Delta Ceti

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteDelta Ceti
estrella[1], Estrella variable[2], Estrella variable Beta Cephei[2], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 39,870649123 °[3]
Declinación (δ) 0,328509594 °[3]
Magnitú aparente (V) 4,07 (banda V)
Magnitú absoluta −2,41
Constelación Cetus
Velocidá de rotación 9 km/s[4]
Velocidá radial 12,7 km/s[5]
Parallax 5,02 mas[3]
Gravedá superficial 6310 cm/s²[6]
Tipu espectral B2IV[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 2h 39m 28.956s, 0° 19 42.635

Delta Ceti (δ Cet / 82 Ceti)[8] ye una estrella na constelación de Cetus de magnitú aparente +4,08. Recibe'l nome, escasamente utilizáu, de Phycochroma, qu'en griegu significa «del color de les algues». Alcuéntrase a 650 años lluz de distancia del Sistema Solar.

Delta Ceti ta catalogada como una subxigante blancu-azulada caliente de tipu espectral B2IV[8] con una temperatura superficial de 23.400 K. Con una lluminosidá igual a 5800 soles, incluyendo la radiación electromagnético emitida nel ultravioleta, el so radiu ye cuasi 5 vegaes más grande que'l radiu solar. Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de namái 11 km/s, bien baxa pa una estrella de les sos carauterístiques, lo que suxure que la so exa de rotación ten de tar aproximao apuntando escontra la Tierra. Consecuentemente, el so periodu de rotación ye igual o inferior a 25 díes.[9] El so conteníu metálico ye inferior a la solar nun 40% ([M/H] = -0,24).[10]

La masa de Delta Ceti envalórase en 9,5 mases solares, xusto na llende percima del cual les estrelles rematen la so vida españando como brilloses supernoves. La so edá averada ye de 10 millones d'años y suxurióse qu'inda nun abandonó la secuencia principal, polo que nun sería una verdadera subxigante. Ye, amás, una variable pulsante, del tipu Beta Cephei, con una pequeña variación nel so rellumu de 0,05 magnitúes. El so periodu principal ye de 3,67 díes, magar esisten otros periodos secundarios de 1,934 hores, 6,422 hores, 6,534 hores y 3,14 díes.[9]

Delta Ceti ye una de les estrelles que define'l ecuador celeste, xunto a α Sextantis, Heze (ζ Virginis), ζ Aquarii y Mintaka (δ Orionis). Anguaño un grau al norte del mesmu, por cuenta de la precesión de la Tierra hasta 1923 taba asitiada nel hemisferiu sur.[9]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: General Catalogue of Variable Stars.
  3. 3,0 3,1 3,2 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  4. Norberto Castro (19 avientu 2016). «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201628541. 
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  6. «Present-day cosmic abundances. A comprehensive study of nearby early B-type stars and implications for stellar and Galactic evolution and interstellar dust models» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 143–143. marzu 2012. doi:10.1051/0004-6361/201118158. 
  7. «Line strengths for southerns OB stars. II. Observations with moderate dispersion» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society:  páxs. 31–39. 1969. doi:10.1093/MNRAS/144.1.31. 
  8. 8,0 8,1 Delta Ceti (SIMBAD)
  9. 9,0 9,1 9,2 Delta Ceti (Stars, Jim Kaler)
  10. Daszyńska-Daszkiewicz, J.; Niemczura, E. (2005). «Metallicity of monu- and multiperiodic β Cephei stars». Astronomy and Astrophysics 433 (3). páxs. 1031-1035. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...433.1031D&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 2h 39m 28.956s, 0° 19 42.635