14 Arietis
14 Arietis | ||
---|---|---|
Datos d'observación (Dómina J2000.0) | ||
Constelación | Aries | |
Ascensión reuta (α) | 02h 09min 25,33s | |
Declinación (δ) | +25º 56’ 23,6’’ | |
Mag. aparente (V) | +4,98 | |
Carauterístiques físiques | ||
Clasificación estelar | F2III | |
Radiu | (4 R☉) | |
Magnitú absoluta | +0,26 | |
Gravedá superficial | 3,14 (log g) | |
Lluminosidá | 32 L☉ | |
Temperatura superficial | 6860 K | |
Metalicidá | [Fe/H] = +0,3 | |
Astrometría | ||
Velocidá radial | 1 km/s | |
Distancia | 289 años lluz (88 pc) | |
Paralax | 11,30 ± 1,07 mas | |
Referencies | ||
SIMBAD | enllaz | |
Otres designaciones | ||
HD 13174 / HR 623 / HIP 10053 / SAO 75171 / BD+25 355 / GC 2573 | ||
[editar datos en Wikidata] |
14 Arietis (14 Ari)[1] ye una estrella na constelación d'Aries, el carneru. Con magnitú aparente +4,98, ye la decimotercer estrella más brillosa na so constelación.[2] D'alcuerdu al nuevu amenorgamientu de los datos de paralax del satélite Hipparcos, alcuéntrase a 289 años lluz del Sistema Solar.
14 Arietis ta catalogada como una xigante blancu-mariella de tipu espectral F2III.[1] Tien una temperatura efectivo de 6860 K[3] y relluma con una lluminosidá bolométrica 32 vegaes mayor que la del Sol.[4] Les sos carauterístiques son asemeyaes a les de ρ Phoenicis o a les d'ε Sextantis; magar éstes son estrelles xigantes, el so tamañu queda lloñe del de xigantes naranxes, muncho más numberoses, y del de les xigantes coloraes. Asina, el diámetru de 14 Arietis ye 4 vegaes más grande que'l diámetru solar,[4] malapenes una tercer parte del de Botein (δ Arietis) o 39 Arietis, xigantes naranxes nesta mesma constelación. Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada, entá bien elevada, de 164 km/s.[3]
14 Arietis exhibe una metalicidá cimera a la solar. La so bayura relativa de litiu, A(Li) = 3,2, ye igual a la de la bayura cósmica de dichu elementu, acotando que les estrelles de rápida rotación evidencien un altu conteníu de litiu.[5] A lo último, hai de solliñar que 14 Arietis puede ser una estrella binaria, ensin que nada se sepa del so posible acompañante.[6]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 14 Ari -- Star in double system (SIMBAD)
- ↑ Stars in Aries (Alcyone)
- ↑ 3,0 3,1 Schröder, C.; Reiners, A.; Schmitt, J. H. M. M. (2009). «Ca II HK emission in rapidly rotating stars. Evidence for an onset of the solar-type dynamo». Astronomy and Astrophysics 493 (3). pp. 1099-1107. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A&A...493.1099S&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ 4,0 4,1 Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey (2008). «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity». The Astronomical Journal 135 (1). pp. 209-231. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008AJ....135..209M&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Jasniewicz, G.; Recio-Blanco, A.; de Laverny, P.; Parthasarathy, M.; de Medeiros, J. R. (2006). «Lithium abundances for early F stars: new observational constraints for the Li dilution». Astronomy and Astrophysics 453 (2). pp. 717-722. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...453..717J&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. (2008). «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 389 (2). pp. 869-879. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008MNRAS.389..869Y&db_key=AST&nosetcookie=1.