Beniparrell

Coordenaes: 39°22′50″N 0°24′41″W / 39.380555555556°N 0.41138888888889°O / 39.380555555556; -0.41138888888889
De Wikipedia
Beniparrell
Q21126948 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Güerta Sur
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Beniparrell (es) Traducir Salvador Masaroca Delhom
Nome oficial Beniparrell (ca)[1]
Códigu postal 46469
Xeografía
Coordenaes 39°22′50″N 0°24′41″W / 39.380555555556°N 0.41138888888889°O / 39.380555555556; -0.41138888888889
Beniparrell alcuéntrase n'España
Beniparrell
Beniparrell
Beniparrell (España)
Superficie 4 km²
Altitú 20 m
Llenda con Albal, Alcàsser y Silla
Demografía
Población 2074 hab. (2023)
- 982 homes (2019)

- 970 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Güerta Sur
0.08% de provincia de Valencia
0.04% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 518,5 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
beniparrell.es
Cambiar los datos en Wikidata

Beniparrell ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Pertenez a la provincia de Valencia y a la comarca de la Huerta Sur.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Asitiáu na zona de transición de la Güerta de Valencia a la Ribera del Júcar. La superficie del términu ye llana. Drena el términu'l ribayu de Picasent.

El clima ye mediterraneu; prodúcense agües na seronda y primavera.

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

El términu municipal de Beniparrell parte coles llocalidaes d'Albal, Alcàsser y Silla toes elles de la provincia de Valencia.

Historia[editar | editar la fonte]

Nos sos oríxenes Beniparrell yera una alquería musulmana, pero una vegada conquistáu'l Reinu de Valencia, pasó a manes d'Arnau de Romanina n'agradecimientu polos servicios emprestaos. Arnau sería señor del pueblu hasta'l 1297 cuando se vendió al conventu de Portaceli, por unes 44.000 llibres. Más tarde, el 1314 foi mercáu por un ciudadanu de Valencia. Dempués de dellos cambeos de propietariu más, finalmente volvió al llinaxe de los Romanín.

Nos últimos años del sieglu XIV, convertir nuna propiedá de la familia Escrivà los cualos convirtiéronse en barones de Beniparrell. En 1600 vendiéronse unos terrenes a los monxos carmelites por que construyeren un conventu. Y foi alredor d'ésti onde empezó a establecese la población. Mientres les desamortizaciomes del sieglu XIX el conventu pasó a manes privaes, de nuevu al barón.

Alredor de 1850, Beniparrell construyó'l so propiu conceyu anque dempués pasaría a formar parte d'Albal mientres un tiempu, hasta que de nuevu establecióse como una ciudá independiente por dictame de la reina rexente [[María Cristina d'Habsburgu-Lorena|María Cristina]] (1892). A partir d'esti momentu la hestoria del pueblu foi amestada a la del país. Poro, los representantes fueron escoyíos a deu hasta la llegada de la democracia, y colla de les primeres eleiciones municipales con sufraxu universal.

Alministración Y Pólitica[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Severino Casañ Planells
1983-1987 Severino Casañ Planells
1987-1991 Severino Casañ Planells
1991-1995 Severino Casañ Planells EUPV
1995-1999 Severino Casañ Planells EUPV
1999-2003 Severino Casañ Planells EUPV
2003-2007 Lucinda Daviu Martí PP
2007-2011 Vicente José Hernandis Mariña GIB
2011-2015 Vicente José Hernandis Mariña PP
2015-2019 Salvador Masaroca Compromís
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía[editar | editar la fonte]

Cunta con una población de 1.980 habitantes en 2012.

Evolución demográfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2008 2012
503 581 683 748 819 901 1.016 1.044 1.321 1.366 1.611 1.808 1.810 1.896 1.955 1.980

Economía[editar | editar la fonte]

Tolos cultivos son de regadío. El naranxal ye la principal producción. Cultívase tamién pataques, cacagüés, fabes, hortolices, ceberes y frutales. Regar con agües del Júcar al traviés de la Acequia Real y tamién con agües del sosuelu. Hai delles granxes avícoles.

La industria atópase venceyada a la de la capital de la provincia (muebles, xuguetes, papel, etc); funcionen almacenes pa la manipulación de la naranxa.

Monumentos[editar | editar la fonte]

  • Ilesia Parroquial. Con pintures del sieglu XVIII, ta dedicada a Santa Bárbara.

Fiestes llocales[editar | editar la fonte]

  • Fiestes Mayores. Celebren les sos fiestes a la Virxe del Carmen el 15 y 16 de xunetu.
  • Santa Bárbara. Celebrar del 3 al 4 d'avientu.

Accesos[editar | editar la fonte]

Crucia'l términu la carretera de Valencia a Gandia.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]