Idioma bangime

De Wikipedia
Bangime
'Baŋgɛri-mɛ'
Faláu en Bandera de Malí Malí
Rexón cantiles de la rexón dogón
Falantes 2000 (2005)
Familia Llingua aisllada

 Burushaski

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3 dba

     Bangi-me, ente les llingües dogón

L'idioma bangime (autoglotónimu bàŋɡí–mɛ̀), tamién llamáu Bàŋgɛ́rí-mɛ̀,[1] ye una llingua falada por unes 1500 persones d'etnia dogón en siete aldees nel sur de Malí, que se denominen a sí mesmu bàŋɡá–ndɛ̀ ('pueblu ocultu'). Magar esta llingua considerar mientres enforma tiempu una llingua dogón más, anque bien distinta del restu, Blench (2005) propunxo qu'en realidá nun yera una llingua dogón sinón una llingua asilada filoxenéticamente independiente del dogón. La investigación posterior confirmó esta hipótesis amosando que nun ta emparentada coles llingües dogón cercanes.

Roger Blench, qu'afayó que'l bangime nun ye de fechu una llingua dogona, señala que, :This language contains some Niger–Congo roots but is lexically very remote from all other languages in West Africa. It is presumably the last remaining representative of the languages spoken prior to the expansion of the Dogon proper, que data de fai 3000 o 4000 años.

El bangime foi descritu como una "antilengua", esto ye, una llingua que sirve pa estremar a los sos falantes d'una población xeneral más amplia, posiblemente acomuñada coles aldegues de los bangande, que fueron un abellugu pa persones fuxíes de caravanes d'esclavos.[2]

Blench (2015) suxurió que'l bangime y les llingües dogón podríen tener sustratu llingüísticu, agora perdíu, de tipu nilo-saḥarianu que se dixebró relativamente llueu del proto-nilo-saḥarianu y tentantivamente denomina a esta caña nilo-saḥariana como "mesetaria" (inglés "Plateau").[3]

Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

Allugamientu[editar | editar la fonte]

El bangime falar en siete aldees al este de Karge, cerca de Bandiagara na Rexón de Mopti, en Mali central (Blench, 2007). La llista d'aldegues ye:

  • Bara (AFI: [bara])
  • Bounou (AFI: [bunu])
  • Niana (AFI: [ɲana])
  • Die'nin (AFI: [jene])
  • Digari (AFI: [diɡarɔ])
  • Doro (AFI: [dɔrɔ])
  • Due (AFI: [ʔjeni])

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Les vocales usen el traza fonética ATR que regula la meyora del raigañu de la llingua, qu'afecta a les consonantes circundantes, anque a diferencia d'otros sistemes fonlógicos con ATR, nun esiste harmonía vocálica de la traza ATR en bangime. Les vocales son /i ɪ y ɛ a ɔ o ʊ o/, amás la vocales pueden ser llargues y nasalizadas.

Esisten tres tono posibles sobre sílabes d'una mora (sílabes curties): alto, baxu y ascendente. Amás, esiste un tonu descendente que puede apaecer en sílabes llargues. La sílabes amás pueden escarecer d'un tonu inherente.

El bangime tien dstinciones consonántiques que nun apaecen en llingües dogonas. El so inventariu consonánticu vien dau por:

m n ɲ ŋ
p t k
b d ɡ
s ɕ
l j ɥ w

Los grupos consonánticos con consonantes nasales, tienden a omitir l'elementu oclusivu, y frecuenetemente presenten lenición o nasalización de la sonorante: [búndà] ~ [búr̃a] ~ [bún] 'acabar', [támbà] ~ [táw̃à] ~ [támà] 'mazcar'.

/b/ y /ɡ/ realícense como [ʋ] y [ɣ], dependiendo del valor de la traza ATR de les vocales adjyacentes. El fonema /s/ apaez como [ʃ] ante consonante zarraes, /t/ y /j/ como [tʃ] y [ʒ] ante vocal palatales zarraes. El fonema /j/ realízase como [dʒ] tres una nasal.

Morfoloxía[editar | editar la fonte]

El bangime ye una llingua aislante. Los únicos afixos granibles son la marca de plural y un diminutivu, que s'usen namái nes pallabres que designen humanos.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Les secuencies /Vr/ fonéticamente omitir con frecuencia. Amás la llingua recibe dacuando'l nome de Numadaw, que ye parte d'un saludu.
  2. Bradley, Matthew Timothy (31 de mayu de 2014). «The 'secret ones': tales from Mali's anti-language». New Scientist 222 (2971):  páxs. 42–45. doi:10.1016/S0262-4079(14)61070-8. http://www.newscientist.com/article/mg22229710.700-people-of-secrets-the-slave-sanctuary-antilanguage.html. 
  3. Blench, Roger. 2015. Was there a now-vanished branch of Nilo-Saharan on the Dogon Plateau? Evidence from substrate vocabulary in Bangime and Dogon.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • Bangime at the Dogon languages and Bangime project