Proyeutu de Constitución Federal del Estáu Asturianu

De Wikipedia
Infotaula documentProyeutu de Constitución Federal del Estáu Asturianu
Portada del proyeutu de Constitución Federal Asturiana de 1883.
Tipu constitución
Estáu España
Creación 13 mayu 1883
Cambiar los datos en Wikidata

El federalismu foi una de les fuercies polítiques más importantes n'Asturies de la segunda metá'l sieglu XIX y los federales asturianos tuvieron una intensa actividá durante la primer etapa de La Restauración, na que'l federalismu yera ún de les fuercies republicanes y d'oposición al réxime más relevantes. Durante estos años, decidíos los federales a desllindar les sos teoríes y a preparase pa la llegada de la República pa que nun se repitieren los lluctuosos socesos de 1873, surdió la iniciativa d'afitar en forma constitucional les idees del Federalismu, polo que se tomó la decisión de que los federales nes distintes nacionalidaes d'España compunxeren Constituciones pa los sos Estaos Soberanos, pa depués, siguiendo la teoría'l Pautu Sinalagmáticu, facer una Constitución pa la Federación.

D'esti mou los federales asturianos, ente los que destacaba'l xixonés Eladio Carreño (posiblemente l'autor del testu al completu), punxéronse manes a la obra y el 13 de mayu de 1883 apruébase la Constitución na décima Asamblea'l Partíu Federal Asturianu, nel Teatru Xovellanos (abarrotáu por más d'800 persones, según dicen nel periódicu El Carbayón). Esti testu Constitucional ye d'una importancia clave na Hestoria d'Asturies, yá que ye la primer vegada que s'afirma la Soberanía Asturiana dende'l 25 mayu 1808, y pue argumentase que ye la primer y hasta la fecha única ocasión na que se reconoz al Pueblu Asturianu como énte soberanu, ya que la soberanía que se proclamó en 1808 foi la de la Xunta Xeneral. Destacar, amás, que nes actes de les sesiones anteriores a la so aprobación Wenceslao Guisasola desllizó nel proyeutu'l sintagma "Nacionalidá Asturiana".

La Constitución Federal del Estáu Asturianu, de 92 artículos d'estensión repartíos en 18 títulos, afitaba grandes llibertaes civiles y democrátiques y foi pionera en munchos aspeutos sociales. Afitaba tamién un muérganu bicameral pal gobiernu d'Asturies, la Xunta Cimera, conformada pol Conceyu Federal, nel qu'aconceyaben los representantes de tolos conceyos, y la Diputación Asturiana, cámara na que s'axuntaben los representantes votaos en llista única por tolos asturianos. Remanaba'l poder executivu una Comisión Permanente de cinco miembros, siendo'l presidente de la mesma tamién el presidente l'estáu.

Foi gracies a l'historiador xixonés Sergio Sánchez Collantes que, en 2009, salió a la lluz esti testu constitucional, que llevaba perdíu más d'un sieglu.

TESTU DE LA CONSTITUCIÓN:[editar | editar la fonte]

PROYEUTU DE CONSTITUCIÓN FEDERAL PAL ESTÁU ASTURIANU

Aprobáu pola Asamblea Rexonal en 1883 y pola Nacional en 1888.

TÍTULU I

Autonomía Rexonal. Orixe de los poderes públicos. Territoriu. Forma de Gobiernu. Capitalidá.

Art. 1- L'Estáu soberanu d'Asturies quier formar parte integrante de la Federación Española, y acatará la Constitución Federal de la República Española o Ibérica y les lleis xenerales que surdam d'ella. Reintegra la so soberanía en too lo que nun tea llendáu pola Constitución Federal, y exercerá tolos drechos que nun delegare nel poder federal.

Art. 2- La soberanía del Estáu Asturianu reside nel pueblu. Tolos poderes y toles funciones públiques son delegaciones d'autoridá cimera y institúyense nel so beneficiu, pal caltenimientu de los sos drechos.

Art. 3- Les llendes del territoriu asturianu son, pel momentu, los afitaos pola llei actual, la so división en distritos xudiciales y en municipios y conceyos va ser la esistente hasta qu'una llei constitucional, depués de sentir a los conceyos, componga la nueva división, corrixendo los defeutos d'anguaño.

Art. 4- La forma de gobiernu del Estáu ye una república democrática federativa.

Art. 5- La capital del Estáu asturianu ye la ciudá d'Uviéu, allugada nel centru'l territoriu.

TÍTULU II

Declaración de drechos individuales.

Art. 6- L'home ye, pola so ñatura, llibre y independiente; y por esa razón, la Constitución Rexonal Asturiana proclama, en primer términu, l'autonomía l'individuu, en quien reconoz el drechu íntegru al desendolcu de les sos facultaes físiques, intelectuales y morales; reconoz la llibertá de cultos; declara llibres el pensamientu y la concencia; llibre'l drechu de reunión y asociación pacífiques, llibres la prensa, la cátedra, la tribuna, el comerciu, la industria y les profesiones.

Estos drechos, garantizaos pola Constitución presente, son anteriores y superiores a toa llexislación, por ser propios a la ñatura humana.

Art. 7- Queden abolíes la pena de muerte y les penes infamantes.

Art. 8- Nun va poder detenese a naide, sinón por causa de delitu y previu'l mandatu xudicial. Solo podrá detenese al reu en casu de delitu visible, y la so detención nun podrá superar el términu de cuarenta y ochu hores, sin que se xustifique pol xuez competente. Si al escosase'l términu referíu l'autu de detención nun se xustificase, l'alcaide pondrá en llibertá al reu que s'atope nesi casu; y les autoridaes van ser responsables de la so falta, como atentáu a les garantíes individuales.

Art. 9- Tolos asturianos son iguales énte la llei. Naide nun pue ser xulgáu por lleis privatives nin por tribunales especiales. Son esceición, en tiempu de guerra, los delitos y faltes que se refieran a la disciplina militar; y la llei va afitar los casos d'esta esceición.

Nunva esistir nel Estáu asturianu privilexu dalu de llugar, de nacimientu, de persona, de bayura nin de familia. Nun se reconocen títulos de nobleza, prerrogatives nin honores hereditarios.

Art. 10- El drechu de xuiciu pol xuráu queda garantizáu a tou individuu; pero les partes podrán abandonar esti procedimientu nos asuntos civiles, y del mou que la llei afite.

Art. 11- Reconozse a tou home'l drechu de profesar la relixón que-y mande la so concencia.

Naide nun va poder ser obligáu a dir, organizar o caltener un cultu relixosu.

L'Estáu nun va poder dar preferencia a un cultur particular.

Les muestres esternes de calter relixosu queden suxetes, como toles les de cualesquier xeitu, a les normes qu'afite la llei. La llibertá de concencia, que se garantiza equí, nun ha servir pa disculpar autos de llicencia, incompatibles cola moral, cola paz o cola seguranza l'Estáu.

Art. 12- El domiciliu y la correspondencia postal y telegráfica son inviolentables. Les visites domiciliaries nun van poder prauticase, sinón pola mor d'autu motiváu de xuez competente.

Art. 13- La propiedá llexítima ye llibre y inviolentable, y nun va poder privase a naide de la de so, sinón nos casos d'utilidá pública que declare'l poder llexislativu, y tres compensación previa qu'afiten los tribunales.

Nun va poder grabase propiedá inmueble dala con censu perpetuu y irremible.

Art. 14- Tou ciudadanu pue espresar y espublizar llibremente los sos pensamientos en tolos asuntos. Nun va esistir la censura previa, nin va aprobase llei dalguna que llende o amenorgue la llibertá de la pallabra o de la prensa. Los ataques a la vida privada, a la moral y a la paz pública caen embaxo la xurisdicción de los tribunales ordinarios.

TÍTULU III

Estáu asturianu. Declaración de drechos políticos y sociales.

Art. 15- La vida política de los pueblos entama nesa institución que n'Asturies llamamos conceyu o ayuntamientu, primer entidá coleutiva. Siendo l'ayuntamientu la base primera coleutiva de tolos poderes, y el que remana mayor influencia na prosperidá de los pueblos, cuando gocia de la so llibertá, la Constitución Rexonal Asturiana proclama y reconoz l'autonomía política, alministrativa y económica a tolos conceyos o municipios esistentes nel territoriu l'Estáu, en tolo que se refier a la so vida interior y que nun afeute a l'autonomía de los demás conceyos nin a la individual de los que la constituyan.

Art. 16- A tou conceyu corresponde: constituyir y escoyer llibremente'l so propiu Ayuntamientu o Gobiernu: velar por que, dientro'l so territoriu, nun se violente'l drechu nin s'alterie l'orde; armar la fuercia pública que necesite, afitar los sos xuraos; organizar los sos servicios, les sos escueles y institutos d'enseñanza; determinar los sos presupuestos; imponer y recoyer los sos tributos; procurar el créditu que desixan les sos atenciones ordinaries, les sos calamidaes y les sos obres públiques, y facer cuanto, en merma de la rexón asturiana, de los demás municipios, nin de los drechos individuales de los sos alministraos, puea contribuyir a la so paz, gayola y progresu.

Art. 17- Al Estáu asturianu corresponde: terciar en toles diferencies que puean surdir ente los municipios, y ente los individuos y los municipios; atender a los servicios de calter rexonal, a les obres públiques que, ensin tener el de nacionales, trespasen les llendes de los conceyos, a la enseñanza secundaria y superior y a la beneficencia.

Art. 18- Son ciudadanos asturianos, y van esfrutar los drechos de tales:

  1. Los nacíos n'Asturies.
  2. Los fíos de pá o ma asturianos, nacíos fuera d'Asturies, y que nun acreditaren la so voluntá de selo d'otru Estáu cualesquiera de la Federación Española o d'un país foriatu.
  3. Los estranxeros y el restu los españoles que lo pidan, siempres que lleven tres años los primeros, y unu los segundos, de vecindá n'Asturies.

Art. 19- Tolos asturianos, mayores de 20 años, van tener drechu a votar en toles eleiciones.

Nes eleiciones de conceyales, los ciudadanos van exercer el votu namás nel pueblu en que tean domiciliaos.

Nes del Estáu, va votar cadún nel llugar del mesmu en que s'atope.

Nes nacionales, el drechu al votu va ser estensivu a tou español que s'atope nel territoriu del Estáu asturianu.

Art. 20- Tolos asturianos tán oblgiaos, en casu de guerra, a defender la patria.

Art. 21- Tolos asturianos puen ser escoyíos pa los cargos públicos d'eleición popular, y nomaos pa cualesquier otru emplegu o comisión, dientro de les condiciones que la llei afite.

L'Estáu nun reconoz nin va poder crear retiros, xubilaciones, cargues de xusticies, nin pensiones a ciudadanu dalu.

La Xunta Cimera Asturiana va poder, por embargu, recompensar cualesquier serviciu importante col premiu que considere afayadizu, a condición d'entregalu una vegada sola.

Art. 22- La llibertá d'enseñanza y l'exerciciu de cualesquier profesión o industria, queden garantizaos a tolos asturianos, siempres que s'afayen a les lleis de policía, referentes al exerciciu de les profesiones, y satisfagan les cargues públiques.

Van gociar de los mesmos drechos el restu d'españoles y los estranxeros, siempres que los Estaos a los que pertenezan nun s'opongan, en vista de formación de causa.

Art. 23- Toles persones domiciales n'Asturies y tolos bienes de les corporaciones que radiquen nesti territoriu van contribuyir a les cargues del Estáu, proporcionalmente a la so bayura.

Son esceición a esta llei los bienes de les corporaciones que tean empobinaos a establecimientos d'utilidá pública o a instituciones de beneficiencia.

Art. 24- El drechu de petición, individual o coleutivamente, ta reconocíu a tou ciudadanu asturianu; pero nun va poder exercitalu como cuerpu, la fuercia armada.

Art. 25- Los habitantes del Estáu asturianu puen aconceyar y asociase, pa tolos fines que nun s'opongan a la moral nin tean penaos pola llei

Art. 26- Nun puen exercer los drechos políticos afitaos nesti títulu:

  1. Los deldores del Estáu.
  2. Los procesaos criminalmente, mentanto dure'l procesu.
  3. Los condergaos por sentencia que lleve consigo la inhabilitación.
  4. Los declaraos dementes.

TÍTULU IV

Poderes constitucionales.

Art. 27- Los poderes del Gobiernu del Estáu asturianu son tres, cadún d'ellos va funcionar llibre y separtadamente, dientro la so esfera d'aición.

Estos poderes son: llexislativu, executivu y xudicial, siendo toos ellos eleutivos, amovibles y responsables; les sos funciones son retribuyíes.

Art. 28- Tou ciudadanu asturianu mayor de venticinco años ye escoyible pa les funciones llexislatives, executives y xudiciales.

Art. 29- Nengún ciudadanu va poder pertenecer, al tiempu, a dos d'estos poderes.

TÍTULU V

Del poder llexislativu.

Art. 30- El pueblu asturianu delega'l poder llexislativu en dos Cámares, la Diputación Asturiana y el Conceyu Federal. La xuntanza d'estes dos Cámares, pa los casos qu'afita la llei, va llevar el nome de Xunta Cimera Asturiana, y la cláusula decretiva de toa llei va ser la siguiente: <<El pueblu del Estáu d'Asturies, representáu na Xunta Cimera Asturiana, decreta, etcétera>>.

Art. 31- Los miembros de la Diputación Asturiana van ser escoyíos por sufraxu universal direutu de tolos ciudadanos que gocien del drechu eleutoral afitáu nesta Constitución, nomándose un diputáu por cada cinco mil eleutores.

Cada quince mil eleutores, escueyen tres diputaos, de los que cada eleutor va votar solo dos.

L'establecimientu de distritos eleutorales, pa esti casu, va ser oxetu d'una llei especial.

El mandatu del diputáu va durar tres años. Cuando heba dos vacantes nuna mesma circunscripción eleutoral, van cubrise nel términu de dos meses al traviés d'eleiciones verificaes nos distritos eleutorales que correspondan.

Art. 32- Los miembros del Conceyu Federal van ser escoyíos polos Conceyos. Corresponde a cada distritu xudicial nomar un representante y un suplente pa dicha Cámara, por un mandatu de seis años. Les vacantes que socedan van cubrise nel términu de dos meses, polos Conceyos del distritu xudicial a que correspondan.

Art. 33- Los miembros del Conceyu Federal van anovase cada dos años, por mitá, determinando la suerte la primer anovación.

Art. 34- La Diputación Asturiana y el Conceyu Federal aconceyen por drechu propiu, en primeru de mayu y en primeru de payares de cada añu, y estraordinariamente siempres que a ello les afale'l poder executivu o lo pidan la metá más ún de los diputaos y representantes.

Art. 35- Nenguna de los Cámares va poder aconceyar ensin presencia de la mayoría absoluta de los sos miembros.

Art. 36- Les sesiones de dambos cuerpos collexisladores van ser públiques, sacantes los casos en que, previa votación, s'alcuerde que les heba secretes.

Les sesiones van espublizase nel Boletín Oficial del Estáu.

Art. 37- Les compensaciones de los diputaos son de cuenta de la Facienda del Estáu. Los representantes del Conceyu Federal van ser compensaos polo Conceyos del sos respeutivu distritu xudicial.

TÍTULU VI

De la Diputación Asturiana y del Conceyu Federal. Les sos atribuciones y determín de les sos facultaes.

Art. 38- Dambes Cámares van nomar respeutivamente d'ente elles un presidente y vicepresidente pa cada llexislatura del añu, ensin que los mesmos puean ser reescoyíos na siguiente.

Art. 39- Los asuntos que corresponden a dambes cámares son los siguientes:

  1. Discutir y votar les lleis que surdan de la iniciativa de los diputaos y representantes, o del poder executivu, los Conceyos y del Tribunal de Xusticia.
  2. Nomar los funcionarios del Estáu que-yos compete.
  3. Nomar los funcionarios del Estáu que nun dependan del poder executivu.
  4. Votar añalmente los impuestos, ensin que naide tea obligaos a pagalaos si nun se da esti requisitu.
  5. Afitar el presupuestu l'Estáu, y decretar los gastos, empréstitos, compres y trespasos de dominiu públicu que se rellacionen col mesmu.
  6. Desaminar añalmente les cuentes de l'alministración del Estáu.
  7. Conceder les naturalizaciones.

Art. 40- Pa los asuntos del artículu precedente, les Cámares van aconceyar separtadamente; pero les lleis, los drechos y les órdenes han dase precisamente por conformidá de dambes Cámares.

TÍTULU VII

De la Xunta Cimera Asturiana.

Art. 41- La xuntanza de les dos Cámares, formando un cuerpu solu, constitui la Xunta Cimera Asturiana.

Art. 42- Los alderiques de la Xunta Cimera Asturiana van facese embaxo la direición del presidente de la Diputación Asturiana.

La mayoría de los miembros votantes decide nos asuntos siguientes:

  1. Eleición del poder executivu, o seya, Comisión Executiva Permanente, embaxo les bases que van señalase nel títulu VIII d'esta Constitución.
  2. Nomar los funcionarios del Estáu que nun dependan del poder executivu o a les Cámares respeutives.
  3. Tomar midíes pa la seguranza interior y mandamientu del orde, y velar pola autonomía d'esta rexón.
  4. Asegurar les garantíes de les Constituciones municipales de los Conceyos, y obligar al cumplimientu de los deberes nacionales.
  5. Resolver les reclamaciones escontra les decisiones del poder executivu que se refieran a los asuntos alministrativos.
  6. Terciar nos conflictos de competencia ente les autoridaes del Estáu.
  7. Señalar en cada llexislatura el puntu au deban aconceyar dambes cámares.
  8. Nomar los senadores que la llei nacional señale a esta rexón.
  9. Asumir toles funciones de la soberanía que nun ataquen los drechos individuales, nin los municipales, nin los que se deleguen na Constitución Federal Española, nin los que se confieran esplícitamente pola Constitución presente a otru poder.

Art. 43- Pa tratar de los asuntos a que se refiere l'artículu anterior, la Xunta Cimera Asturiana va aconceyar una vegada sola en cada llexislatura.

TÍTULU VIII

Del poder executivu.

Art. 44- El poder executivu cimeru del Estáu asturianu remánalu la Comisión Executiva Permanente. Tará compuesta de cinco individuos, de los cuales el so presidente yelo igualmente del Estáu.

Art. 45- Los miembros de la Comisión Executiva son nomaos pola Xunta Cimera Asturiana, embaxo les bases siguientes:

  1. Cada diputáu y representante de la Xunta Cimera va votar una candidatura de cinco de los sos miembros, de los que tres van ser diputaos y dos representantes, señalando'l nome del presidente ente los primeros y el del vicepresidente ente los segundos.
  2. Nun puen ser nomaos dos miembros de la Comisión Executiva que pertenezan al mesmu distritu xudicial.

Art. 46- La Comisión Executiva va anovase, na so totalidá, cada tres años. Los puestos que quedaren llibres nesi periodu van ser reemplazaos, pol mesmu procedimientu, na primer llexislatura de la Xunta Cimera.

Art. 47- Los miembros de la Comisión Executiva, durante'l tiempu de les sos funciones, nun puen desendolcar otru emplegu, nin exercer profesión dala, nin tormar parte nes votaciones de les sos respeutives Cámares.

Art. 48- El presdiente y el vicepresidente salientes nun puen ser reescoyíos, como tales, pal trieniu siguiente.

Art. 49- El presidente d'Asturies y los miembros de la Comisión Executiva reciben un sueldu añal del Tesoru l'Estáu.

TÍTULU IX

Comisión Executiva Permanente. Los sos drechos y atribuciones.

Art. 50- La Comsión Executiva Permanente pue aconceyar namás cuando tean presentes, a lo menos, tres individuos.

Art. 51- Los miembos de la Comisión Executiva tienen votu consultivu na Diputación Asturiana, Conceyu Federal y Xunta Cimera, asina como'l drechu de plantegar propiestes en tolos asuntos que sean oxetu d'alderique d'estes Cámares.

Art. 52- Son atribuciones y obligaciones de la Comisión Executiva:

  1. Atender al cumplimientu de les lleis y empobinar l'Alministración de les rentes del Estáu.
  2. Velar porque seya una verdá la garantía de les constuticiones conceyiles, y la observación de les lleis y decretos d'Asturies.
  3. Presentar a les Cámares los proyeutos de llei que crea necesarios, y informar siempres qu'aquélles-ylo pidan.
  4. Contribuyir a la execución de les lleis y decretos del Estáu, y a la de les sentencies del Tribunal de Xusticia.
  5. Nomar y destituyir a los emplegaos que dependan de la so competencia.
  6. Representar al Estáu asturianu nes sos rellaciones colos poderes centrales y colos Gobiernos de los demás Estaos de la Federación Española.
  7. Encargase de tolo que se refiera a la Xusticia Federal del Estáu, y disponer de la fuercia armada pal caltenimientu del orde públicu y de la llibertá y seguranza de los pueblos, y acudir con aquella al sofitu de tou Conceyu que la convoque, dando cuenta a les Cámares, pa lo cual, si lo xulguen afayadizo, van ser aquelles convocaes estraordinariamente, en casu de nun tar aconceyaes.

Art. 53- La Comisión Executiva va presentar añalmente a les Cámares el presupuestu d'ingresos y gastos.

Art. 54- La Comisión Executiva va dar cuenta a la Xunta Cimera, en cada llexislatura ordinaria, de la xestión de los asuntos a ella encomendaos y de los casos nos que los Conceyos atacaren los drechos afitaos na Constitución; y va abellugar, nes sos llibertaes, hasta mayor resolución, a los habitantes asturianos.

Art. 55- Los asuntos de la Comisión Executiva van tar dixebraos por departamentos ente los sos miembros. Esta distribución tien solo por oxetu facilitar l'esamen y prontu despachu de los negocios. Les decisiones surden siempres de la Comisión Executiva, como autoridá.

TÍTULU X

Poder xudicial.

Art. 56- El poder xudicial remánenlu:

  1. Los xueces conceyiles.
  2. Los Tribunales de distritu.
  3. Los xuraos.
  4. El Tribunal de Xusticia del Estáu.

Art. 57- En cada Conceyu va haber un xuez conceyil nomáu direutamente pol pueblu y encargáu de terciar nes primeres dilixencies de cualesquier delitu. Va remanar igualmente la correición de les faltes, los xuicios verbales y actos de conciliación.

Art. 58- Los Tribunales de distritu van tar constituyíus polos xueces de partíu, aconceyaos de conformidá cola llei y nomaos polos conceyos que formen el distritu xudicial. Conocen de tolos asuntos d'apellación de los xueces conceyiles y fallen n'aquellos delitos y en tolos casos que nun tean reservaos al xuráu.

Art. 59- El xuráu pa delitos de toa mena va organizase por una llei especial.

Art. 60- El Tribunal de Xusticia del Estáu compónse de siete maxistraos propietarios y siete suplentes que reemplacen a los primeros en casu de muerte, enfermedá o ausencia.

La eleición d'esti Tribubal va verificase polos distritos xudiciales coles condiciones qu'afita la llei, correspondiendo a cada dos de los distritos d'anguaño nomar un maxistráu y un suplente.

Art. 61- Tolos cargos xudiciales anóvense cada tres años, y toos dan drechu a retribución preafitada pola llei.

Art. 62- Pa ser xuez de partíu, maxistráu o suplente del Tribunal del Estáu, fai falta la conocencia de la ciencia'l drechu y tres años de práutica.

TÍTULU XI

Tribunal de Xusticia del Estáu. Les sos atribuciones y drechos.

Art. 63- Les atribuciones del Tribunal de Xusticia son:

  1. Conocer los recursos de casación.
  2. Xulgar a los miembros de la Comisión Executiva declaraos n'estáu d'acusación polos cuerpos collexisladores; a los xueces, polos delitos que cometan nel exerciciu les sos funciones, y a los Municipios o Conceyos qu'atenten a los drechos de los ciudadanos.
  3. Desllindar les competencies ente los funcionarios xudiciales.
  4. Velar pola alministración de xusticia.
  5. Fallar nos conflictos de competencia que surdan ente les autoridaes del Estáu y les autoridaes conceyiles.

Art. 64- Los miembros del Tribunal de Xusticia son responsables pol exerciciu de los sos cargos, mediante decisión de la Xunta Cimera, la que, pa estos casos, va nomar un tribunal especial, que va fallar na acusación.

Art. 65- Al anovase cada tres años los cargos del poder xudicial el presidente'l Tribunal de Xusticia nun podrá ser reescoyíu darréu.

TÍTULU XII

De la enseñanza de baldre y obligatoria.

Art. 66- La enseñanza elemental completa ye obligatoria a tolos habitantes de dambos sexos nel territoriu d'Asturies. Tolos Conceyos van tener la obligación de caltener el númberu d'escueles que la llei afite, pa qu'esta educación seya completa y de baldre.

Los padres de familia van acreitar que los sos fíos reciben fuera de les escueles conceyiles, n'igual grau polo menos, esta enseñanza.

Art. 67- La enseñanza elemental completa y llaica corre a cargu de los Ayuntamientos, ensin que nengún d'estos puea escusase d'atender esta obligación.

Art. 68- La enseñanza secundaria y d'artes y oficios compete a los distritos xudiciales, ensin que nengún de los catorce distritos nos que ta dividíu'l territoriu asturianu puea escusase d'atender esta obligación.

Art. 69- La enseñanza profesional y universitaria ye de cuenta del Estáu; pero así los municipios como los particulares puen afitala, axustándose a los sos discípulos, pa la validez de los sos estudios y práctica de les sos profesiones, a los mesmos requisitos de los establecimientos del Estáu.

Art. 70- La entrada nos establecimientos d'educación ye igualmente permitía a los individuos d'ún y otru sexu.

Art. 71- L'Estáu asturianu va empobinar una especial proteición al importante ramu d'instrucción pública, y la lleis van promovela de toa preferencia. Al efeutu, va disponer la redaición d'un cartafueyu que comprenda la esposición del sistema del Gobiernu y de los drechos y obligaciones del home na sociedá, que, aprobada pola Xunta Cimera, va enseñase nes escueles, formando parte de la primer educación completa.

TÍTULU XIII

De la fuercia pública.

Art. 72- L'Estáu asturianu caltién una fuercia militar constituyía por voluntarios. El so númberu y organización van afitalos los cuerpos collexisladores cada tres años.

Art. 73- La fuercia armada nun va poder tar toa axuntada, sinón nos casos d'alteriación del orde públicu.

Art. 74- El deber común de tolos asturianos d'atender a la defensa de la Federación Española va cumplise d'alcuerdu a lo afitao na Constitución nacional, y solo nos casos y na forma nellos señalaos van poder ser llamaos a les armes.

Art. 75- Los cuadros de xefes y oficiales, pa ocurrir a la necesidá amosada nel artículu anterior, van ser permanentes, y los sos individuos retribuyíos y nomaos pola Comisión Executiva d'alcuerdu con una llei d'entrada y d'ascensu na profesión militar, que va harmonizase colo afitao na Constitución nacional.

TÍTULU XIV

De los impuestos.

Art. 76- Les cargues que corresponda al Estáu asturianu caltener van cubrise col productu de los impuestos votaos polos cuerpos collexisladores y cola parte encomendada a cada Conceyu; éstos van ecargase de la recaldación.

Art. 77- Cuando'l productu de los servicios xenerales que s'acuta a la Federación Española nun fore abondo pa cubrir les sos atenciones, l'Estáu asturianu oblígase a recaldar la parte del sobrante de gastos que-y corresponda, según la so bayura, d'alcuerdu coles decisiones de la Xunta Cimera Asturiana.

TÍTULU XV

De la beneficiencia.

Art. 78- Tu ser que ñaz tien drechu a la vida y tolo que se necesita pal so caltenimientu.

Les cases de maternidá pa los neños abandonaos, los hospicios pa los necesitaos, hospitales pa los enfermos y socorros pa l'asistencia domiciliaria van tar a cargu del Estáu y los sos Conceyos.

La llei regulará estos servicios obligatorios.

Art. 79- Los particulares tienen entá drechu a instituyir fundaciones análogues a les mentaes nel artículu anterior.

TÍTULU XVI

Revisión de la Constitución asturiana.

Art. 80- La constitución del Estáu asturianu queda suxeta a revisión:

  1. Cuando lo decrete la Xunta Cimera
  2. Siempres que lo pida per escritu un númberu d'eleutores que compongan la metá más ún de los incluyíos nel censu l'Estáu.

Art. 81- Les revisiones van ser totales o parciales. Nestes caberes, van determinar los que la motivan los títulos y artículos qu'han ser oxetu de revisión.

Art. 82- Plantegada la revisión, va consultase al pueblu sobro si ye afayadiza o non.

Si l'aprueba la mayoría de los votantes, procederáse a la eleición de les Cámares o cuerpos collexisladores, estraordinarios y constituyentes, que la lleven a cabu, no que cinca les partes propuestes y con esclusión de toa otra materia.

Art. 83- Votaes les reformes constitucionales pola Xunta Cimera constituyente, van sometese, nun mes depués, a l'aprobación del pueblu, al traviés d'un plebiscitu. Si fore refugada, aconceyará, seis meses más tarde, otra Xunta Cimera qu'alderique de nueves, sometiendo'l so resultáu tamién a la decisión popular.

Art. 84- La Constitución Asturiana nun va poder reformase en nengún de los drechos que traten los títulos i, ii y iii.

TÍTULU XVII

Disposiciones xenerales y provisionales.

Art. 85- Les lleis complementaries, afayándose a lo afitao na Constitución, van señalar inequívocamente los casos de responsabilidá y los procedmientos pa desixila a los que violenten los sos preceptos.

Art. 86- Reivindíquense como propiedá de los Conceyos tolos bienes que radiquen nes sos llendes que nun seyan de propiedá llexítima.

Art. 87- De conformidá col artículu 11, decláranse tamién propiedá del Conceyu tolos edificios destinaos anguaño al cultu que tean en poder de manos muertes o nun seyan de propiedá particular llexítima, y del Estáu asturianu, tolos que nun tean al serviciu de les congregaciones relixoses, nes mesmes condiciones de llexitimidá.

Art. 88- Siendo'l trabayu, como la instrucción, un deber de tou ciudadanu, al tiempu que focu permanente de toa bayura, l'Estáu asturianu velará pol so fomentu por cuantos medios tean al so algame, yá llexislativos, yá executivos.

Art. 89- Tolo que nun s'oponga a la moral nin tea prohibío nesta Constitución, nes conceyiles, nin na nacional de la Federación Española, ye un drechu que pue remanar tou ciudadanu asturianu.

TÍTULU XVIII

Complementu a la Constitución Federal Asturiana.

Delegaciones al poder nacional.

Art. 90- L'Estáu asturianu declara solemnemente ser función nacional del Pautu de los Estaos españoles; nun quier, poro, concedese monopoliu dalu industrial nin comercial que corresponda al Estáu federal de la nación española.

Delega, por tanto, nesi Pautu los servicios d'alministración, inspección y direición de too aquello que lu ponga na so vida en rellación colos demás Estaos rexonales que constituyen la nacionalidá española.

Art. 91- Reconoz, acata y declara: tar obligáu a cumplir la Constitución nacional y les lleis que d'ella surdan no que cinca:

  1. Correos.
  2. Telégrafos, esceicón d'aquellos que nun formen parte de la rede xeneral y que l'Estáu asturianu afite nes llendes del so territoriu.
  3. Semáforos.
  4. Puertos.
  5. Navegación.
  6. Ferrocarriles, esceición d'aquellos que puea construyir l'Estáu asturianu, ensin trespasar les llendes del so territoriu, y que nun formen parte de la rede xeneral.
  7. Canales y riegos.
  8. Montes.
  9. Mines.
  10. Aduanes.
  11. Enseñanza superior.
  12. Sanidá.
  13. Alministración de xusticia nes sos apelaciones.
  14. Fuercies de tierra y mar.
  15. Delda pública nacional.
  16. Rellaciones diplomátiques o esteriores.
  17. Trataos de comerciu.
  18. Conflictos ente los individuos y conceyos, n'alzada de les resoluciones del Estáu asturianu.
  19. Restrablecimientu de la xusticia al traviés de la fuercia armada, cuando una rebelión o una sublevación comprometan los drechos o intereses xenerales de la sociedá.

Art. 92- L'Estáu asturianu reconoz igualmente nel poder central:

  1. Determinar les lleis xenerales.
  2. Terciar nes disputes ente los Estaos.
  3. Aprobar los presupuestos de la nación.
  4. Decretar toles midíes pa la paz interior y caltener la independencia y neutralidá de la patria.
  5. Homologar les peses y midíes.
  6. Fabricar la moneda.
  7. Resolver sobro la delda pública.
  8. Decretar empréstitos y operaciones de créitu y dar destín a los bienes nacionales.
  9. Decretar l'almisión de tropes foriates.
  10. Ordenar les negociaciones de la paz.
  11. Aprobar los convenios con naciones foriates.
  12. Y too aquello que, ensin merma de les autonomíes del individuu, del Conceyu y del Estáu asturianu, contribuya a l'espoxigue, la llibertá y la guarda de la patria española.

Xixón, 13 de mayu de 1883.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • El pueblo a escena, Sergio Sánchez Collantes, RIDEA, 2019.
  • Proyecto de Constitución Federal del Estado Asturiano, estudio preliminar, ídem, 2009, Ediciones Trea.

Referencies[editar | editar la fonte]