Francesc Homs i Molist

De Wikipedia
Francesc Homs i Molist
Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España

5 xunetu 2016 - 29 marzu 2017 - Feliu Guillaumes i Ràfols
Distritu: Barcelona
Eleiciones: eleiciones xenerales d'España de 2016
Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España

7 xineru 2016 - 19 xunetu 2016
Distritu: Barcelona
Eleiciones: eleiciones xenerales d'España de 2015
Consexeru de Presidencia de la Xeneralidá de Cataluña

27 avientu 2012 - 16 payares 2015
Joaquim Nadal (es) Traducir - Artur Mas
secretario general de la Presidencia (es) Traducir

29 avientu 2010 - 27 avientu 2012
diputáu del Parllamentu de Cataluña

24 payares 2003 - 30 avientu 2010 - Josep Sicart i Enguix
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Vida
Nacimientu Vic[1]5 de setiembre de 1969 (54 años)
Nacionalidá España
Familia
Hermanos/es Mercè Homs i Molist
Estudios
Estudios Universidá Autónoma de Barcelona : derechu
Llingües falaes catalán
castellanu
Oficiu políticuabogáu
Llugares de trabayu Barcelona
Creencies
Partíu políticu Partíu Demócrata Européu Catalán (dende 2016)
Converxencia Democrática de Cataluña (de 1993 a 2016)
IMDb nm3816817
Cambiar los datos en Wikidata

Francesc Homs i Molist (5 de setiembre de 1969Vic) ye un políticu y abogáu catalán.[2]

Biografía[editar | editar la fonte]

Ye llicenciáu en Derechu pola Universidá Autónoma de Barcelona.[2] Foi militante de la FNEC (Federación Nacional d'Estudiantes de Catalunya) mientres la carrera universitaria. Milita en Convergència Democràtica de Catalunya dende 1993. Foi Secretariu Xeneral de la Presidencia de la Xeneralidá de Cataluña (2010-2012). Enantes, tamién fuera Direutor Xeneral d'Asuntos Interdepartamentales (2001-2003 ). Darréu, foi diputáu nel Parllamentu de Cataluña del 2003 al 2010. Redactor de Convergència i Unió de la propuesta del nuevu Estatutu d'Autonomía de Catalunya. Darréu foi poniente del nuevu Estatutu de 2006.

Tamién trabayó nel sector priváu en delles empreses (servicios y banca). Autor de los llibros: Catalunya a Judici, Editorial Ara llibres, mayu 2008; Dret a decidir, Estació concert, Editorial Base, ochobre 2010.[2] Responsable del Proyeutu de la Casa Gran del Catalanisme (Casa Grande del Catalanismu). Ye Vicesecretariu Xeneral d'Estratexa, miembru de la Executiva Nacional y de la Permanente de CDC, y miembru de la Executiva Nacional de Convergència i Unió.[3]

Tres la victoria de Convergència i Unió nes eleiciones autonómiques de 2010 ye nomáu Secretariu xeneral de la presidencia de la Xeneralidá de Cataluña y Voceru del Gobiernu. Dende avientu de 2012 ye Conseyeru de la Presidencia y Voceru de la Xeneralidá de Cataluña.

En marzu de 2017 foi inhabilitáu pola consulta del 9N, dexando'l so escañu n'El Congresu de los Diputaos el 29 d'esi mes.[4]

Cargos desempeñaos[editar | editar la fonte]

  • Direutor d'Asuntos Interdepartamentales de Cataluña (2001-2003).
  • Diputáu por Barcelona nel Parllamentu de Cataluña (2003-2010).
  • Secretariu xeneral de la Presidencia de la Xeneralidá de Cataluña (2010-2012).
  • Voceru de la Xeneralidá de Cataluña (dende 2010).
  • Vicesecretariu xeneral d'Estratexa de CDC.
  • Conseyeru de Presidencia de la Xeneralidá de Cataluña (dende 2012)

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]