O Monocerotis

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteO Monocerotis
estrella[1], Estrella de carbonu[1], post-AGB star (en) Traducir[1], Estrella variable[2], Estrella variable RV Tauri (es) Traducir[2], estrella doble (es) Traducir[1] y near-IR source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 112,69779651893 °[3]
Declinación (δ) −9,77687707708 °[3]
Distancia a la Tierra 782,595 pc
Magnitú aparente (V) 5,82 (banda V)
Magnitú absoluta −3,36
Constelación Monoceros
Velocidá radial 34,1 km/s[5]
Parallax 1,2778 mas[3]
Carauterístiques físiques
Radiu 94 Radius solars
Masa 0,645 M☉
Gravedá superficial 35,5 cm/s²[6]
Tipu espectral G8/K0Ib/II[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 7h 30m 47.471s, -9° 46 36.757

O Monocerotis (O Mon / HD 59693 / HIP 36521 / SAO 134775)[8] ye una estrella variable na constelación de Monoceros, el unicorniu. Alcuéntrase a unos 2510 años lluz de distancia del Sistema Solar.

O Monocerotis ye una variable RV Tauri catalogada con tipu espectral K0Ib,[8] siendo la so lluminosidá bolométrica averada 3800 vegaes mayor que la lluminosidá solar. El so periodu fundamental de variación ye de 92,26 díes, mientres el cual el so rellumu varia dende magnitú +6,10 a +8,80.[9] Ye la segunda estrella más brillosa d'esta clase de variables dempués de R Scuti.[10] El so conteníu en fierro en rellación al d'hidróxenu equival al 16% del atopáu nel Sol.[11]

O Monocerotis pertenez a la subclase de les estrelles RVb, que amuesen una variación al llargu plazu superpuesta al periodu fundamental. La esplicación de la variabilidá al llargu plazu ye incierta, anque'l modelu principal implica la esistencia d'un sistema binariu arrodiáu per un toru de polvu que dacuando clisa a la estrella RV Tauri. Los parámetros orbitales calculaos pal sistema O Monocerotis corresponder con un periodu de 2597 díes y una escentricidá ε = 0,43, d'alcuerdu a la modulación del so rellumu al llargu plazu (2475 díes).[10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: General Catalogue of Variable Stars.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  4. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  6. «Parameters and abundances in luminous stars» (n'inglés). The Astronomical Journal (6):  páxs. 137. 2 mayu 2014. doi:10.1088/0004-6256/147/6/137. 
  7. Afirmao en: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 1999.
  8. 8,0 8,1 O Monocerotis (SIMBAD)
  9. O Monocerotis (General Catalogue of Variable Stars)
  10. 10,0 10,1 Pollard, K. R.; McSaveney, J. A. & Cottrelll, P. L. (2006). «The long-term phenomenon in O Mon». Memorie della Societa Astronomica Italiana 77. p. 527. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006MmSAI..77..527P&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  11. de Ruyter, S.; van Winckel, H.; Maas, T.; Lloyd Evans, T.; Waters, L. B. F. M.; Dejonghe, H. (2005). «Keplerian discs around post-AGB stars: a common phenomenon?». Astronomy and Astrophysics 448 (2). páxs.6 41-653. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...448..641D&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 7h 30m 47.471s, -9° 46 36.757