Llingües potou-tano

De Wikipedia
Llingües potou-tano
Distribución xeográfica África occidental
Países  Costa de Marfil
 Ghana
Bandera de Togu Togu
Falantes ~15 millones (2000)
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Kwa

      Potou-Tano
Subdivisiones Potou
Tano
Códigu Glottolog poto1254
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües potou-tano constitúin la principal división de les llingües kwa (caña de les llingua Níxer-Congu), tantu demográficamente, como por númberu de llingües.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Stewart (1989) llevó a cabu una reconstrucción del proto-potou-tano polo que la fonoloxía d'esta protollingua conozse aproximao. La comparanza col restu de llingües kwa atopó dificultaes p'atopar cognaos ente'l proto-potou-tano y otros grupos de llingües consideraes dentrl de les llingües kwa, como les llingües gbè. De fechu llevó a suxurir a dellos autores que les llingües kwa nun formen una unidá filoxenética válida, y que por casu el grupu potou-tano ye más cercanu al bantú qu'a les llingües gbè.

Llingües de la familia[editar | editar la fonte]

Usualmente les llingües potou-tano clasificar en dos rames. La caña potou consiste en dos llingües menores falaes en Costa de Marfil, el ebrié y el mbato. Les llingües tano inclúin llingües demográficamente más importantes, como'l baoulé y l'akan falaes nel sureste de Costa de Marfil y el suoreste de Ghana.

  • Potou (Potou): ebrié, mbato.
  • Tano
    • Krobu
    • Llingües tano occidentales: abure, eotile.
    • Llingües tano centrales: llingües bia y llingües akánicas.
    • Llingües guang

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

El trabayu comparativu de Stewart (1989, 2002) dexó reconstruyir aproximao la fonoloxía del proto-potou-tano. Stewart (2002) apurre una reconstrucción del proto-potou-tano que'l so inventariu consonánticu sería'l siguiente:

billabial alveolar palatal velar labiovelar
Oclusiva *p *t *kʷ
Implosiva sorda *ƙƥ
sonora *ɠɓ
aproximante *ʋ̃, *ʋ *l̃, *l *y, *ỹ *ɰ̃, *ɰ *w̃, *w
nasal *m *n *ŋʷ

L'inventariu vocálicu taría formáu por siete vocales orales /*i, *ɪ, *ɛ, *a, *ɔ, *ʊ, *o/ y siete vocales nasales /*ĩ, *ɪ̃, *ɛ̃, *ã, *ɔ̃, *ʊ̃, *ũ/.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües tano son:[1]

GLOSA Tano central PROTO-
TANO Cen.
Akánico Bia septentrional Bia meridional
Abron
(Bono)
Akan Anyin Anufo
(Chakosi)
Baoulé Sehwi
(Sefwi)
Ahanta Jwira-
Pepesa
Nzema
'1' bakũ baakṍ kʊ̃ kùn kʊ̃̀ ɔ̀kʊ́n ko kʊ̃ *-kʊ̃
'2' mienu ə̀bìéń ɲɲṹã ɲ̀ɲɔ̀ ǹɲɔ̀n ɲɔ̀ àɥɪ̀n ńwia ɲ́ɲʊ̃ *-wiã
*-ɲoã
'3' miensá ə̀bìèsã́ nsɑ̃ ǹzã̀ ǹsàn ǹzã̀ àsàn ńsa ńsɑ̃ *-sã
'4' nain ànáń nnɑ̃́ ǹná ǹnán ǹná ànlà ńna ńnɑ̃ *-nã
'5' num ə̀núḿ nnṹ ǹnú ǹnún ǹnú ə̀nlù ńnu ńnṹ *-nũ
'6' nsiã ə̀sìã́ nsĩ́ã́ ǹʒɛ̃́ ǹsiɛ́n ǹziã́ ə̀ʃiə̀ ńsiã ńsĩ́ã *-siã
'7' nsɔ ə̀sɔ́ń nsʊ̂ ǹzô ǹsô ǹzɔ́ː ə̀súŋwà ńsuw ńsṹũ *-el soŋo
'8' ŋɔt͡ʃwie àwòtɕɥé mɔcuɛ́ mɔ̀cᵘɛ́ ǹmɔ̀cuɛ́ mɔ̀tʃwɛ́ àwɔ̀twɛ̀ mɔ́twɛ mɔ́cʊɛ *-wɔcwɛ
'9' ŋkrɔŋ àkróń ŋɡʊ̃ɑ̃lɑ̃́ ŋ̀ɡɔ̀ná ǹɡwlàn ǹɡɔ̃̀lã̀ àhɔ́nlà nɡhoalá ŋɡʊ̃lɑ̃́ *-kolã
'10' du búlú búɾú blú bʊ́lʊ́ bùnlù eburú bulú *du
*bu-lu
GLOSA Guang PROTO-
GUANG
Guang septentrional Guang meridional
Chum-
burung
Dwang Foodo Gonja Kplang Krache Nawuri Awutu Cherepon Larteh
'1' kɔ́ kɔ́ː ǹkɔ́ à-kô kɔ̃ kɔ́ː kʊ́ːʔ kòmé àkʊ́ kɔ́ *-kɔ̃
'2' ɪ̀ɲɔ́ aɲó ǹɲʸɔ́ a-̀ɲɔ́ áɲɔ aɲɔ́ aɲɔ́ ìɲɔ́ ìɲɔ́ ɲyɔ́ *-ɲyɔ
'3' ɪ̀sá asá ǹsá à-sá rusti asá asá èsã́ ìsã́ *-sa
'4' ɪ̀ná aná ǹnáàŋ à-ná aná aná aná ènaː́ ̀ ìnɛ̂ nɛ́ *-na
'5' ɪ̀núː anú ǹnṹũ̀ à-nú ɛnʊ́ ɛnʊ̂ anû ènú ìnî *-nu
'6' ìsíyé asíé ǹséè à-ʃé esé ɛsíɛ́ asíyé ìsɛ̃́ː ̀ ìsíɛ̃̀ síɛ̀ *-siẽ
'7' ìsúnóː asʊ́nɔ ǹsínō à-ʃúnù ɛsʊ́nʊ́́ asʊ́nɔ́ asúnɔ̂ ìsɔ̃́ ìsúnɔ̋ súnɔ́ *-suno
'8' ìbùrùwá at͡ʃwé dùkwéè à-bùrùwá ɛkwé́ kukwé abᵘɾuwá itʃwé ìtwî tɕɥí *(-bu)-cwe
'9' ɪ̀kpánɔ́ː ak͡pɔ́nɔ ǹk͡pánɔ̀ à-k͡pánà apʊ́nɔ́́ ak͡pʊ́nɔ́ akpʌ́nɔ̂ ɛ̀pán ìk͡púnɔ̋ k͡pʊ́nɔ́ *-k͡pʊnɔ
'10' kúdú ídú dúdu kùdú ídú́ kúdú gúdú ìdù ìdû *-du

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]