Llingües mixeanas
Llingües mixeanas | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Ismu de Tehuantepec (Oaxaca, Veracruz) | |
Países | Méxicu | |
Falantes | 135 mil | |
Filiación xenética | L. mixeanas | |
Subdivisiones |
Mixeano d'Oaxaca Mixeano del Golfu | |
Códigu Glottolog | mixe1286 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües mixeanas (o mijeanas) constitúin una de les dos cañes de la familia mixe-zoque alcontraes nel sur de Méxicu. Les llingües d'esta caña fálense principalmente en Oaxaca onde se denominen propiamnete mixe y tamién en Veracruz onde se-yos denomina popoluca. El términu popoluca ye un tanto confusu porque esiste una llingua de la caña zoqueana que tamién se denomina popoluca. Anterior en Chiapas falóse'l tapachulteco que yera otra llingua independiente de la caña mixe.
Clasificación interna[editar | editar la fonte]
Les llingües mixeanas paecen tener un tiempu de diversificación envaloráu d'unos 13 sieglos.[1] Frente a los 36 sieglos de diversificación del proto-mixe-zoque. Tocantes a les llingües de la caña mixeana esta ta formada puramente poles siguiente variedaes:
- Variantes de Mixe d'Oaxaca
- Variantes de Popoluca de Veracruz
- Popoluca de Oluta (plo)
- Popoluca de Sayula (pos)
- Variantes de Chiapas
Comparanza léxica[editar | editar la fonte]
El siguiente cuadru resume los numberales en distintes variedaes de llingües mixeanas:[2]
GLOSA | Popoluca de Sayula |
Popoluca de Oluta |
Mixe de Totontepec |
Mixe de Tlahuiltotepec |
proto-mixeano |
---|---|---|---|---|---|
1 | el toʔk | el toʔk | toʔk | el toʔuk | *el toʔ.k |
2 | mečk | mesko | mehʦk | mahʦk | *mehʦ.k |
3 | tūgup | tuv |
tōhk | tûkûk | *tuku.k |
4 | mak.tašp | mak.tasko | mak.tāšk | mak.tɔšk | *mak.tas.k |
5 | mogošp | mokoško | mugošk | makošk | *mokoš.k |
6 | tuhtup | tuhtuhko | toht |
tutuhk | *tuhtu.k |
7 | guš.tuhtup | huš.tuhkuhtuh- | vuš.toht |
wuš.tuhk | *wuš.tuhtu.k |
8 | tuku.tuhtup | tuku.tuhko | todoht |
tuktuhk | *tuku.tuhtu.k |
9 | taš.tuhtup | tās.tutuhko | taš.toht |
tɔš.tohk | *tas.tuhtu.k |
10 | makp | maku | mahk | mɔhk | *mah.k |
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Swadesh, "Languages of the World" de la Encyclopædia Britannica, Macropædia (15th edition), p. 787.
- ↑ Mark Rosenfelder's Metaverse: Mixe-Zoquean
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Dieterman, Julia Irene, 1995, Participant reference in Isthmus Mixe Narrative Discourse, MA. Thesis in linguistics presented to the Faculty of the Graduate school of the University of Texas at Arlington.
- Hoogshagen, Searle & Hilda Halloran Hoogshagen, 1993, Diccionariu Mixe de Coatlán, Serie de Vocabularios Indigénas "Mariano Silva y Aceves" Num. 32. SIL, Mexico, D.F.
- Schoenhals, Alvin & Louise Schoenhals, 1965, Vocabulariu Mixe de Totontepec, Serie de Vocabularios Indigénas "Mariano Silva y Aceves" Num. 14. SIL, Mexico, D.F.
- Wichmann, Søren, 1995, The Relationship Among the Mixe-Zoquean Languages of Mexico. University of Utah Press. Salt Lake City. ISBN 0-87480-487-6.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- Online resources for Mixe of Chuxnabán (Midlands) by Carmen Jany
- Bachilleratu billingüe Mixe de Tlahuitoltepec