Idioma cheroqui

De Wikipedia
Cheroqui
ᏣᎳᎩ / Tsalagi'
Faláu en  Estaos Xuníos d'América
Rexón Oklahoma

Bandera de Carolina del Norte Carolina del Norte

Falantes 10 400 (2010)[1]
Familia Macro-siux (?)

  Iroqués
    Iroqués meridional
      Cheroqui

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 chr
ISO 639-3 chr

Estensión del idioma cheroqui antiguu, antes del treslláu forzáu a Oklahoma (Senderu de llárimes).

El cheroqui (autoglotónimu ᏣᎳᎩ tsalagi) ye una llingua americana de la familia iroquesa, falada pol pueblu cheroqui. Ye carauterística la so falta de les oclusives llabiales p y b. Escribir en alfabetu llatín y en silabariu cheroqui.

Llocalización actual de los falantes de cheroki, Oklahoma al oeste y Carolina del norte al este.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Consonantes[editar | editar la fonte]

El cheroqui tien once consonantes fonémicas:

Llabial Alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva t k ʔ
Africada ʦ
Fricativa s h
Nasal m n
Aproximante l j ɰ

Vocales[editar | editar la fonte]

El cheroqui tien seis vocales fonémicas:

Anterior Media Posterior
Zarrada i u
Entemedia e ə̃ o
Abierta a

Diptongu[editar | editar la fonte]

El cheroqui tien un únicu diptongu nativu:

  • /ai/

Como esceición atopa l'usu modernu en Oklahoma de la pallabra automobil, que tien los fonemes ingleses de /ɔ/ y /b/.

Tonu[editar | editar la fonte]

El cheroqui ye una llingua tonal.

Silabariu cheroqui[editar | editar la fonte]

El cheroqui escribir por aciu un silabariu inventáu por Sequoyah (tamién llamáu George Guess). Nesti sistema, cada símbolu representa una sílaba y non un fonema. Los 85 calteres del silabariu cheroqui ufierten un métodu fayadizu d'escritura pa la so llingua. Anque dellos símbolos paecer a les lletres del alfabetu llatín, los soníos son dafechu distintos (la forma de la lletra cheroqui que correspuende al soníu de la nuesa "a" paecer a la lletra "D" mayúscula llatina, por casu).

Vocales →
Consonantes ↓
a
[a]~[ə]
e
[e]~[ɛ]
i
[i]~[ɪ]
o
[o]~[ɔ]
u
[u]~[ʊ]
v
[ə̃]
Ꭰꭰ a Ꭱꭱ e Ꭲꭲ i Ꭳꭳ o Ꭴꭴ u Ꭵꭵ v
g
[ɡ]
Ꭶꭶ ga Ꭷꭷ ka Ꭸꭸ ge Ꭹꭹ gi Ꭺꭺ go Ꭻꭻ gu Ꭼꭼ gv
h
[h]
Ꭽꭽ ha Ꭾꭾ he Ꭿꭿ hi Ꮀꮀ ho Ꮁꮁ hu Ꮂꮂ hv
l
[l]
Ꮃꮃ la Ꮄꮄ le Ꮅꮅ li Ꮆꮆ lo Ꮇꮇ lu Ꮈꮈ lv
m
[m]
Ꮉꮉ ma Ꮊꮊ me Ꮋꮋ mi Ꮌꮌ mo Ꮍꮍ mu Ᏽᏽ mv[nota 1]
n
[n]
Ꮎꮎ na Ꮐꮐ nah Ꮏꮏ hna Ꮑꮑ ne Ꮒꮒ ni Ꮓꮓ no Ꮔꮔ nu Ꮕꮕ nv
qu
[kʰw]
Ꮖꮖ qua Ꮗꮗ que Ꮘꮘ qui Ꮙꮙ quo Ꮚꮚ quu Ꮛꮛ quv
s
[s]
Ꮝꮝ s Ꮜꮜ sa Ꮞꮞ se Ꮟꮟ si Ꮠꮠ so Ꮡꮡ su Ꮢꮢ sv
d/t
[d]/[t]
Ꮣꮣ da Ꮤꮤ ta Ꮥꮥ de Ꮦꮦ te Ꮧꮧ di Ꮨꮨ ti Ꮩꮩ do Ꮪꮪ du Ꮫꮫ dv
tl
[t͡ɬ]
Ꮬꮬ dla Ꮭꮭ tla Ꮮꮮ tle Ꮯꮯ tli Ꮰꮰ tlo Ꮱꮱ tlu Ꮲꮲ tlv
ts
[t͡s]~[d͡ʒ]
Ꮳꮳ tsa Ꮴꮴ tse Ꮵꮵ tsi Ꮶꮶ tso Ꮷꮷ tsu Ꮸꮸ tsv
w
[ɰ]
Ꮹꮹ wa Ꮺꮺ we Ꮻꮻ wi Ꮼꮼ wo Ꮽꮽ wu Ꮾꮾ wv
y
[j]
Ꮿꮿ ya Ᏸᏸ ye Ᏹᏹ yi Ᏺᏺ yo Ᏻᏻ yu Ᏼᏼ yv

N'informática[editar | editar la fonte]

El cheroqui represéntase n'Unicode, nos intervalos de caráuteres O+13A0-O+13FF y O+AB70-O+ABFF.

  0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F
13A
13B
13C
13D
13E
13F        
  0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F
AB7 ꭿ
AB8
AB9
ABA
ABB ꮿ

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Esti símbolu ye arcaicu y nun s'utiliza na llingua moderna.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]