Regla de Wahl

De Wikipedia

La regla de Wahl ye una regla pa la formación de pallabres, desenvuelta pol llingüista Edgar de Wahl y aplicada nel idioma artificial Interlingue (llamáu tamién "Occidental") creáu por él. Sirve pa la creación de ciertes formes gramátiques d'otres (por casu sustantivos de verbos).

Regla[editar | editar la fonte]

Los verbos en infinitivu en interlingue tienen frecuentemente la terminación -ar o -er. El raigañu ye recibida de la siguiente manera:

  1. Si dempués de retirada de -r o -er dende l'infinitivu, el raigañu termina en vocal, añader -t o camuda final y a t: crea/r, crea/t-, crea/t/or; atiny/er, atin/t, atin/t/ion
  2. Si la consonante final del raigañu ye d o r, camudar a s: dicíi/er, deci/s-, deci/s/ion
  3. Nos casos restantes, anque con seis esceición, la retirada de la terminación da'l raigañu esixíu: duct/er, duct-, duct/ion.

Los seis esceiciones son:

  1. ced/er, cess-
  2. sei/er, sess-
  3. mov/er, mot-
  4. ten/er, tent-
  5. vert/er, vers-
  6. veni/r, vent-

y los verbos formaos d'aquélles a fuercia de prefixos.

Por tanto la regla componer de trés partes, frecuentemente llamada les "trés regles de Wahl".

Créanse los verbos a partir de sustantivos y d'axetivos, esaniciando la terminaciones y recibiendo el raigañu. Dempués d'esaniciar -r o -er, recibir infinitivu en mayoría de casos: decora/t/ion, decora/t-, decora/r.

Aplicación[editar | editar la fonte]

Esta regla aplicar en Interlingue. Dempués d'un cambéu eventual puede aplicase esta regla pa la creación de nueves formes de vocablu particularmente en Llingües romániques o nos que tomen emprestáu vocabulariu de Llingües romániques.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]