Ottoline Leyser

De Wikipedia
Ottoline Leyser
Vida
Nacimientu Inglaterra7 de marzu de 1965[1] (59 años)
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Familia
Padre Karl Leyser
Madre Henrietta Leyser
Estudios
Estudios Newnham College
Wychwood School (en) Traducir
Nivel d'estudios Philosophiæ doctor
Direutora de tesis de Philip Garnett
Joanna Alex Hepworth (en) Traducir
Gilu George (en) Traducir
Danielle J. Taylor (en) Traducir
Llingües falaes inglés[2]
Oficiu botánica, profesora universitaria, fisióloga, escritora de cienciaprofesora
Emplegadores Universidá de Cambridge
Universidá d'Indiana  (1r setiembre 1990 –  31 agostu 1993)
Universidá de Cambridge  (1r setiembre 1993 –  31 agostu 1994)
Universidá de York  (1r setiembre 1994 –  31 avientu 2010)
Universidá de Cambridge  (1r xineru 2011 –  28 xunu 2020)
UK Research and Innovation (en) Traducir  (29 xunu 2020 –  28 xunu 2025)
Universidá de Cambridge  (1r ochobre 2020 –
Premios
Miembru de Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos[6]
Organización Europea de Bioloxía Molecular
Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina
Royal Society
Academia Europaea
slcu.cam.ac.uk…
Cambiar los datos en Wikidata

Dama Henrietta Miriam Ottoline Leyser Day DBE FRS (7 de marzu de 1965 (59 años) conocida como Ottoline Leyser, ye una botánica y fisióloga vexetal británica; y, profesora de Desenvolvimientu Vexetal na Universidá de Cambridge; y, direutora del Sainsbury Llaboratoriu, Cambridge.[7][8][9][10][11][12][13][14][15]

Educación[editar | editar la fonte]

Leyser educar en Newnham College, Cambridge onde llogró un Bachelor de Artes en 1986, y un PhD en Xenética[16] en 1990 pola mesma Universidá, onde investigó so la supervisión de Ian Furner.[17]

Investigaciones[editar | editar la fonte]

En 1990, realizó la defensa de la so tesis An analysis of fasciated mutants of Arabidopsis thaliana and the role of cytokinin in this phenotype (Un analís de mutantes fasciados de Arabidopsis thaliana y el papel de la citoquinina nesti fenotipu).[18]

Los sos intereses d'investigación atopar na xenética del desenvolvimientu de les plantes y l'interacción de les hormones vexetales col ambiente.

Premios y honores[editar | editar la fonte]

Membresías[editar | editar la fonte]

  • 2007: de la Organización de Bioloxía Molecular Europea.[8]
  • 2007: escoyida, de la Sociedá Real (FRS) en 2007. Nel so nomamientu lléese:
Ottoline Leyser fixo contribuciones úniques y centrales a la comprensión del desenvolvimientu. El focu del so trabayu foi les hormones de la planta, notablemente la auxina, y la so identificación del receptor de la auxina, resolvió un problema clásicu en bioloxía. Aislló dellos de los mutantes clave y elucidó les víes ascendentes y descendentes de l'acción hormonal, utilizando esta conocencia pa carauterizar el control de l'arquiteutura de los biltos. Leyser desempeñó un papel de lideralgu mundial na promoción de Arabidopsis como un organismu modelu clave na bioloxía moderna y apurrió lideralgu a la comunidá d'investigación de Arabidopsis al traviés de la rede de recursos GARNet.[20]

Honores[editar | editar la fonte]

  • 2009: Comendadora nomada del Orde del Imperiu británicu (CBE) nos Honores d'Añu Nuevu 2009.[21] Ye anguaño miembru del Nuffield Conseyu en Bioética y miembru del Conseyu Llaborable de Biocombustibles (2009-2011).[22]

Vida personal[editar | editar la fonte]

Leyser ye fía de los historiadores Henrietta y Karl Leyser.[7] Casóse con Stephen John Day en 1986; y, tienen un fíu y una fía.[7]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://www.leopoldina.org/fileadmin/redaktion/Mitglieder/CV_Leyser_Ottoline_EN.pdf.
  2. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 13 mayu 2020.
  3. URL de la referencia: https://docs.google.com/spreadsheets/d/1dsunM9ukGLgaW3HdG9cvJ_QKd7pWjGI0qi_fCb1ROD4/pubhtml?gid=1516032557&single=true.
  4. URL de la referencia: https://web.archive.org/web/20071212013316/http://royalsociety.org/page.asp?tip=1&id=6616. Data de consulta: 1r mayu 2022.
  5. URL de la referencia: https://bsdb.org/awards/the-waddington-medal/.
  6. URL de la referencia: http://www.nasonline.org/member-directory/members/20027339.html. Data de consulta: 25 febreru 2018.
  7. 7,0 7,1 7,2 LEYSER. .
  8. 8,0 8,1 University of Cambridge. «Professor Ottoline Leyser» (inglés).
  9. «BBSRC spotlight interview».
  10. «An interview with Ottoline Leyser. Interviewed by Eva Amsen». Development 138 (22):  páxs. 4815–17. 2011. doi:10.1242/dev.075333. PMID 22028022. 
  11. «Ottoline Leyser». Current Biology 22 (8):  páxs. R253–55. 2012. doi:10.1016/j.cub.2012.02.003. PMID 22675728. 
  12. «Ottoline Leyser: The beauty of plant genetics». The J. of Cell Biology 204 (3):  páxs. 284–85. 2014. doi:10.1083/jcb.2043pi. PMID 24493584. 
  13. Kepinski, S.; Leyser, O. (2005). «The Arabidopsis F-box protein TIR1 is an auxin receptor». Nature 435 (7041):  páxs. 446–51. doi:10.1038/nature03542. 
  14. Gray, W.M.; Kepinski, S.; Rouse, D.; Leyser, O.; Estelle, M. (2001). «Auxin regulates SCFTIR1-dependent degradation of AUX/IAA proteins». Nature 414 (6861):  páxs. 271–76. doi:10.1038/35104500. PMID 11713520. 
  15. «An auxin-dependent distal organizer of pattern and polarity in the Arabidopsis root». Cell 99 (5):  páxs. 463–72. 1999. doi:10.1016/S0092-8674(00)81535-4. PMID 10589675. 
  16. Plantía:Cita tesis
  17. «Great British bioscience pioneers – Professor Ottoline Leyser». BBSRC. Archiváu dende l'orixinal, el 16 de xunu de 2015.
  18. «GARNet, the Genomic Arabidopsis Resource Network». Trends in Plant Sci. 7 (4):  páxs. 145–7. 2002. doi:10.1016/s1360-1385(01)02224-5. PMID 11950604. 
  19. «National Academy of Sciences Members and Foreign Associates Elected». National Academy of Sciences (1 de mayu de 2012).
  20. «EC/2007/26: Ottoline Leyser Certificate of Election». Royal Society. Archiváu dende l'orixinal, el 16 de xunu de 2015.
  21. LondonGazette. «fecha= avientu de 2008 Dame Ottoline Leyser» (inglés) páx. 7.
  22. Bioethics' official website, nuffieldbioethics.org; vistu 1 de xineru 2017.
  23. LondonGazette (31 d'avientu de 2016). «NEW YEAR HONOURS LIST—UNITED KINGDOM» (inglés) páx. N8.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]