Provincia de Tiznit

Coordenaes: 29°42′N 9°44′W / 29.7°N 9.73°O / 29.7; -9.73
De Wikipedia
Provincia de Tiznit
Alministración
Monarquía constitucional Marruecos
Rexón[[d:Special:EntityPage/Q20652586|10px
ISO 3166-2 MA-TIZ
Tipu d'entidá provincia de Marruecos
Capital Tiznit
Nome llocal ‫إقليم تيزنيت‬ (ar)
ⵜⴰⵎⵏⴱⴰⴹⵜ ⵏ ⵜⵉⵣⵏⵉⵜ (zgh)
División
Xeografía
Coordenaes 29°42′N 9°44′W / 29.7°N 9.73°O / 29.7; -9.73
Superficie 8214 km²
Llenda con Provincia de Chtouka-Aït Baha, Provincia de Tarudant y Provincia de Tata
Demografía
Población 207 367 hab. (2014)
Densidá 25,25 hab/km²
Viviendes 51 142 (2014)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

La provincia de Tiznit ye una provincia de Marruecos de la rexón de Sus-Masa-Draa.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El territoriu de Tiznit forma parte de l'aguada occidental del cordal del Anti-Atles al sur de Marruecos. Ye destín turísticu importante, destacando, Tafraout, Mirleft, Aglou, Ahl al maader, Tafraout, Agni izimmer...

Historia[editar | editar la fonte]

Tiznit foi trubiecu de la dinastía de los Almoravides a partir de la madrasa El Ouaggaguia en Aglou .

La historia de la rexón de Tiznit ta tamién amestada a la importancia que-y dieron los sultanes Alauitas. Tres la conquista del llugar pol sultán Moulay Hassan I, en 1881, ésti visitó la ciudá en dos causes, una en 1882 y la otra en 1886. Les muralles de la ciudá son obra so.

Nesta provincia atopábase Sidi Ifni, capital del enclave español d'Ifni, que aportó a provincia hispana a partir de 1958 y que foi apurríu a Marruecos en 1969. Anguaño Sidi Ifni ye capital una provincia independiente de la provincia de Tiznit.

Turismu[editar | editar la fonte]

Aglou ye'l puertu marítimu de Tiznit. Reputáu poles sos sableres, la llocalidá dexa a los habitantes de Tiznit escapar a la sablera pa fuxir al calor agobiante del desiertu. Asitiada a 14 km de Tiznit, ye llugar de diversión mientres el branu y los fines de selmanes. Gracies a ello conoció un desenvolvimientu bien importante los últimos años.

Unu de los principales recursos de la zona tocantes a curiosu turísticu ye'l Parque nacional de Souss-Massa, nel que s'atopen paisaxes notables y l'última población vidable del ibis eremita, especie en peligru críticu de desapaición. Diverses iniciatives d'ecoturismo realizáronse en particular na desaguada del oued Massa onde ye posible realizar rutes acompañaes de guíes locales cola observación d'aves acuátiques y los paseos al llombu de pollín como curiosos agregos a la riqueza cultural del área.

Referencies[editar | editar la fonte]