroxa—, ente que la emisión de radiu máser provién de molécules de monóxidu de siliciu. El gas paez tar espandiéndose con una velocidá averada de 10 km/s.[12]

Esta estrella va rematar los sos díes como una nana blanca de carbonu y oxíxenu, arrodiada por una nebulosa planetaria.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Afirmao en: SIMBAD.
  2. Afirmao en: General Catalogue of Variable Stars.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  4. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  6. «Revised catalog of spectra of Mira variables of types Me and Se». The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 271–307. payares 1974. doi:10.1086/190318. 
  7. S Orionis (SIMBAD)
  8. S Orionis (General Catalogue of Variable Stars)
  9. Chronicle of a Death Foretold (ESO Press Release 2007)
  10. Wittkowski, M.; Boboltz, D. A.; Driebe, T.; -y Bouquin, J.-B.; Millour, F.; Ohnaka, K.; Scholz, M. (2008). «J, H, K spectro-interferometry of the Mira variable S Orionis». Astronomy and Astrophysics 479 (1). pp. L21-L24. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...479L..21W&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  11. Wittkowski, M.; Boboltz, D. A.; Ohnaka, K.; Driebe, T.; Scholz, M. (2007). «The Mira variable S Orionis: relationships between the photosphere, molecular layer, dust shell, and SiO maser shell at 4 epochs». Astronomy and Astrophysics 470 (1). páxs. 191-210. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007A%26A...470..191W&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  12. Structure of the Pulsating Rede Giant S Ori (ESO)

Coordenaes: Sky map 5h 29m 0.892s, -4° 41 32.762