Llingües bereberes orientales

De Wikipedia
Llingües bereberes orientales
Distribución xeográfica Norte d'África
Países  Libia
 Exiptu
Filiación xenética

Afroasiáticu
  Bereber

    Ber. oriental
Subdivisiones SiwiSoknaNafusi
AwjilaGhadamès
(β-Berber)


Estensión

Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües bereberes orientales son un subgrupu de les llingües bereberes, falaes en partes de Libia y Exiptu. Les llingües clasificables como bereberes orientales son el nafusi, el sokna (sawknah, foqaha), el siwi, el awjilah y el ghadamès (Ethnologue clasifica la primera y la postrera como llingües zenatas).

Clasificación[editar | editar la fonte]

La posición de les llingües bereberes orientales dientro de les llingües bereberes resulta difícil. Pa dellos autores constitúin una caña primaria estremada de les otres cañes. Sicasí, dende'l puntu de vista de la similaridad léxica podríen formar xunto con dalgunes les llingües zenatas más orientales un grupu coordináu con dientro del bereber septentrional.

Clasificación interna[editar | editar la fonte]

La clasificación interna tamién foi aldericada. Ethnologue clasifica como llingües orientales namái tres llingües: el sawknah (sokna, foqaha), el awjilah y el siwi o siwa. Considerando que los dos primera formen un grupu. Sicasí, el caltenimientu del fonema /*β/ del protobereber en ghadamès y awjila apunta a que la clasificación de Ethnologue nun ye correuta.

Una clasificación meyor encontada considera que'l grupu oriental taría constituyíu por dos subgrupos:[1] [2]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Aikhenvald, Alexandra Y. & A. Ju. Militarev. 1984. Klassifikacija livijsko-guančskih jazykov. In IV vsesojuznaja konferencija afrikanistov "Afrika v 80-y gody: itogi i perspektivy razvitija" (Moskva, 3-5 oktjabrja 1984 g.), vol. II, 83-85. (Tezisy Dokladov i Naučnyh Soobščenij IV). Moskva: Institut Afrika Akademii Nauk SSSR, as cited in Takács, Gábor. 1999. Development of Afro-Asiatic (Semito-Hamitic) Comparative-Historical Linguistics in Russia and the Former Soviet Union. (LINCOM Studies in Afroasiatic Linguistics 02). München: LINCOM Europa, p. 130
  2. Kossmann, 1999, páxs. 29, 33.
  3. 3,0 3,1 Kossmann, 1999, p. 61.
  4. Karl-G. Prasse. "The Reconstruction of Proto-Berber Short Vowels", in ed. James & Theodora Bynon, Hamito-Semitica, The Hague/Paris 1975.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Kossmann, Maarten (1999). Essai sur la phonologie du proto-berbère. Köln: Rüdiger Köppe.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]