Consuelo González Ramos

De Wikipedia
Consuelo González Ramos
Ficheru:Ensin valor
Vida
Nacimientu Villamayor de Campos7 de xunu de 1877
Nacionalidá España [1]
Muerte Madrid1956 (78/79 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu enfermera, periodista, activista polos derechos de les muyeres, suffragetteeditora
Seudónimos Celsia Regis[1] y Doñeva de Campos
Cambiar los datos en Wikidata

Consuelo González Ramos (7 de xunu de 1877Villamayor de Campos – 1956Madrid)[2] tamién conocida polos sos pseudónimos «Celsia Regis» y «Doñeva de Campos»,[3][4] foi una periodista, enfermera y feminista española del sieglu xx.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nacida na llocalidá zamorana de Villamayor de Campos el 7 de xunu de 1877,[2][lower-alpha 1] foi enfermera mientres la Guerra d'África,[6] vivencies qu'afiguraría na obra La muyer española na campaña del Kert (1912).[7][8][9] Defensora del votu de la muyer,[10] foi fundadora en 1917 de la publicación femenina La Voz de la Muyer, que dirixó hasta 1931.[3] Tamién fundó l'Asociación Nacional de Muyeres Españoles (1918), la Federación Internacional Feminista (1919) y la Xunión del Feminismu Español (1924).[11] Yera partidaria d'un feminismu conservador y católico[11] y sofitó la Dictadura de Primo de Rivera.[3] Collaboró nel diariu melillense La Telegrama del Rif.[12]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. La so familia paterna provenía de la llocalidá vallisoletana de Barcial de la Loma, según declara la mesma Consuelo González nun artículu de La Voz de la Muyer.[5]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «WeChangEd».
  2. 2,0 2,1 Blanco y Sánchez, 1925, p. 469.
  3. 3,0 3,1 3,2 Rota, 2014, p. 207.
  4. Vidal Valiña, 2014, p. 75.
  5. Regis, 1926, p. 2.
  6. Vidal Valiña, 2014, páxs. 77-84.
  7. Lorenzo Arribas, 2007, páxs. 151-152.
  8. Vidal Valiña, 2014, páxs. 73-88.
  9. Sánchez, 1913, p. 61. «La muyer española na campaña del Kert, por Doñera de Campos, segunda edición. (G. de les Bayonas, Melilla, dos pesetes.) Páxines emocionaes y lluminoses que remembran aneyos heroísmos femeniles y perpetúen fechos dignos d'allabancia. Estilu fácil y correutu. Esquisita amenidad y discreción».
  10. Fagoada de Bartolomé, 1985, p. 126.
  11. 11,0 11,1 Rota, 2014, p. 211.
  12. Marín, 2013, páxs. 20-26.

Bibliografía[editar | editar la fonte]