Eleición presidencial d'Alemaña Occidental de 1969
← 1964 • • 1974 → | |||||||||||
Eleición presidencial d'Alemaña Occidental de 1969 Xunta de la 5ª Asamblea Federal | |||||||||||
5 de marzu de 1969 | |||||||||||
Tipu d'eleición: | Presidencial indireuta | ||||||||||
Cargos a elixir: | Presidente d'Alemaña | ||||||||||
Demografía eleutoral | |||||||||||
Votantes 1.ª vuelta: | 1023 | ||||||||||
98.7% | |||||||||||
Votos válidos: | 1020 | ||||||||||
Votos en blanco: | 5 (dientro de los válidos) | ||||||||||
Votos nulos: | 3 | ||||||||||
Votantes segunda vuelta: | 1023 | ||||||||||
98.7% 0% | |||||||||||
Votos válidos: | 1023 | ||||||||||
Votos en blanco: | 5 (dientro de los válidos) | ||||||||||
Presidente de la República Federal d'Alemaña | |||||||||||
Titular
Heinrich Lübke |
Elixíu
Gustav Heinemann |
El 5 de marzu de 1969, l'Asamblea Federal escoyó al Ministru Federal de Justcia Gustav Heinemann como tercer Presidente Federal d'Alemaña. Foi candidatu a propuesta del SPD (que cuntaba con 449 escaños na Asamblea Federal). Poco primero de les eleiciones, el FDP decidió (con 83 escaños), sofitalo. El NPD (que cuntaba con 22 escaños) sufragó a favor del candidatu de la CDU/CSU (que cuntaba con 482 escaños), el ministru de Defensa, Gerhard Schröder.
Heinemann ganó na tercer votación con 512 votos, namái seis voto per delantre de Schroeder, siendo la resultancia más estrecha nuna eleición presidencial alemana. Heinemann convertir d'esta manera nel únicu presidente federal que nun foi escoyíu con una mayoría absoluta. Nun foi sinón hasta 1994 y 2010, qu'hubo nes eleiciones presidenciales de nuevu una tercer vuelta, na que Roman Herzog y Christian Wulff, sicasí, llegaron a la mayoría absoluta.
Heinemann faló dempués de la eleición d'un "cachu de poder". Dempués de les eleiciones federales del 28 de setiembre de 1969, formóse una coalición social-lliberal del SPD y el FDP.
Les eleiciones llevar a cabu en Berlín Oeste.
Composición de l'Asamblea Federal[1][editar | editar la fonte]
El Presidente ye escoyíu pola Asamblea Federal integrada por tolos miembros del Bundestag y un númberu igual de delegaos en representación de los estaos. Estos estrémense proporcionalmente según la población de cada estáu, y la delegación de cada estáu estremar ente los partíos políticos representaos nel so parllamentu con cuenta de reflexar les proporciones partidistes nel parllamentu.
Por partíu | Por estáu | |||
---|---|---|---|---|
Partíu | Miembros | Estáu | Miembros | |
CDU/CSU | 482 | Bundestag | 518 | |
SPD | 449 | Baden-Württemberg | 75 | |
FDP | 83 | Baviera | 89 | |
NPD | 22 | Berlín | 18 | |
Total | 1036 | Bremen | 6 | |
Hamburg | 16 | |||
Hesse | 46 | |||
Baxa Saxonia | 60 | |||
Renania del Norte-Westfalia | 145 | |||
Renania-Palatináu | 31 | |||
Saarland | 10 | |||
Schleswig-Holstein | 22 | |||
Total | 1036 |
Resultaos[2][editar | editar la fonte]
Candidatu | Sofitu políticu | Primer vuelta | Segunda vuelta | Tercer vuelta | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Votos | % | Votos | % | Votos | % | ||
Gustav Heinemann | SPD, FDP | 514 | 49.6 | 511 | 49.3 | 512 | 49.4 |
Gerhard Schröder | CDU/CSU, NPD | 501 | 48.4 | 507 | 48.9 | 506 | 48.8 |
Votos en blancu | 5 | 0.5 | 5 | 0.5 | 5 | 0.5 | |
Votos inválidos | 3 | 0.3 | 0 | 0 | 0 | 0 | |
Eleutores que nun sufragaron | 13 | 1.3 | 13 | 1.3 | 13 | 1.3 | |
Total | 1,036 | 98.75 | 1,036 | 98.75 | 1036 | 98.75 | |
Con estos resultaos, Gustav Heinemann foi electu Presidente Federal d'Alemaña. |
Referencies[editar | editar la fonte]