Olga Xirinacs

De Wikipedia
Olga Xirinacs
Vida
Nacimientu Tarragona[1]11 de mayu de 1936[2] (87 años)
Nacionalidá España
Estudios
Nivel d'estudios honoris causa (es) Traducir
Llingües falaes catalán[3]
castellanu
Oficiu escritora, poeta, profesora universitaria, pianistaescritora de lliteratura infantil
Emplegadores Universidá Pompeu Fabra
Premios
Xéneru artísticu poesía
novela
Instrumentu musical pianu
IMDb nm3195435
olgaxirinacs.blogspot.com
Cambiar los datos en Wikidata

Xirinacs Díaz (11 de mayu de 1936Tarragona) ye una escritora española en llingua catalana y castellana, asina como profesora de pianu. Tien una sólida formación artística, que da fondura a la so obra lliteraria. Escribió poesía, novela, cuentos y ensayu.

Collabora na prensa periódica: La Vanguardia, Avui, Foc Nou. Dio cursos de narrativa nel Aula de Lletres y na Universidá Pompeu Fabra, de Barcelona.

Munchos de los sos llibros merecieron los premios más importantes de la lliteratura en llingua catalana, ente ellos: Sant Jordi, Sant Joan, Josep Pla, Ramon Llull, Carles Riba, dos Premios de la Crítica, ente otros.

Ye la única muyer Maestra en Gai Saber polos Xuegos Florales de Barcelona dempués de Mercè Rodoreda. En 1990, la Generalitat de Cataluña dio-y la Cruz de San Xurde.

Escribió más de trescientos cuentos, 250 p'adultos y otros pa neños publicaos na prensa. Hasta 1996 editáronse tres tomos.

Honores[editar | editar la fonte]

Eponimia[editar | editar la fonte]

Hai una escuela en Tarragona que lleva'l so nome: "Escola Olga Xirinacs"

Obres en prosa[editar | editar la fonte]

  • Música de cambra. Barcelona 1982.
  • Interior amb difunts. Premiu Josep Pla 1982. Barcelona 1983.
  • La mostela africana i altres contes. Barcelona 1985.
  • Al meu cap una llosa. Premiu San Jordi 1984. Barcelona 1985.
  • Zona marítima. Premiu de Novela Ramon Llull 1986. Barcelona 1986.
  • Relats de mort i altres matèries. Barcelona 1988.
  • Mar de fons. Barcelona: Editorial Planeta 1988.
  • Tempesta d'hivern. Barcelona 1990.
  • Enterraments lleugers.Premiu San Joan 1990. Barcelona 1991.
  • Cerimònia privada. Barcelona 1993.
  • Josep Sala. Tarragona 1993.
  • Sense malícia. Premiu Ciudá de Palma de Novela 1993. Barcelona 1993
  • Sucant el melindro. Barcelona 1996.
  • La Vía Augusta. Vint pobles fan el Tarragonès. De Llevant a Ponent. Barcelona 1997.
  • Viatge d'aigua. Un passeig per la Costa Daurada. Barcelona 1999.
  • La tarda a Venècia. Barcelona 1999.
  • L'home que mossegava les dones. Barcelona 2000.
  • Pavana per un tauró. Barcelona 2001.
  • No jugueu al cementiri. Premiu Serie Negra de Novela 2001. Barcelona 2002.
  • Els 7 pecats capitals. La peresa –erótica-  Barcelona 2002.
  • Setmana de difunts. Barcelona 2003
  • El viatge. Dietari 1986-1990. Barcelona 2004
  • El Fíu del tejedor. Barcelona 2006.
  • Trens. Barcelona 2006.
  • El balcón de los suicidas. Barcelona 2007.
  • Los viajes de Horacio Andersen. Tarragona 2008.
  • El maestro de nubes. Badalona 2008.
  • L'agonia de Severià Vargas. Editorial Meteora, Barcelona, 2009. 
  • La inundació. Valls, 2012.

Poesía[editar | editar la fonte]

  • Botons de tiges grises. Barcelona 1977.
  • Clau de blau (Tarraconis vrit amor). Tarragona 1978.
  • Llençol de noces. Barcelona 1979.
  • Tramada. Coleutiva col grupu Espiadimonis. Tarragona 1980.
  • Preparo el te sota palmeres roges. Premiu Caravel·la 1980. Barcelona 1981.
  • Versifonies. Coleutiva col grupu Espiadimonis Tarragona 1987.
  • Llavis que dansen. Barcelona 1987.
  • La pluja sobre els palaus. Barcelona 1990.
  • La muralla. Barcelona 1993.
  • Mansardes. Coleutiva col grupu Espiadimonis Tarragona 1997.
  • Grills de mandarina  Lleida 2004.
  • El sol a les vinyes/El sol en los viñedos.. Il vangelo, Pasolini in memoriam. Edición billingüe. Barcelona 2005
  • Eterna Edición billingüe. Barcelona 2006
  • La Casona nel parque. Barcelona 2007
  • Óssa major : poesia completa 1997-2007. Barcelona, 2009. 
  • La taronja a terra. Barcelona, 2009.
  •  Tú, des del mar. Badalona, 2011
  • . Balneari del nord. Badalona, 2014.

Lliteratura infantil y xuvenil[editar | editar la fonte]

  • Marina. Ilustraciones d'Asun Balzola. Barcelona 1986.
  • Patates fregides. Ilustraciones de Carme Solé. Barcelona 1994.
  • Sóc un arbre. Ilustraciones de Asun Balzola. Barcelona 1994.
  • El far del capità. Ilustraciones de Carme Solé. Barcelona 1994.
  • Xocolata. Barcelona 1994.
  • El meu pare és capità. Ilustraciones de Gemma Sales. Barcelona 1995.
  • Final d'estiu. Barcelona 1996.
  • Wendy torna a volar. Barcelona 1996.
  • El vol de Dràcula. Ilustraciones de Francesc Infante. Barcelona 1996.
  • Mòmies. (Momies) Barcelona 1996.
  • Triangles mortals o la sala dels difunts. Ilustraciones de Mercè Canals. Barcelona 1998.
  • Marina / Cavall de mar.Ilustraciones de Asun Balzola. Barcelona 1998.
  • La núvia adormida.  Barcelona 1998.
  • La Vaca Xoriça. Ilustraciones de Laia Soler. Barcelona 1998.
  • Un cadàver per sopar. Premiu Ciutat de Badalona de Narrativa Xuvenil 2000. Barcelona 2000.
  • L'escrivent de làpides. Barcelona 2002.
  • Aprèn l'abecedari amb endivinalles/Aprende al abecedario con adivinanzas. Barcelona 2007

Obra traducida[editar | editar la fonte]

Llingua castellán

  • Zona marítima. Novela. Traducción de Sara Pujol. Barcelona 1987.
  • El faro del capitán. Madrid 1994.
  • Fin de verano. Traducción de l'autora. Madrid 1996.
  • El vuelo de drácula. Madrid, 1996.
  • El árbol de mi patio. Ilustraciones de Asun Balzola. Traducción de l'autora. Barcelona, 1996.
  • Marina y Caballito de mar. Traducción de l'autora. Madrid, 1998.
  • La novia dormida. Traducción de l'autora. Barcelona, 1998.
  • El escribiente de llápidas. Traducción de Pau Joan Hernàndez. Barcelona, 2002.
  • Mi padre es capitán. Barcelona, 2003.
  • Eterna. Edición billingüe. Badalona 2006

Otres llingües

  • Diversos cuentos traducíos al alemán, al euskera, al castellán y al rusu.
  • Lips that dance (poesía) traducida al inglés por Hillary J Gardner. Universidá de Washington.
  • Poemes al francés en revistes de Francia y Canadá
  • Jardines sobre el mar Antoloxía billingüe de poemes, al cargu d'Elena Zernova. Universidá de San Petersburgu. 2003

Participación n'obres coleutives[editar | editar la fonte]

  • Jo sóc aquell que em dic Gerard, Terres de l'Ebre, Editorial Petròpolis, 2010.

Premios[7][editar | editar la fonte]

  • 1976 - Flor natural a los Xuegos Florales de la Llingua Catalana de Lausana
  • 1976 - Villa de Martorell de poesía per Feix de poemes per omplir un capvespre
  • 1*977 - Flor a los Xuegos Florales de la Llingua Catalana de Múnich
  • 1978 - Flor Natural a los Xuegos Florales de Barcelona
  • 1980 - Premiu Carabela por Preparo el te sota palmeres roges
  • 1982 - Premiu Josep Pla de narrativa per Interior amb difunts
  • 1984 - Premiu Sant Jordi de novela por Al meu cap una llosa
  • 1986 - Premiu Crítica Sierra d'Oru de Lliteratura y Ensayu por Al meu cap una llosa
  • 1986 - Premiu Ramon Llull de novela per Zona marítima
  • 1987 - Premiu Carles Oriella de poesía por Llavis que dansen
  • 1987 - Premiu Crítica Sierra d'Oru de Lliteratura Infantil y Xuvenil por Marina
  • 1990 - Premiu Cree de Sant Jordi
  • 1990 - Premiu San Juan de narrativa por Enterraments lleugers
  • 1994 - Premiu Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novela por Sense malícia
  • 2000 - Premiu Ciutat de Badalona de Narrativa Xuvenil Un cadàver per sopar
  • 2002 - Premiu Serie Negra de Novela por No jugueu al cementiri
  • 2012 - Olga Xirinacs. Escritora capital. Actes d'homenaxe entamaos pola Biblioteca Pública de Tarragona
  • 2014 - Homenaxe de la URV y Diputación de Tarragona cola esposición Obra y figura de la escritora tarraconense Olga Xirinacs.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Museo de Arte Moderno de Tarragona.
  2. Identificador BNE: XX1125449. Apaez como: Olga Xirinacs. Data de consulta: 9 ochobre 2017.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. URL de la referencia: http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=39088.
  5. URL de la referencia: https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2022/05/02/la_tarragonina_olga_xirinacs_rep_premi_jaume_fuster_121704_1091.html.
  6. «Investidura de la Sra. Olga Xirinacs, com a doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili» (catalán). Consultáu'l 30 payares 2023.
  7. Olga Xirinacs [1] Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]