Mezquita Zituna
La mezquita Zituna (جامع الزيتونة), quier dicir, la mezquita de l'aceituna, ye'l principal edificiu relixosu de Túnez. Tien 75 metros de llargor por 60 d'anchura y tien 184 columnes antigües, cuasi toes de Cartago. La sala d'oración mide 1344 m² y tien capacidá pa 2000 fieles. Según la lleenda construyóse nel llugar onde había un olivu. La primera construcción dataría del 732 y nun queda rastru dalu; reconstruyéronla los algábides p'hacia'l 856/863 por orde del gobernador llocal de Túnez Ubaid Allah ben al-Habhab y del representante califal Hisham ben Abdel Malik. Ye la segunda gran mezquita del país dempués de la Gran mezquita de Kairuan. Tuvo estremaes modificaciones, restauraciones y añedíos. Púnxose-y un minarete en 1894 nel llugar de l'anterior fechu en 1652. Dempués de la independencia sofrió nueves reformes. Al llau la mezquita ta la universidá Zituna.